El Govern proposa que una parella amb un fill pugui cobrar 1.000 euros de Renda Garantida de Ciutadania
La comissió promotora de la ILP no ha acceptat la proposta perquè volen diferenciar aquesta prestació dels diners destinats a plans d'inserció laboral
BarcelonaLa Generalitat i el grup parlamentari de Junts pel Sí han portat aquest divendres al Parlament la seva proposta per tirar endavant la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). La consellera de Treball, Assumptes Socials i Ciutadania, Dolors Bassa, ha explicat que una parella amb un fill podria cobrar una prestació de 1.000 euros mensuals. La comissió promotora de la ILP per a la Renda Garantida, però, no ha acceptat la proposta.
Segons ha explicat la consellera a l'ARA, la Renda Garantida seria de 664 € al mes, els quals inclourien 150 € que es destinarien a plans d'inserció laboral, perquè creu que "el model de Renda Garantida ha d'anar acompanyat de polítiques actives d'ocupació". La segona persona de la unitat familiar amb dret a cobrar aquest tipus de prestació en rebria el 50% (332 € mensuals) i la resta de membres 100 € anuals.
En aquest sentit, el representant de la comissió promotora de la ILP, Diosdado Toledano, ha explicat a l'ARA que la proposta de Junts pel Sí és "totalment inacceptable" i demana que dins dels 664 € no s'incloguin els 150 € que el Govern vol destinar a plans d'inserció laboral. Toledano considera que "l'Administració no ofereix prou cursos de formació ocupacional per a tothom" i que hi ha el risc que les persones amb dret a la Renda Garantida "no acabin cobrant els 150 € que es destinen a aquests plans d'inserció".
Toledano també ha denunciat que els 100 € per a la resta de membres siguin anuals, cosa que ha assegurat que es traduiria en "9 euros al mes" i no en el 30% de la Renda Garantida (664 €) que demanaven des de la comissió promotora de la ILP per a la resta de membres de la família majors d'edat, com "els 100 € mensuals i no anuals per als menors d'edat", ha explicat Toledano.
Transitorietat de 5 anys
La proposta de Junts pel Sí preveu que l'aplicació de la Renda Garantida sigui transitòria durant 5 anys (el juliol del 2017 es podria començar a cobrar el 75% de la prestació, i entre el 2017 i el 2022, el 100%) i la podrien percebre persones, per exemple, que fa un any que s'han empadronat a Catalunya, a diferència de la Renda Mínima d'Inserció (RMI), que necessitava dos anys d'empadronament, ha explicat Bassa.
Per la seva banda, Diosdado Toledano assegura que els 5 anys que proposa Junts pel Sí és "una presa de pèl", perquè això voldria dir que fins al 2021 o 2022 la Renda Garantida seria de menys de 500 €. Toledano ha alertat que "són massa anys per a una situació de pobresa extrema com la que hi ha".
La consellera ha defensat que la proposta millora les esmenes presentades per diversos grups parlamentaris en el debat posterior a la presentació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que van presentar diverses entitats. El document que presenta Junts pel Sí inclou els "màxims" que pot garantir el Govern en termes tècnics i de viabilitat pressupostària. La consellera Dolors Bassa ha assegurat que la Renda Garantida de Ciutadania tindrà una partida assegurada als pressupostos del 2017. Des de la comissió promotora, però, Toledano ha assegurat que "no hi ha hagut moviments importants en la proposta" i que per això no l'han acceptat.
Els partits de l'oposició ho veuen insuficient
La diputada de Ciutadans Noemí de la Calle ha explicat que la proposta de Junts pel Sí no s'acosta a la que havien fet els grups de l'oposició, i ha qualificat de "miserables" els 100 € anuals per fill.
Per la seva banda, la diputada de Catalunya Sí que es Pot Marta Ribas considera "insuficient" la proposta i ha remarcat que els grups de l'oposició n'han consensuat una de mínims. Ribas ha criticat que Junts pel Sí pretén continuar gastant la mateixa quantitat que la RMI, i ha assenyalat que la Renda Garantida s'ha d'aprovar aquest any i ha de tenir una dotació als pressupostos del 2017.
El diputat del PSC Raül Moreno també ha qualificat "d'insuficient" la proposta, ja que una família de 4 membres el 2022 podria arribar a cobrar poc més de 1.000 euros, i ha criticat la incapacitat de la Generalitat per augmentar els seus ingressos en polítiques socials.
