Un jutge de Cornellà demana a l'Audiència Nacional que investigui el cap dels Mossos i sis càrrecs més per sedició
Creu que Trapero i aquests comandaments van dissenyar l'operatiu de l'1-O perquè es pogués votar
BarcelonaUn jutge de Cornellà atribueix un delicte de sedició a vuit càrrecs de la cúpula dels Mossos d'Esquadra. Considera que van redactar unes "pautes d'actuació" per a tots els agents que estaven de servei durant el referèndum de l'1 d'octubre perquè no poguessin impedir la celebració de la votació, com havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia. En una interlocutòria, el magistrat demana a la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela –que ja investiga el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana per sedició–, que assumeixi ara aquesta causa.
El jutge, que va obrir la investigació d'ofici abans fins i tot que se celebrés l'1-O, entén que el cas de l'Audiència Nacional i el que ell portava són pràcticament coincidents, i per això li remet les seves actuacions, que es dirigeixen cap a Trapero i set membres més de la cúpula del cos.
La interlocutòria argumenta que Trapero i els altres set alts càrrecs dels Mossos van dissenyar unes pautes d'actuació pels agents "directament encaminades a no impedir la votació i sí a impedir que un agent del cos pogués intentar donar compliment a les resolucions judicials dictades". El jutge entén que aquest document es va convertir en una "peça essencial de la cadena secessionista" per intentar "alterar la forma política existent".
Investigació d'ofici
En el seu escrit el mateix jutge explica que va ser ell mateix de manera proactiva qui va obrir la investigació que ara deriva a l'Audiència Nacional. El cap de setmana de l'1 d'octubre estava de guàrdia, i sabent que s'havia convocat el referèndum va mantenir "diverses conversacions amb responsables del cos" i els va "reclamar" informes sobre la votació.
El magistrat assegura que les pautes d'actuació dissenyades per a l'1-O –i que eren d'autor "anònim"– només van preveure la presència d'una patrulla d'agents en cadascun dels punts de votació. En opinió del jutge, a aquestes parelles de mossos "els va ser impossible tancar, precintar i desallotjar els punts de votació davant l'aglomeració de persones a l'exterior i a l'interior" i, "sense el material adequat", es van haver de "limitar" a aixecar acta.
De fet, el jutge destaca un informe de la Guàrdia Civil que troba "desconcertant" que els responsables del cos donessin festa o permís als agents antiavalots i consideren que hauria d'haver estat "aquesta unitat la que intervingués i no ho va fer", per la seva "especialització en el control de masses i d'ordre públic". Segons el magistrat de Cornellà, davant d'una convocatòria electoral es preveu que treballin un 12.000 agents, mentre que l'1-O només 7.500 estaven de servei.
L'informe de la Guàrdia Civil conclou que "els Mossos ja sabien què passaria l'1 d'octubre i no ho van evitar, traçant un operatiu que des del principi sabien que naufragaria". El magistrat recorda, a més, que la cúpula del cos ja sabia que el dia abans del referèndum s'havien fet crides a ocupar els punts de votació. De fet, tot i que només atribueix el delicte de sedició a Trapero i set alts càrrecs més del cos, destaca que hi havia d'haver altres "comissaris dels mossos" que n'estiguessin al corrent.
Els Mossos s'havien de limitar a complir ordres
El jutge conclou que "el disseny de l'operatiu" dels comandaments dels Mossos "es va dirigir directament i immediatament a evitar el compliment de les ordres del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya camuflant aquestes intencions sota l'aparença dels criteris de proporcionalitat, oportunitat, pau social i convivència". Considera, a més, que la cúpula dels Mossos va acabar "invadint funcions del Poder Judicial", ja que entén que la policia s'ha de limitar únicament a "complir ordres" i no a "valorar-les o interpretar-les".
"No són jutges ni intèrprets, de jutges sinó complidors de les ordres dels magistrats, sense que puguin atorgar-se la potestat de decidir quin és el mal major a evitar", assegura el jutge, que també explica que si l'objectiu era assegurar la "pau social" durant l'1 d'octubre, els Mossos també podrien haver previst que s'acabarien ocupant els col·legis electorals i tancar-los amb antelació.