Les entitats acusen els cossos de seguretat de l'Estat d'utilitzar l'1-O com un "laboratori de la repressió"
La Coordinadora per a la Prevenció contra la Tortura avisa de l'impacte psicològic de les càrregues
BarcelonaL'informe de la Coordinadora per a la Prevenció i la Denúncia contra la Tortura del 2017 posa en dubte que l'objectiu de l'operació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil l'1 d'octubre a Catalunya fos "impedir la votació", i acusa els cossos de seguretat de l'Estat d'utilitzar el dispositiu com a "laboratori de la repressió". De fet, l'advocada i membre de la comissió de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Laia Serra, ha defensat que "la violència policial indiscriminada" de l'1 d'octubre "encaixa perfectament amb la definició de tortura i maltractament" i l'ha titllat "d'escarni col·lectiu". L'informe també avisa que més enllà de les persones ferides hi ha un impacte psicològic de les càrregues policials i considera que es buscava espantar i desmobilitzar la població.
El document no només avalua les càrregues de l'1 d'octubre, sinó que es fixa en totes les denúncies per situacions de vulneració de drets fonamentals de les institucions públiques. A Catalunya es denuncien una seixantena de casos amb més de 600 persones afectades, una vuitantena de les quals són per casos que no tenen res a veure amb l'1-O com ara agressions en centres de custòdia, comissaries i al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona.
A més, l'informe també denuncia la mort de 55 persones aquest 2017 a tot l'Estat sota la custòdia de les forces i cossos de seguretat de l'Estat o directament per la intervenció policial. Una quarantena d'entitats formen part de la coordinadora, entre les quals hi ha el centre de drets humans Irídia i les comissions de defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Girona i les Balears.
Des de la coordinadora alerten que, sense comptar les càrregues policials de l'1 d'octubre, aquest any hi ha un repunt del nombre de casos denunciats per tortures i vulneració de drets respecte al 2015. Així, el membre d'una de les entitats de la coordinadora, Carlos Hernández, ha explicat que els anys amb més mobilització social és quan es donen més casos de "repressió". Així, per exemple, destaca l'any 2011, en què aquest conjunt d'entitats van comptabilitzar 853 casos i que coincideix amb el 15-M.
Mitjans desproporcionats per frenar l'1-O
Segons l'informe, els cossos de seguretat de l'Estat "van desplegar una violència incoherent" amb l'objectiu d'impedir la votació. La coordinadora destaca que els agents fessin servir contra els votants "materials especialment perillosos com els gasos lacrimògens i les escopetes de bales de goma" en situacions que no implicaven "cap perill per als agents policials". Per això parla d'una acció policial "desproporcionada" i "injustificada".
Laia Serra, precisament, denuncia que l'operatiu policial que l'estat espanyol va dissenyar per frenar el referèndum no va ser "proporcional", sinó que "si s'hagués buscat la interrupció de la votació, s'hagués dut a terme de manera diferent". Per Serra, "hi havia maneres menys lesives i més compatibles amb els drets humans" si l'Estat volia aturar el referèndum.
A més, recorda que a banda dels cops de porra, l'ús de pilotes de goma i de gasos lacrimògens, els agents van protagonitzar accions "especialment vexatòries", com ara estirades de cabells, travetes, cops a les mans a les persones que s'agafaven a les baranes i reixes, empentes a les escales dels centres de votació i cops a persones que ja eren a terra sense oposar resistència.
Segons la coordinadora, el fet que les altes institucions de l'Estat hagin "negat" els fets i no col·laborin en la investigació per depurar responsabilitats per les càrregues ha generat "un profund sentiment d'indignació i impotència" en la ciutadania, i "ha allargat el procés de recuperació" de les víctimes. "És un greuge que costarà de superar", ha admès Serra.
Durant la presentació de l'informe, els membres de la coordinadora també han criticat el nomenament del jutge Grande-Marlaska com a ministre de l'Interior. Una de les membres de la coordinadora, Lluïsa Domingo, ha qualificat el nomenament de "mala notícia" i ha recordat que Marlaska és responsable de sis de les nou condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans a l'Estat per no investigar tortures.
