Guido Ramellini: “Estic fart de veure professors de matemàtiques que són els rars!”

BarcelonaEls passadissos del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) no són com els d’un museu habitual. Són tot el contrari. Silenci? Hi ha rebombori a tota hora, sobretot als matins, quan venen les escoles. Mentre entrevistem el seu vicepresident, Guido Ramellini, al pati del museu -que a partir d’avui acull el Matrix 2018, un congrés de museus de matemàtiques celebrat bianualment i organitzat pel MoMATH de Nova York-, un grup d’adolescents munten una gran cúpula a terra amb bastons de fusta. Un educador els explica que és una de les grans aportacions de Leonardo Da Vinci. Ramellini els aplaudeix i ens recorda que enguany se celebren 500 anys de la mort del geni italià.

Per què tantes persones tenen un mal record de les matemàtiques?

Perquè és erroni educar des de la idea que les matemàtiques són útils. Tothom ho sap, però això no ha dut més gent a acostar-s’hi. S’ha de transmetre que són boniques, que són el que més s’acosta a l’art i al pensament humà! És que són com la música! Darrere el monocordi de Pitàgores o del clavecí ben temperat de Bach hi ha una base matemàtica potentíssima… Aquí sempre diem que al món hi ha dos tipus de persones: les que els agraden les matemàtiques i les que no saben que els agraden les matemàtiques, m’entens?

S’emociona molt quan parla!

Esclar, és que a l’hora divulgar les matemàtiques cal apel·lar a la part més emocional. Resoldre reptes dona una gran satisfacció.

¿Falta considerar l’error com un element bàsic de l’aprenentatge?

Sí, no s’ha de tenir por de l’error. De fet, cal col·lectivitzar-lo provant de resoldre els problemes en grup. De fet, si el mètode científic és interessant és perquè aconsegueix incorporar el fracàs. Fins i tot busca el fracàs! Per intentar corroborar una teoria s’ha de mirar de refutar amb contraexemples, i encara que no es trobin serà sempre una teoria provisional. És el principi de falsabilitat de Popper!

¿Al museu es descobreixen moltes vocacions?

Sí, tant professors com alumnes veuen que hi ha una altra manera d’aprendre, que hi ha intel·ligències múltiples i que cada nen ho fa a la seva manera. I és important que els mestres vegin que aquell alumne que a la classe no és el més brillant aquí es transforma: té idees i iniciativa, es concentra. És el líder! El cas continua sent que hi ha problemes de formació del professorat.

¿Ja no hi ha matemàtics que es dediquin a la docència?

La majoria dels llicenciats en matemàtiques no són professors. Quan surten de la facultat van a treballar als bancs, a l’agència financera. I també hi ha Google, que els espera.

¿Les ciències han de fer autocrítica pel fet de no garantir noves generacions de professors?

S’està creant un professorat amb tendència al funcionariat: molts fan de profe perquè no troben altra feina. A la universitat la part de didàctica no està prou valorada i les aules estan massificades, i això no ajuda.

¿La docència no està valorada?

Per part de l’administració no hi ha reconeixement social. Estic fart de veure profes de matemàtiques que són els rars, i jo no soc una persona rara! Estic casat, tinc dos fills, dues netes, tocava en un grup de rock... I es nota que m’agrada menjar i cuinar! No soc estrafolari, no?

No ho sembla, no! Però digui’m: ¿Les matemàtiques segueixen sent un món d’homes?

És evident que encara hem de fer discriminació positiva perquè s’ha d’invertir una tendència de segles. I s’està fent, tot i que no sé si prou. En tots els projectes ho procurem, com a l’Estalmat (Estímul del Talent Matemàtic), en què sempre hi ha una part reservada a les noies. Al congrés Matrix també hem aconseguit la paritat.

¿I us costa trobar educadores?

No. Però si ens costés les buscaríem perquè les noies que ens visiten necessiten veure’s reflectides en referents femenins. Per sort, les facultats de matemàtiques a Espanya estan molt plenes. Hi ha hagut uns anys de crisi, però avui és molt fàcil trobar feina com a matemàtic, molt més que com a economista o com a enginyer.

A l’escola?

A l’escola estaria molt bé! El problema és que, malgrat que aquí hem tingut gent molt bona en el terreny de la didàctica de la matemàtica, no s’ha generat una nova fornada de professors. Els pocs que hi ha són minoria, i les matemàtiques es continuen ensenyant d’una manera equivocada a l’escola. Aquest hauria de ser el gran canvi.