Colau vol duplicar les finques protegides a Gràcia i passar de 564 a 1.021

BarcelonaEl govern d'Ada Colau vol duplicar les finques protegides de la Vila de Gràcia, controlar qualsevol enderroc al nucli antic i obligar a conservar els patis i jardins. Així ho ha previst el govern municipal en la revisió del pla especial de protecció del patrimoni històric i artístic dels barris tradicionals de la Vila de Gràcia, que la comissió ha aprovat aquest dijous.

La revisió d'aquest catàleg patrimonial implicaria passar de 564 finques considerades com a protegides fins a 1.021, incorporant-hi nous elements com ara les casetes del carrer Encarnació, que l'any passat van ser a punt de ser enderrocades per fer-hi pisos.

Segons ha avançat la segona tinent d'alcalde i titular de l'àrea d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, el consistori vol començar per Gràcia però té la intenció de continuar revisant altres districtes com Ciutat Vella.

Modificació del Pla General Metropolità

En paral·lel, l'Ajuntament també ha licitat la redacció d'una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per revitalitzar els barris de Gràcia i ordenar els usos i activitats actuals. Per poder elaborar aquest document, l'Ajuntament ha fet una nova suspensió –d'un any de durada– de llicències d'obra nova i comunicats d'enderrocs als sòls ocupats pels teixits històrics tradicionals de la Vila.

La revisió del PGM inclourà els instruments urbanístics per conservar i mantenir l'àmbit en clau de regeneració i revitalització, enfront de la substitució, i amb una visió mediambientalment sostenible integrada al planejament. L'objectiu, segons ha explicat Sanz, serà mantenir i fomentar els usos d'habitatge i les activitats que hi donin servei.

Es preveu que el concurs s'adjudiqui a principis del 2020 i que la modificació d'aquest document estigui a punt a finals d'any per poder iniciar-ne la tramitació.

Nous elements protegits

Concretament, s'afegeixen 25 finques individuals i entren al catàleg 10 nous conjunts, com el de les casetes del carrer de l'Encarnació o el conjunt de dalt del carrer Verdi. Entre els deu conjunts que s'incorporen destaca com a novetat l'anomenat "conjunt de protecció de la Vila de Gràcia", un àmbit que concentra la major part del teixit històric del nucli antic de Gràcia –recorre la Via Augusta, l'avinguda Riera de Cassoles, la Travessera de Dalt, els carrers Escorial, Bailèn i Còrsega i l'avinguda Diagonal–. En formen part prop de 400 edificis que es van construir abans del 1933.

En total, les parcel·les protegides (entre finques individuals i els 10 nous conjunts) passen de 564 a 1.021. Tots els nous elements es categoritzen amb la C, fet que comporta que si s'hi fan intervencions, les finques hauran de mantenir la volumetria original i, si n'hi ha, els jardins que l'envolten.

A més, s'obliga a conservar els patis i jardins de les finques de la Vila de Gràcia i part dels barris de la Salut, Vallcarca, els Penitents, el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova, tant els públics com els privats.

"El patrimoni, el verd i l'habitatge han de ser les tres claus que ens permetin tenir la identitat arquitectònica del barri, el verd que necessitem però també la gent que hi viu", ha dit Eloi Badia, regidor de Transició Ecològica i del districte de Gràcia.