El Govern diu que les agressions feixistes van a la baixa a Catalunya

BarcelonaDesprés que la Guàrdia Urbana de Barcelona detingués ahir sis persones en un intent d'assalt de neonazis denunciat pel Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris -cinc dels detinguts són del grup d'ultres i un, del d'antifesixistes-, el conseller d'Interior ha defensat avui en una entrevista a TV3 que "Catalunya no es pot permetre atacs feixistes ni cap tipus de violència" i ha negat que hi hagi cap mena d'impunitat davant d'aquests atacs. Tot i així, segons les xifres de la conselleria les agressions de caràcter feixista que es registren a Catalunya han anat a la baixa els últims mesos. "N'hi ha menys, però se'n parla més", ha assegurat Buch, que no ha entrat, però, a donar les xifres exactes d'aquesta evolució.

El conseller ha volgut remarcar que aquests tipus d'agressions no compten amb cap tipus d'impunitat, i ho ha fet a partir de l'exemple de l'agressió que va patir el fotoperiodista Jordi Borràs: "Dotze hores després l'agressor ja estava identificat, i 24 hores després tot estava en mans del jutge". I ha assegurat que es va actuar amb la mateixa diligència, per exemple, en el cas de la persona que va agredir un membre d'un CDR davant la presó de Lledoners quan s'esperava l'arribada dels presos polítics, que va ser identificat i detingut pels Mossos. "La seguretat ciutadana depèn de nosaltres", ha defensat Buch a l'hora d'assegurar que el cos actua sempre en casos d'agressió.

Buch també s'ha referit a la demanda del president de la Generalitat, Quim Torra, al govern espanyol de reunir la Junta de Seguretat de Catalunya i ha explicat que, en paral·lel i mentre no es concreta la convocatòria, ell ha sol·licitat una trobada bilateral al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que vol posar sobre la taula la necessitat que el govern espanyol compleixi amb els compromisos assumits i garanteixi la "plena integració" dels Mossos al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), l'òrgan estatal de coordinació antiterrorista, i també a l'Europol. Ha remarcat que es tracta de dos compromisos "incomplerts" dels que es van abordar en Junta de Seguretat, l'any passat.

El conseller també s'ha referit a l'acceptació de la renúncia de Ferran López, el comissari que va rellevar com a cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, i ha assegurat que se li "buscarà el millor lloc perquè pugui ajudar el cos". Ha defensat que el seu relleu "no va ser per falta de confiança". Ha elogiat, també, la figura de Trapero, a qui, ha dit, van oferir continuar al capdavant del cos però que ho va declinar perquè el seu procés judicial no perjudiqués els Mossos. "Va posar el cos per davant dels interessos personals", ha elogiat.