Menys temps per dinar i acabar amb la intensiva als instituts: la proposta de nous horaris escolars
El pla preveu centres oberts i connectats a l'entorn i exigeix més recursos en beques i professorat
BarcelonaEl 90% dels instituts catalans fan jornada intensiva: els alumnes entren a classe entre les 8 i les 8.30h i acaben sobre les 15h, cosa que suposa que, en el millor dels casos, no comencen a dinar fins a quarts de quatre i molts d'ells passen tota la tarda sols a casa. Un horari, implantat el 2013 com una mesura per estalviar costos i "tranquil·litzar" els instituts, que la Fundació Jaume Bofill i la Federació els Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP) proposen canviar del tot i, a més, de manera urgent. L'objectiu és avançar i reduir el temps del migdia tant a primària com a secundària, acabar abans les classes i les extraescolars per poder sopar i anar a dormir més d'hora. El canvi, doncs, traspassa les parets de l'escola i obra un nou paradigma, amb escoles més connectades a l'entorn i el menjador i les extraescolars vinculades directament al projecte educatiu.
A infantil i primària, proposen una entrada flexible que abarqui de les 8 a quarts de 10 del matí i després fer classes fins aproximadament les 12 h. Reduint el temps de dinar, calculen que les classes de la tarda siguin de 14 a 16 h i que el centre estigui obert fins les 18 h per fer-hi extraescolars.
A l'ESO és on hi hauria el gran canvi. Es proposa que els alumnes entrin una hora més tard (sobre les 9h), facin quatre hores de classe seguides -superant l'esquema d'una hora per cada matèria-, s'aturin una hora per dinar entre la 13 i 14 h i acabin la jornada lectiva sobre les 16 h. Després, i en el marc del projecte educatiu del centre, es farien les extraescolars, que es podrien fer al mateix institut o en espais de l'entorn.
Ara bé, perquè el nou model funcioni cal reobrir menjadors i cantines als instituts, reforçar les beques menjador per garantir que tots els infants puguin dinar als centres, potser més dotacions de mestres i també aprofitar millor els recursos que donen els equipaments públics dels barris i municipis (escoles de música, poliesportius...) per tenir-los en compte com a part del projecte educatiu. Segons han apuntat Elena Sintes, coordinadora de l'informe i cap de projectes de la Fundació Bofill, l'horari que fan ara els instituts catalans és "inaudit" a Europa, i Jaume Aguilar, de la FMRPC, ha apuntat que no hi ha cap evidència que els horaris compactats impliquin una millora en el rendiments dels alumnes. Al contrari, creuen que aquesta modificació garanteix una educació "equitativa i integral" perquè converteix el centre escolar en un centre educatiu.
Començar pels instituts escola
Els autors reivindiquen que ja hi ha escoles i instituts que opten per flexibilitzar els horaris i miren al departament d'Educació perquè doni ara l'impuls polític per generalitzar-ho. Una bona manera de provar-ho, diuen, és començar pels 25 instituts escola que es posaran en marxa el curs que ve. Ara bé, tot i que oficialment des de la conselleria sempre han expressat dubtes de la utilitat pedagògica de la jornada compactada, el departament va impulsar fa molts anys un pla pilot per provar l'horari dels instituts també a les escoles públiques. En principi van ser 7 les que ho van demanar, però va acabar convidant d'altres a sumar-s'hi. Ara ja són 25 i, malgrat que el pla pilot havia d'acabar aquest any, l'horari intensiu es mantindrà un any més en aquests 25 centres de primària.
Aquest canvi de paradigma comporta també una nova mentalitat i, segons les entitats impulsores del document, obre tot un camp per recórrer i ajustar a les necessitats dels alumnes tant l'horari com la manera d'ensenyar. En aquest sentit, el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, ha apuntat que modificar els horaris pot ser una oportunitat per trencar amb la rigidesa de "mestre-grup-hora-matèria" i aprofitar per canviar les maneres de treballar, fent grups reduïts i aplicant innovacions pedagògiques a l'aula.