El risc de rebrot creix a tot Catalunya

Santa Coloma de GramenetCatalunya no millora, sinó que segueix ancorada a la situació epidemiològica de fa tres setmanes, quan Salut Pública va urgir la població a fer un canvi d'hàbits i a reduir al màxim la interacció social per evitar una transmissió del covid-19 que fes trontollar la tornada a l'escola i a la majoria de llocs de treball després de les vacances. Però el país no només es manté en unes xifres elevades i similars a les de fa vint dies, sinó que el risc de rebrot no s'escurça: la taxa se situa aquest divendres en un 194,65, gairebé 30 punts més que fa dues setmanes, quan l'indicador era de 165,43. Aquest índex (anomenat EPG) calcula a partir de diverses variables el creixement potencial del virus si no s'aplica cap mesura, i es disparen les alarmes a partir del moment que el seu valor supera el 100. És a dir, que ara mateix el conjunt del país gairebé duplica el llindar de control epidèmic.

En els últims mesos la corba ha temptejat amb la reducció diverses vegades, però sempre ha rebotat abans d'assolir-la. El secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va assegurar aquest dijous que les dades a Catalunya, si bé "sembla que s'hagin estabilitzat en el repunt", s'han de llegir com un "clar retrocés". En aquest sentit, l'epidemiòleg va tornar a demanar a la població "fer un esforç" per reduir l'escalada del risc de rebrot d'una manera sostinguda. "Hem d'arribar al 14 de setembre amb la corba abaixada, perquè si segueix disparada haurem de pensar en altres solucions", va afegir, sense concretar si això implicarà endurir les restriccions vigents o apel·lar a mesures més dràstiques, com ara possibles confinaments.

Argimon va subratllar que Catalunya no està registrant dades com les que es van recollir a mitjans de juliol, quan el ritme de contagis es va accelerar a Barcelona i l'àrea metropolitana. Molt menys es reviuen xifres faraòniques similars a les de la primera onada de la pandèmia. Ara bé, la primera setmana d'agost Catalunya va deixar passar l'oportunitat d'aplanar la corba. Aleshores era viable consolidar una tendència a la baixa, quan ja es veia una disminució dels contagis detectats, una taxa de reproducció que s'acostava a l'1 i un risc de rebrot, a priori, controlable amb restriccions selectives a les zones en què s'identificava una propagació més alarmant.

La treva, però, no ha prosperat i, tres setmanes després, l'escalada d'infeccions s'ha reactivat. Dijous passat, 20 d'agost, Argimon ja va haver de fer un toc d'alerta i, una setmana més tard, ho ha tornat a fer. "Tots sabem quin és el remei [per frenar la corba]: rebaixar la interacció social", va afirmar ahir, alhora que va instar la població a evitar les trobades multitudinàries, així com les trobades amb persones que no siguin del nucli de convivència habitual. "Cal que ens plantegem si aquestes reunions, normals i saludables altres anys, ho són en l'actual context, quan gran part del país està en un alt índex de rebrot", va remarcar.

Problemes amb els aïllaments

El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz, va recordar ahir que una de les estratègies que s'han vist més efectives per a la reducció dels contagis és la detecció precoç, la traçabilitat dels contactes i l'aïllament de tots ells –tant sospitosos com positius–, ja que la quarantena permet trencar les cadenes de transmissió. Però no tothom pot o vol fer-les, i les autoritats sanitàries en són conscients. Precisament la impossibilitat de controlar efectivament que els ciutadans es recloguin a casa quan epidemiològicament haurien de fer-ho podria ser un dels factors clau en el fet que Catalunya no aconsegueixi mai rebaixar a mínims les taxes d'infecció.

Catalunya ha fet 33.298 tests PCR en els diversos cribatges massius que s'han desplegat al país. És l'aposta del secretari Argimon per evitar l'acarnissament del virus en els barris menys benestants i amb més problemes per seguir les recomanacions sanitàries, però també per frenar l'auge de casos allà on creix la propagació. En un mes, Salut ha identificat un total de 711 persones asimptomàtiques mitjançant aquesta estratègia de diagnòstic selectiu, cosa que representa el 2,14% de les mostres recollides.

Més enllà d'aquesta dada, que podria semblar anecdòtica, Salut remarca que el cribatge ha permès indicar l'aïllament domiciliari a unes 3.000 persones, ja que per cada infectat es tracen uns quatre o cinc contactes pròxims. "El 87% dels positius declaren estar fent bé la quarantena", va dir Argimon, i va destacar les dades de seguiment telefònic que fan els rastrejadors. Amb tot, la tendència es capgira quan és el torn dels contactes estrets reportats pels mateixos contagiats: només el 55% de les persones potencialment infeccioses que haurien de fer quarantena per prevenció diu que la fan.

El 13% dels positius i el 45% dels contactes que reconeixen no fer l'aïllament per motius diversos –per exemple, situacions socioeconòmiques difícils o de vulnerabilitat social– suposen una esquerda molt gran per al control de l'epidèmia. Mendioroz va lamentar aquesta falta de compliment de la quarantena i va recordar que "els diagnòstics no serveixen de res si després la gent no es queda a casa". Però no es pot obligar tothom ni judicialitzar tots els casos, com el que ha transcendit aquest dimecres després que un jutjat contenciós de Barcelona ratifiqués el confinament domiciliari de sis membres d'una família que "suposaven un risc per a la salut pública". El Govern va anunciar dimarts que volia assegurar que tothom que participava en els cribatges es comprometia a complir les mesures de prevenció –entre les quals la quarantena– mitjançant la signatura d'un document, però poc després va reconèixer que, fins i tot qui es negui a firmar-lo, podrà accedir a la prova.

Un dels indicadors clau per considerar que el país necessitarà accions més contundents és la salut dels centres sanitaris, és a dir, si la pressió assistencial creix tan exponencialment per l'augment dels contagis que aboca els hospitals al col·lapse com va passar entre març i abril. La cap de medicina preventiva i epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Magda Campins, va negar ahir que la situació sanitària s'acosti a la viscuda fa tres mesos i va assegurar que encara hi ha marge de maniobra abans d'aplicar mesures més estrictes com el confinament total de la població. "Però tenim un nombre de pacients ingressats alt i tenim un nombre de pacients a l'UCI que no és alt però preocupa", va reconèixer en declaracions a Catalunya Ràdio.