Barcelona es queda sense l’Agència de Medicaments

Brussel·lesBarcelona era una de les candidates favorites quan es va iniciar el procés per escollir la nova seu de l’Agència Europea de Medicaments (EMA, en les seves sigles en anglès): la ciutat catalana complia amb tots els criteris tècnics i -també rellevant- comptava amb el vistiplau dels 900 treballadors, que en una enquesta interna havien situat Barcelona com una de les seves destinacions preferides.

Les coses, però, van canviar després de l’1 d’octubre i, especialment, després de l’activació de l’article 155, que va apartar el Govern, actor clau en l’impuls de la candidatura de la capital catalana. En pocs dies, Barcelona va caure en el rànquing i va perdre opcions de guanyar la votació. Tot i complir amb els requisits tècnics, al final la decisió -com tot, a la UE- era política. En el repartiment d’agències, la diplomàcia, més que no pas la meritocràcia, sempre hi juga un paper clau.

La nova seu de l’EMA serà a Amsterdam. La capital holandesa es va imposar a Milà i Copenhaguen, les dues ciutats que van arribar a l’última ronda de la votació que van celebrar ahir a Brussel·les els socis europeus. En l’última volta, Amsterdam i Milà van quedar empatades en vots i es va acabar fent un sorteig del qual Holanda va sortir victoriosa. Era una de les favorites i una de les poques que, teòricament, podien fer ombra a Barcelona. Però la capital catalana va caure en la primera volta. Amb 13 punts, va ser la cinquena més votada de les 16 candidatures, només superada per les tres finalistes i per Bratislava.

El que fins fa poques setmanes alguns només s’atrevien a insinuar amb la boca petita -que la crisi política entre Catalunya i Espanya podia llastar les opcions catalanes-, ahir s’admetia obertament i s’utilitzava com a arma llancívola en el dur enfrontament dialèctic entre l’executiu espanyol i el català. “Fins a l’1 d’octubre, Barcelona era la favorita. Amb violència, retrocés democràtic i el 155, l’Estat l’ha sentenciat”, va afirmar a Twitter el president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Cap autocrítica de Madrid

La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, no va fer cap gest d’autocrítica ni va admetre responsabilitats. Per al govern espanyol, el responsable del fracàs és el Procés. Montserrat no va mencionar explícitament el Govern, però va acusar l’independentisme “de no haver posat les coses fàcils” per aconseguir que Barcelona fos la nova seu de l’EMA. “M’atreveixo a dir que aquest potser és un dels danys directes, un altre dels danys directes, que ens ha pogut causar l’independentisme de Catalunya”, va assegurar Montserrat. Segons va dir, en els últims dies altres ministres europeus li havien preguntat pel Procés “per activa i per passiva”. La titular de Sanitat feia una acusació velada a la Generalitat d’haver boicotejat la candidatura: “Hi ha algú que no ha remat amb la mateixa força i en la mateixa direcció que nosaltres”.

Des dels inicis de la presentació de Barcelona com a candidata, en ple procés independentista, l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol havien fet pinya -abans d’activar el 155- per aconseguir que la capital catalana guanyés. Ahir l’absència més evident al costat de Montserrat va ser la del conseller de Salut, Toni Comín, un dels polítics cessats pel govern espanyol que són a Brussel·les amb Puigdemont per evitar l’empresonament que sí que pateixen companys seus de govern. Comín havia participat sempre, amb la ministra de Sanitat, en els actes de presentació de la candidatura.

El problema, la violència

Comín, en declaracions als mitjans prop del Consell de la UE, on es votava, va negar que el Procés sigui “el problema” de la derrota. “No és un problema sempre que no el converteixi en un problema l’Estat amb la seva resposta autoritària i violenta. És la violència el problema, no l’exercici de la democràcia a Catalunya”, va assegurar. “Si jo fos Montserrat, demanaria la dimissió de Zoido [el ministre de l’Interior]”, va dir Comín.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va mostrar-se equidistant i va opinar que tant la DUI com el 155 són possibles factors que no han jugat a favor de Barcelona. El seu primer tinent d’alcalde, ahir representant municipal a Brussel·les, va demanar no culpar-se els uns als altres.

L’EMA, actualment a Londres, s’haurà de traslladar el 2019, quan el Regne Unit abandoni la UE fent efectives les conseqüències del Brexit. Barcelona complia amb tots els requisits per ser la nova seu, com tenir a punt instal·lacions per fer-hi el trasllat, la Torre Glòries, i un aeroport amb connexions a tot Europa. En contra hi tenia que Espanya ja acull altres agències europees: l’Agència Comunitària de Control de la Pesca, a Vigo, l’Agència per a la Seguretat i la Salut a la Feina, a Bilbao, i l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, a Alacant. Holanda només en té dues, tot i que són dues de les importants: l’Oficina Europea de Policia (Europol) i Eurojust, l’agència de cooperació policial.

La UE també va escollir ahir la nova seu de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), actualment a Londres. París va guanyar la votació i es va imposar a la que semblava la candidata favorita, Frankfurt.

Les frases més destacades

Carles Puigdemont, president de la Generalitat

“Fins a l’1-O, Barcelona era la favorita. Amb violència, retrocés democràtic i el 155, l’Estat l’ha sentenciat”

Dolors Montserrat, ministra de Sanitat

“[El fracàs de la candidatura de Barcelona] és un altre dany directe de l’independentisme. Ministres d’altres països m’han preguntat per la qüestió, per activa i per passiva, aquests últims dies. En la meva opinió, hi ha algú que no ha remat amb la mateixa força i en la mateixa direcció que nosaltres”

Alfonso Dastis, ministre d’Afers Exteriors

“Barcelona era una gran candidata per a l’EMA. Però això no ens aturarà, seguirem treballant per millorar cada dia el nostre país. L’estabilitat i la unitat són un valor avui més que mai”

Ada Colau, alcaldessa de Barcelona

“Barcelona era la millor candidatura. Ni la DUI ni el 155 ens han ajudat, i menys ajudarà que ara uns acusin els altres”

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona

“Ho lamento profundament perquè Barcelona era tècnicament la que tenia millors condicions, un fet que demostra que ha sigut una decisió política”

Jaume Collboni, president Grup Municipal PSC a Barcelona

“Barcelona tenia una excel·lent candidatura per acollir l’EMA. Hem demostrat que en moments difícils és possible treballar plegats, si posem Barcelona per sobre de tot. El nostre reconeixement a universitats, centres de recerca, indústria, mitjans de comunicació, professionals i personalitats que hi han donat suport. I un agraïment especial a l’equip tècnic de l’Ajuntament, la Generalitat i l’Estat”

Jordi de Dalmases, president del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

“El problema no és de la ciutat ni de la presentació de la candidatura, sinó de la situació política que vivim”