Creix la desigualtat a Catalunya i la meitat dels ciutadans tenen problemes per arribar a final de mes

BarcelonaLes desigualtats han tornat a créixer a Catalunya. Després de disminuir entre el 2014 i el 2016, els índexs que calculen les desigualtats socials arreu del territori català han tornat a pujar malgrat la millora de l'economia. Ho ha anunciat aquest divendres l'informe d'indicadors socials d'ECAS, una federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social que treballa amb col·lectius en situació o en risc d'exclusió social.

"Diuen que la situació econòmica ha millorat, però les desigualtats i la precarietat han crescut. La meitat de la població de Catalunya té dificultats per arribar a finals de mes", ha advertit Teresa Crespo, vocal de pobresa d'ECAS, durant una roda de premsa davant els mitjans.

Les dades recollides per l'informe il·lustren aquesta tendència: el 20% de la població amb un nivell econòmic més elevat guanya 5,7 vegades el que guanya el 20% de la població amb un nivell econòmic més baix, quan el 2016, era el 5,5%.

Normalització de la precarietat

El missatge de l'entitat, doncs, és d'alerta. "Ens trobem en una situació perillosa, en què s'està normalitzant la precarietat laboral i social", ha recalcat Crespo.

La feina ja fa temps que no garanteix sortir de la pobresa i en culpen la ''normalització'' de la precarietat laboral i la situació de l'habitatge. "La pobresa es cronifica i la suposada recuperació econòmica no es tradueix en una millora de les condicions de la vida de la població", reitera l'informe.

Així, calculen que un 12% dels treballadors continuen dins de la taxa de pobresa a causa de la temporalitat i la parcialitat dels contractes, i requereixen el suport dels serveis socials per portar una vida digna. "El 87% dels nous contractes són temporals", ha apuntat Crespo.

"L'atur ha baixat, però també ha baixat la qualitat del treball": els ingressos salarials només s'han incrementat en un euro per hora de mitjana des del 2008 i la taxa de pobresa laboral creix sense parar, fins al 12,2%.

La directora d'ECAS, Sonia Fuertes, també s'ha mostrat preocupada per les conclusions de l'estudi: "Treballar ja no garanteix poder accedir a una promoció social o, dit d'una altra manera, que no et trobis en situació de pobresa", alhora que hi ha una bretxa de gènere que genera més pobresa en les dones, amb una doble discriminació si són migrants: hi ha un 47% de pobresa entre les persones sense nacionalitat espanyola, i un 15% en nacionals.

Una política social "feble"

Tant Teresa Crespo com Sonia Fuertes han volgut denunciar la poca efectivitat de les polítiques públiques, "que no hi fan front amb la determinació necessària". Les xacres socials, segons l'entitat, s'agreugen, la vulneració dels drets és constant i, davant la gravetat de la situació, "no hi ha respostes institucionals transformadores que permetin revertir-la".

"La política social és feble i la inversió social no s'ha recuperat fins a assolir els nivells del 2010. Seguim sense nous pressupostos, el partidisme i altres interessos s'han imposat a les necessitats de la població", ha dit, crítica, Crespo.

"Ens preguntem si és normal trobar-nos molts casos de persones que treballen una jornada completa i que venen a entitats socials a buscar menjar perquè no tenen prou diners per comprar-ne", ha denunciat Xavi Loza, director de l'associació La Vinya, d'acció social, que també ha participat en la roda de premsa.

"Ens preguntem si és normal haver de cobrar 1.000 euros al mes i haver-ne de pagar 800 o 900 pel lloguer d'un pis", ha afegit, en referència a la idea que les dificultats a l'accés d'habitatge apareixen com un dels grans factors generadors de pobresa. En 15 anys, tal com ha recordat l'ECAS, el preu del lloguer s'ha incrementat un 48%.