Llum verda a la llei de regulació dels lloguers

BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta tarda la llei de regulació dels lloguers, una proposta que preveu congelar i rebaixar els lloguers a 60 municipis de més de 20.000 habitants, ja que se centrarà en actuar sobre aquelles àrees amb un mercat d'habitatge més tensionat. Amb l'aval de JxCat, ERC, comuns i la CUP, la proposta de llei va entrar al Parlament al mes de juliol després de mesos de redacció i configuració entre el Sindicat de Llogaters i la conselleria de Justícia. La llei ha estat aprovada per 71 vots a favor (JxCat, ERC, Comuns, CUP) i 63 en contra (PSC, Cs, PP, PDECat i Demòcrates).

L'acord per aprovar la llei, però, ha penjat d'un fil fins moments abans de començar el ple: JxCat i el Sindicat de Llogaters de Catalunyano coincidien en el concepte de petit propietari. JxCat reclamava que els propietaris amb uns ingressos inferiors a 5,5 vegades l'indicador de renda de suficiència (IRSC), més de 3.000 euros, quedessin fora de la limitació del preu del lloguer, mentre que el sindicat volia posar el límit en 1.200 euros.

Finalment, però, ha arribat un pacte al temps de descompte: 30 minuts abans de l'inici del ple, les dues parts han cedit i s'ha marcat el límit en 2,5 vegades l'IRSC, uns 2.000 euros mensuals. Tots els signants de la proposta s'han mostrat orgullosos d'aconseguir obtenir els suports necessaris: JxCat, en paraules del seu president a la cambra Albert Batet, ha apuntat que serveix "defensar els petits propietaris i els llogaters de debò". Per la seva banda, Esquerra ha afirmat que "marcarà un abans i un després" en polítiques d'habitatge. Per la CUP, però, encara queda molt camí per recórrer en aquest àmbit ja que la seva diputada Maria Sirvent ha assegurat que és un "acord de mínims" que significa un "primer pas". L'últim dels signants de la llei, els comuns, ha afegit que és una "gran notícia per a milers de persones".

A Barcelona sí, al Parlament no

De fet, els comuns votaran aquesta tarda en la mateix línia que el govern d'Ada Colau- del mateix color polític-, que ahir va presentar un Decàleg pel Dret a l'Habitatge que inclou demandes com ara incrementar el pressupost estatal d'habitatge com a mínim fins a l'1,5% del PIB durant els pròxims set anys o canviar la fiscalitat per rebaixar l'IVA al 4% a les promocions d'habitatge protegit o en cessió d'ús. En la mateixa proposta de l'Ajuntament de Barcelona també es recull la necessitat de regular el preu del lloguer.

Si uns han seguit la línia del seu partit, d'altres l'han contradit, ja que el PSC votarà en contra de la llei de regulació dels lloguers al Parlament, mentre que el grup municipal del mateix partit a Barcelona, ahir va donar suport al Decàleg del govern Colau–en el qual els socialistes en formen part–. L'encarregada de justificar-ho al Parlament ha estat la diputada Rosa Maria Ibarra que ha qualificat la proposta de regulació dels lloguers d'"inconstitucional i antiestatutària".

Recurs al Consell de Garanties Estàtutaries

Ciutadans i PP ja fa dies que van comprar l'argument que la llei era inconstitucional i la van recórrer al Consell de Garanties Estatutàries al·legant que parts del text incomplien la Constitució i l'Estatut. L'organisme ha dictaminat que diversos dels articles són inconstitucionals perquè vulneren competències de l'Estat- una resolució que no és vinculant. En cas que el govern espanyol la impugnés, la llei quedaria suspesa immediatament un cop s'admeti a tràmit el recurs, mentre que si qui recorre és un grup parlamentari la norma estarà en vigor fins a la resolució del TC.

En aquest sentit, el president del grup parlamentari de JxCat, Albert Batet, ha afirmat que és una decisió que ha de prendre el govern del PSOE i Podem i ha recordat que els comuns "estan al capdavant d'aquest projecte". "Esperem que el govern progressista del qual formen part no actuï d'aquesta manera", ha afegit.

La continuïtat de la llei, doncs, depèn hores d'ara del govern espanyol. Si la Moncloa la impugnés, la llei quedaria suspesa immediatament un cop s'admeti a tràmit el recurs, mentre que si qui recorre és un grup parlamentari la norma estarà en vigor fins a la resolució del TC. Per tant, si qui acaba portant al Constitucional la llei és el PP o Cs, mentre el TC debat la resposta, la legislació podria ser implementada per la Generalitat.

Vingui o no vingui un recurs d'inconstitucionalitat, la llei no s'aplicarà de forma immediata ja que, segons fonts de les negociacions, encara falta polir alguns serrells i planificar les seves despeses als pressupostos de la Generalitat.

PDECat s'hi nega a última hora

Una hora abans de la votació definitiva, el PDECat s'ha desmarcat de JxCat i ha decidit votar en contra de la llei que regularà els preus dels lloguers .D'aquesta manera, els quatre diputats del partit de David Bonvehí trencaran per primera vegada la disciplina de vot de JxCat, que ha assegurat que hi votarà a favor, i s'evidencien encara més les males relacions entre els dos partits després de la destitució de la consellera d'empresa Àngels Chacón. El PDECat argumenta que en aquesta nova llei no es protegeix "el petit propietari". Tot i els quatre diputats postconvergents que votaran en contra, la llei ha tirat endavant amb els vots d'ERC, els comuns, la CUP i JxCat.

Qui també s'ha mostrat en contra de la llei és Foment del Treball, que ha avisat que la nova llei és un "error majúscul que perjudicarà a tot el sector immobiliari i a la construcció d'habitatges", fins al punt que podria "paralitzar" l'activitat econòmica. Tot i que diuen que la norma és "inconstitucional, antiestatutària i no es podrà aplicar", afirmen que si es desplega provocarà "l'efecte contrari" a solucionar el problema d'oferta de lloguer assequible: "Suposarà una reducció de valor de tots els actius immobiliaris residencials lliures i no incentivarà la rehabilitació del parc edificat existent", han augurat.

En el mateix sentit s'ha pronunciat Asval, l'Associació de Propietaris d'habitatges de lloguer, que consideren que la nova llei generarà efectes negatius com més economia submergida i lloguers al mercat negre, menys oferta i menys inversió, que es concentrarà en territoris sense una llei com aquesta.