José Narro: “Cal ensenyar civisme com s’ensenya matemàtiques o a llegir”

Als seus 66 anys, el doctor José Narro deixarà al novembre el càrrec de rector de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), i lluny de pensar en la jubilació explica com el satisfarà continuar en la docència o fent conferències i xerrades, i escriure articles. És metge, però a Barcelona hi ha vingut convidat per Esade per participar en una jornada sobre la corrupció, un malson que s’infiltra per les societats de tota la geografia planetària.

Com va de salut el món?

Bé. S’han guanyat anys i qualitat de vida transformant el patró de malalties. Avui ens morim pel cor, la pressió arterial, el càncer, i abans per les infeccions i les diarrees.

La corrupció és un càncer social?

És un dels grans tumors, no l’únic.

Digui’m els altres.

La pobresa, la desigualtat, la injustícia i algunes formes d’explotació de les persones. És increïble que al segle XXI veiem el drama de la immigració que vol arribar a Europa.

¿Som una societat amb un nivell sanitari alt que es deshumanitza?

Sí, ens estem acostumant a un sistema social amb uns valors entre els quals no dominen ni la solidaritat, ni el compromís, ni l’honestedat, ni la lleialtat. Tenim un sistema de valors trastocat: importa només acumular béns, l’individualisme, l’egoisme, la competència desmesurada i feroç.

És la mort de la justícia social?

No és la mort, perquè la mort no té solució. Confio que l’estructura de la societat hi posarà límits.

¿Creu en la predisposició a la corrupció d’algunes cultures?

No, és un problema global i crec que es deriva sobretot d’aspectes socials, culturals, polítics, pel marc de la convivència. No tinc remei i sóc un optimista irredempt. Les malalties biològiques es poden prevenir però també les psicològiques i les influències socials.

Com es poden prevenir?

Amb educació i educació.

Mai com ara hem estat tan ben formats i educats.

Tenim més anys d’escolarització, ¿però estem educant en valors de prou qualitat? No és només una qüestió de lliçons. Si fos així, fem cursos d’ètica per a tothom. Cal transmetre valors i donar exemple.

Qui té autoritat per imposar una ètica, uns valors?

Ens hem de posar d’acord. Amb Saramago vam coincidir per avançar cap als drets però també els deures, la responsabilitat que tenim els éssers humans. Ens hem de comprometre a buscar una resposta.

¿No veu un món molt desanimat, amb tanta violència i corrupció?

Els països necessiten gestes nacionals i hem de generar un estat d’ànim col·lectiu. Per exemple, a Mèxic hem reduït l’analfabetisme en termes percentuals, però encara queden cinc milions d’analfabets. No és un assumpte només del govern sinó que ha de moure la societat, els joves. Costarà milers de milions, però és una gran inversió.

Què li sembla que desapareguin les humanitats dels currículums acadèmics.

És un greu error. És indispensable ensenyar civisme com s’ensenya matemàtiques o a llegir.

En canvi, s’instrueix els nens perquè siguin emprenedors.

Sense dir-ho es transmet el missatge que sense diners ets un pobre desgraciat. Algú de la picaresca mexicana va dir un dia que un polític pobre és un pobre polític. És una frase terrible. Per què hem de tenir aquest compromís amb els diners? Hem de canviar la idea que per ser feliç cal ser multimultimilionari. Prioritzar els valors econòmics als socials, em fa por.

Ja veu que ens basem en la llista de Forbes i les potències del G-7, G-8.

Miri, la majoria de mexicans són feliços, segons una enquesta de la UNAM. És cert que un de cada dos mexicans és pobre, que un de cada 12 és pobre extrem, que hi ha 5 milions d’analfabets, a més de 32 milions amb escassa escolarització. I que hi ha inseguretat i violència. Tot és cert però la felicitat depèn d’un mateix.

Si tens la panxa plena, no?

Si la panxa reclama l’aliment, la felicitat no arriba. Per això hem de garantir que no hi hagi ningú que estigui per sota de les condicions bàsiques, i en això incloc la salut, l’educació, guanyar-se la vida d’una manera segura i amb un sou digne, per tenir capacitat per explotar les pròpies potencialitats, ja sigui en política o en l’art. Un pot enfrontar-se a les grans necessitats amb dignitat i amb un sentiment d’intentar ser feliç. Per què sempre vols més i més, fins a l’infinit? Per què l’ànsia pels diners no té límit?

Dissabte Mèxic té unes eleccions enmig d’una onada de violència.

A Mèxic no tothom s’està matant i tenim una part de responsabilitat per haver projectat una imatge negativa. Compte, no minimitzo el problema que tenim a Mèxic, ¿però el drama dels immigrants nàufrags no és greu? Mèxic és un país totalment viable. La fórmula passa per l’educació, la salut i fer ajustos i canvis en els models de desenvolupament social, econòmic i humà que tenim, i per un gran canvi en el sistema de valors.