Colau dona per assolit el 90% del full de ruta del mandat
L'equip municipal reivindica avenços en habitatge, malgrat reconèixer que l'emergència habitacional persisteix
BarcelonaEl govern municipal treu pit a tres mesos de les eleccions i dona per assolit el 90% del full de ruta del mandat. La mesura que obliga a reservar del 30% dels habitatges nous per a lloguer social i l'expansió de les superilles són dues de les mesures que destaca especialment l'equip d'Ada Colau dels darrers quatre anys al capdavant del consistori. L'informe que ha elaborat l'Ajuntament de Barcelona també reivindica 870 milions d'euros –el 45% del pressupost municipal– destinats a despesa social.
El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, ha inclòs en el balanç del Programa d'Actuació Municipal (PAM) la consolidació de Barcelona com a "pol d'atracció del sud d'Europa" per a les novetats científiques i tecnològiques –ha citat el Mobile World Congress i la Biennal de Pensament i Ciència– i ecològiques –ha recordat la designació de Barcelona com a capital europea de la mobilitat sostenible.
A més, el govern local ha reivindicat el compliment del Pla de Barris, que preveu destinar 150 milions d'euros als barris barcelonins més castigats per la crisi i que té com a objectiu reduir les desigualtats en 16 barris de la perifèria. Pisarello ha dit que el compromís es desplega "en els terminis previstos".
Menys habitatge del promès
L'habitatge era, per a Colau, l'eix primordial del full de ruta. En campanya la formació de l'alcaldessa va comprometre's a assegurar 8.000 pisos de lloguer assequible: 4.000 de nova construcció i 4.000 mobilitzats, és a dir, habitatges buits de parc privat. Finalment, però, el govern només ha aconseguit assegurar poc més de 5.000 habitatges. D'aquests, uns 4.600 són de nova promoció, uns 660 pisos són comprats –al tancament del 2018– i uns 250 són mobilitzats. "Som la ciutat que més ha crescut en inversió social i que ha posat en marxa més i nous programes que no existien abans. Encara que l'emergència habitacional no s'ha acabat, hem fet coses", ha conclòs Pisarello.
La gestió del turisme a la ciutat ha estat també un dels maldecaps municipals. El primer tinent d'alcalde ha destacat el pols amb portals com Airbnb per tancar pisos turístics il·legals com un dels èxits per assegurar "un model sostenible".
Ni funerària pública ni tramvia
En el capítol del transport sostenible, s'ha referit al transport i a la gran promesa de connectar el tramvia per la Diagonal, un objectiu que no ha pogut tirar endavant en aquesta legislatura i que caldrà veure si es redreça amb la nova promesa d'ERC, que dona suport al projecte. Les actuacions en l'àmbit de la mobilitat inclouen també la creació de la xarxa ortogonal de busos, l'ampliació de carrils bici i la congelació dels dos últims anys de les tarifes del transport públic.
Ara bé, l'informe no inclou altres projectes fallits del mandat, com el servei de la funerària pública tombat en el passat ple, al·legant que aquesta iniciativa no formava part del pla d'actuació municipal inicial, acordat l'any 2016. Pel que fa a la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal, ressuscitat al gener, el compten com a fita assolida malgrat que l'acord de govern és més aviat una declaració d'intencions que no s'ha aprovat definitivament al ple.
Globalment, Pisarello ha posat en valor l'evolució dels comptes de l'Ajuntament al llarg d'aquests quatre anys, subratllant que han aconseguit reduir el deute públic "contra tot pronòstic i sense que s'hagin produït incompatibilitats amb les mesures redistributives". Entre les eines desplegades per fer-ho, ha dit, hi ha la pujada en l'impost sobre béns immobles només als grans patrimonis i la concessió de fins a 12.000 ajudes per fer front al pagament d'aquest impost.