Fent de mestre des del primer dia de facultat

VicNo ha acabat primer del grau d’educació primària a la Universitat de Vic, però la Maria Sitjes ja va un cop a la setmana a una escola pública del municipi a fer pràctiques. És una mena de formació dual -a la universitat i a l’escola- per instruir els futurs mestres des de l’inici en el que serà el seu hàbitat natural: l’aula. Una idea que pot semblar òbvia, però que a Catalunya només impulsen dues universitats, la UVic i la Universitat de Lleida (UdL). No és casual que siguin dos centres molt arrelats al territori els que han aconseguit implantar aquests programes, perquè la implicació de les escoles del municipi és fonamental.

A Vic ho fan des del 2013, quan es van fer canvis importants en el doble grau en educació infantil i primària. “Necessitàvem que els alumnes tinguessin un primer contacte a l’escola a primer”, afirma Anna Vallbona, coordinadora dels graus d’educació a la UVic. Al comprovar que l’invent funcionava, el projecte es va estendre a tots els graus d’educació el curs passat. De fet, això va ser un dels “punts a favor” que la Maria va trobar a la UVic: “Volia estudiar a Barcelona, però a les portes obertes de la UVic em van explicar l’estada a l’escola del primer curs. No tenia clar si fer la carrera i ara he vist que vull acabar els quatre anys i que seré mestra”. Precisament, el contacte real amb els alumnes des del principi fa que hi hagi estudiants que vegin de seguida si de veritat els agrada, no només la carrera, si no la professió.

El programa està basat en experiències de Finlàndia, on escoles i facultats d’educació tenen una estreta col·laboració. Ho va viure en primera persona el degà de la Facultat d’Educació, Eduard Ramírez, que a l’assumir el càrrec després d’una estada en aquest país va tenir clar que calia solucionar “la manca de confiança entre la facultat i els centres de pràctiques” que hi ha aquí. “La facultat han de ser les 11 escoles de Vic”, apunta. Tenint en compte que els graus de mestres són “professionalitzadors”, Ramírez aposta per fer menys teoria i més pràctica: “No hem d’entretenir-nos en els continguts i els exàmens, hem d’anar a tocar la realitat”. Ampliar les estades a l’aula a primer els ha obligat a replantejar-se tot el sistema de pràctiques per apujar el llistó cada curs.

Un aprenentatge a dues bandes

Per als mestres de les escoles, rebre estudiants de primer de magisteri és també un repte. “A mi m’obliga a reflexionar sobre la meva pràctica docent i a fer autocrítica”, explica Alba Grau, tutora de 2n de primària a l’Escola Guillem de Mont-rodon de Vic. Explica que l’estada a classe de la Maria, que cada cop és més participativa, és “un aprenentatge recíproc”, perquè per a ella també és una manera d’estar al dia de les innovacions pedagògiques i les noves formes d’entendre l’educació dels estudiants universitaris.

Des de la UdL, on són els pioners en aquest tipus de programes, apunten que “els mestres són mestres, no formadors”. “És una feina diferent, i per assumir aquest segon rol han de rebre formació”, afirma Jordi Coiduras, coordinador del grau en educació de la universitat. Per això reuneixen els tutors de les escoles tres cops l’any a la facultat. En el cas de la UdL, els universitaris van dos dies a l’escola i tres a la universitat des de primer. A primer, 50 estudiants de magisteri (els que tenen un millor expedient) fan pràctiques en escoles de la ciutat, tant públiques com concertades; a segon, en escoles rurals, on aprenen a gestionar grups d’alumnes de diferents edats; a tercer fan una estada en centres d’alta complexitat, amb alumnes en situacions socials i econòmiques complicades, i a 4t tornen a una de les escoles de la ciutat.

El departament d’Educació ja ha posat l’ull en aquestes experiències per poder-les reproduir més enllà de Lleida o Vic. No serà fàcil, perquè cal la implicació de molts actors. Però d’entrada juguen amb l’aval del Programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF), que va posar en marxa el Govern fa uns anys. En el document, els experts aposten per renovar el període de pràctiques universitàries, amb la creació d’una espècie de MIR per a mestres, una xarxa estable de centres formadors o un model de pràctiques “compartit” per totes les universitats. Tot plegat, amb el convenciment que millorar la formació dels mestres és clau per a l’educació del futur.