Colau s’alia amb CiU i C’s pel pla d’habitatge

BarcelonaEl dret a l’habitatge va ser l’eix central del programa municipal dels comuns a l’Ajuntament de Barcelona i el principal estendard de la seva aspirant a alcaldessa, Ada Colau, fins aleshores portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). Un any i vuit mesos després de guanyar les eleccions, el govern de Colau ha presentat aquest dijous la versió definitiva del pla que preveu aplicar a deu anys vista per posar remei a la situació d’emergència habitacional que viu la ciutat, i que l’alcaldessa tant va denunciar en la seva etapa d’activisme veïnal. El Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025 es vota demà al plenari municipal, i tirarà endavant gràcies als vots de CiU i C’s, els dos únics grups del consistori que donaran suport a la proposta del govern, format per BComú i PSC.

Tant el grup municipal d’ERC com el de la CUP han anunciat ja el seu vot en contra del pla. En una roda de premsa, el líder dels republicans, Alfred Bosch, ha lamentat aquest dijous que es tractava d’un pla "sense ambició i fet amb els de sempre". Al parer dels republicans, que demanaven destinar un 25% de la inversió anual a habitatge, la proposta de BComú i PSC "respon a maneres de fer del passat". "El govern Colau ha fet un pla conformista i continuista", ha ressaltat la regidora d’ERC Montse Benedí. En la mateixa línia, els cupaires han denunciat que el pla "no representa cap política transformadora” i han lamentat el "viratge a la dreta" del govern municipal pel seu pacte amb CiU i per la col·laboració amb els operadors privats.

El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha assegurat avui que el nou pla d’habitatge està "fet des de l’esquerra", tot i que s’aprovi amb una votació "una mica més sorprenent".

Arribar al 4% de parc públic

El nou pla preveu fer créixer el parc d’habitatge disponible, i per això l’Ajuntament passarà de construir 200 habitatges l’any a construir-ne aproximadament 885 cada any, amb l’objectiu d’arribar a 8.800 pisos nous, que en un futur s’ampliarien fins a 13.500 en col·laboració amb el tercer sector o amb cooperació público-privada. A aquestes xifres s’hi afegirien també 5.000 pisos més, que tot i que no serien nous, s’haurien generat "a través dels esforços de l’administració", i que haurien de garantir un parc a un preu assequible. S'hi inclouen compres o parc alliberat. Del total d’habitatges, el 80% es vol destinar a lloguer. En total, a la fi del pla Barcelona hauria de tenir un parc d’habitatge assequible de 18.500 pisos.

Josep Maria Montaner ha defensat que es tracta d’un pla "ambiciós", "exigent" i, sobretot"realista i executable". A més, ha reivindicat que s’ha ideat amb voluntat de marcar "un canvi de paradigma" en la manera com s’han gestionat fins ara les polítiques d’habitatge a Barcelona. És per això que el juny de 2017 es crearà l’Institut Municipal de l’Habitatge, on es reuniran tots els estaments que fins ara gestionaven aquest àmbit a la ciutat, com el Patronat d’Habitatge o Bagursa.

La inversió total prevista, de 1.666 milions d’euros, incrementa en un 77% la prevista en l’anterior pla del 2008 –que parlava de 756 milions– i que tenia vigència fins l’any 2015. Actualment el parc d’habitatge públic representa l’1,5% de la ciutat i l’objectiu amb el nou pla és arribar al 4%.