Francesc deixa obert el debat sobre divorciats i gais
Les reformes que vol impulsar el Papa topen amb la resistència dels bisbes més conservadors
RomaEl papa Francesc busca una fórmula per començar a donar la comunió a divorciats i gais però sense que esdevingui una pràctica immediata ni generalitzada, per evitar la rebel·lió oberta dels bisbes que hi són contraris. Això és el que comencen a intuir els 270 cardenals i bisbes que participen en el sínode de Roma dedicat a la família, que tancarà les portes el 25 d’octubre.
El Papa, ajudat pels bisbes partidaris d’acollir millor aquests dos col·lectius -que vulneren principis tradicionals de l’Església-, intenta avançar enmig de fortes resistències internes. Els anomenats conservadors són un grup organitzat i influent.
Francesc no vol guerres ideològiques ni cismes. I és partidari d’una Església menys piramidal, sense tanta preeminència del Papa. Per això ha canviat el mètode de treball del sínode, perquè els bisbes puguin opinar amb llibertat. Aquesta llibertat, però, ha sigut aprofitada pel grup conservador per qüestionar l’autoritat papal. Un grup de cardenals -tretze dels 74 que participen en l’acte- es va atrevir a enviar al Papa una carta just l’endemà de l’obertura del sínode, el 6 d’octubre. Els cardenals es queixen que sembla que l’únic punt sobre la taula sigui l’accés als sagraments de divorciats i gais, al qual s’oposen, i expressen dubtes sobre la legitimitat del comitè de 10 eclesiàstics triats pel Papa per redactar el document final del sínode. També critiquen que, a diferència del que es va fer en el primer sínode de la família, votar cada paràgraf del document final -una novetat introduïda pel Papa-, aquest cop s’hagi plantejat fer votar el document final íntegre, sense possibilitats d’esmena.
La carta és “el moment més visible i temerari de la lluita de l’establishment eclesiàstic contra el papa Francesc”, analitza l’historiador i teòleg Massimo Faggioli. És “un atac a la legitimitat de la direcció que ha emprès l’Església” i, per tant, “al Papa mateix”. Aquests cardenals també s’han pronunciat dins de la sala del sínode i han arribat a comparar les noves actituds de Francesc amb “el fum de Satanàs”, el dimoni.
Francesc va respondre-hi l’endemà mateix de la carta. Va recordar que el sínode no es proposa canviar la doctrina catòlica, i va reclamar als bisbes que deixin enrere “l’hermenèutica de la conspiració”.
El cardenal austríac Christoph Schönborn, entre d’altres, ha proposat que el sínode deixi la decisió sobre la comunió de gais i divorciats en mans de les diòcesis, de manera que els bisbes més alineats amb Francesc puguin avançar. Els “progressistes” esperen alguna indicació al document final que doni legitimitat als capellans més “acollidors” i també suggereixi de quina manera es donaria la comunió.
El sínode no és el final
L’arquebisbe Mark Coleridge, de la diòcesi de Brisbane, Austràlia, ha calculat que els partidaris de les reformes papals només serien un terç, però que arribarien a la meitat si cada diòcesi pogués decidir en llibertat. El Papa, en tot cas, s’estaria plantejant no donar la qüestió per tancada amb un document massa concret ni tampoc amb una exhortació papal: d’aquesta manera donaria més temps als bisbes més conservadors perquè vagin suavitzant la seva oposició. Coleridge ha dit: “Cada cop és més evident que el 25 d’octubre no haurem acabat la feina. El sínode serà només un pas més en el camí”.
