Espanya preveu destinar 20.194 milions d'euros a despesa militar el 2018

BarcelonaEls pressupostos del govern espanyol per al 2018 preveuen una despesa militar real de 20.194 milions d'euros, segons ha explicat aquest dimecres el coordinador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Jordi Calvo, en una roda de premsa. Aquesta xifra significa un augment d'un 6,87% respecte als pressupostos del 2017, en què es preveien 18.897 milions d'euros per a despeses de guerra. La xifra és provisional, forma part de l'informe que encara està enllestint el Centre Delàs i inclou, a banda de les partides oficials del ministeri de Defensa, altres partides "ocultes", com els crèdits per a la recerca i el desenvolupament destinats a projectes militars, les missions de l'exèrcit a l'exterior que es carreguen als fons de contingència, o les pensions de guerra, que s'imputen a la Seguretat Social.

Calvo ha avançat aquestes dades en la roda del premsa del Centre Delàs, en què també s'han difós els resultats de l'informe sobre despesa militar mundial de l'Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI), segons els quals el 2017 es van gastar 1.739 bilions de dòlars en despesa militar a tot el món, un augment d'un 1,1% respecte a l'any anterior. Els resultats del SIPRI s'han presentat avui a Barcelona, Berlín, Brussel·les, Hèlsinki, Sidney i Tòquio en el marc d'una campanya internacional que reclama retallar un 10% la despesa militar i que coordina des de Barcelona el Centre Delàs.

Calvo ha recordat que el pressupost militar espanyol significa un 4,48% del total dels pressupostos generals del 2018 i l'1,69% del PIB. Ha explicat que s'han reunit amb partits amb presència al Congrés per reclamar la retallada, sobretot, en tres punts: els crèdits per a projectes militars de recerca i desenvolupament, que arriben a un total acumulat al llarg dels anys de 28.800 milions d'euros; les operacions militars a l'exterior, que aquest any es calcula que costaran uns 1.100 milions d'euros –i que ja acumulen 13.400 milions en despesa, 4.000 només en les guerres de l'Iraq, Líbia i l'Afganistan–; i la partida d'inversions en compra d'armament, a la qual aquest any es preveu destinar 3.696 milions d'euros i que el govern espanyol preveu ampliar els pròxims anys amb un nou cicle inversor d'11.000 milions. "Demanem que es faci una auditoria del deute acumulat en la compra d'armament, que no se'n compri més i que no ens involucrem en nous programes especials d'armament que només volen mantenir una indústria obsoleta", ha declarat Calvo.

Evolució de la despesa militar mundial

Segons les xifres del SIPRI, la despesa militar mundial s'havia mantingut "relativament constant" entre el 2012 i el 2016, però l'any passat va tornar a augmentar. La Xina, el segon país del món que més gasta en la indústria de guerra, va augmentar la despesa militar un 5,6% durant l'any passat, fins als 228.000 milions de dòlars. L'Índia s'hi va gastar 63.900 milions, amb un augment del 5,5%, i Corea del Sud, 39.200 milions, un 1,7% més. La despesa militar russa –66.300 milions de dòlars l'any passat– va caure un 20%. Però en canvi a l'Europa Central i Occidental la despesa militar va augmentar un 12% i un 1,7% respectivament. Els 29 països de l'OTAN representen tots sols un 52% de la despesa militar mundial del 2017. Al Pròxim Orient la despesa militar va créixer un 6,2% durant l'any passat, encapçalada per l'augment del 9,2% a l'Aràbia Saudita (69.400 milions de dòlars), el país que més diners hi dedica a la regió i el tercer del món. El país que gasta més diners en despesa militar continua sent els Estats Units d'Amèrica. El 2017 s'hi va gastar 610.000 milions de dòlars, la mateixa quantitat que l'any anterior.

A la roda de premsa també hi ha participat la directora de La Fede, Pepa Martínez, que ha destacat que durant els set anys de conflicte a Síria hi ha hagut mig milió de morts. "Mentre les despeses militars pugen, totes les despeses de cooperació tornen a estar en números vermells; aquell 0,7% del PIB que buscàvem, a Espanya es queda ara en el 0,22%", ha recordat. El director de FundiPau, Jordi Armadans, ha recordat que les xifres globals de despesa militar s'acosten al pic màxim de la Guerra Freda. "És molt discutible que incrementar la despesa militar aporti més seguretat", ha dit. El codirector de Novact, Felipe Daza, ha dit que, a més, cada vegada hi ha més països que externalitzen funcions militars a empreses privades i que s'hauria de plantejar un embargament a la venda d'armes a països com Israel, "que fan servir armes contra la població civil". L'activista i exdiputat David Fernàndez, que també ha participat a la roda de premsa, ha definit la despesa militar com "una perversió social" dissenyada i planificada.