Colau vol adaptar els impostos i el cost de les llars d’infants a les rendes familiars

BarcelonaInstaurar un sistema de tarifació social a les escoles bressol públiques de Barcelona a partir del curs 2016-2017 i revisar la fiscalitat municipal per fer-la progressiva i adaptar-la, així, a les rendes familiars. Són dues de les mesures més concretes que s’inclouen en les “accions urgents de lluita contra la pobresa” que el govern d’Ada Colau portarà al ple extraordinari d’aquest divendres i que s’han discutit amb els grups municipals del PSC i ERC, amb qui Barcelona en Comú va pactar dedicar aquest primer ple a la pobresa i al turisme -també s’hi abordarà l’ordenança de terrasses i el no de la ciutat als Jocs d’Hivern-. Però les dues mesures de govern que l’equip de Colau ha presentat per marcar el full de ruta de l’Ajuntament en aquests àmbits han generat les crítiques dels grups de l’oposició, que ahir coincidien a titllar-les de “poc concretes”.

De fet, tant Alfred Bosch (ERC) com Jaume Collboni (PSC) van assegurar que continuen negociant amb el govern per incloure-hi nous punts, que en el cas dels socialistes passen, per exemple, per un pla per als aturats de llarga durada i, en el dels republicans, per mesures com un pla integral d’inclusió social als barris de la franja Besòs. “No es tracta només de fixar objectius, és a dir, de decidir el què, sinó també de decidir el com”, va criticar Collboni.

I les crítiques, òbviament, van ser més dures des dels grups que no han format part d’aquesta discussió. Així, si Ciutadans lamentava que en el ple no hi hagués “cap concreció”, el PP hi veia només “declaracions d’intencions” i la CUP, que ahir es va reunir amb l’alcaldessa, parlava d’anuncis fets “sense debat i de cara a la galeria”. Uns retrets als quals la tinent d’alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz, va respondre demanant “complicitat” amb un govern que, diu, “vol apostar amb recursos i valentia” per millorar la situació social i econòmica dels ciutadans i que tot just ha definit les seves “primeres mesures”.

Més enllà de revisar els criteris d’accés a les llars d’infants i d’apostar per quotes que s’adaptin a les rendes per fer-les més assequibles per a les famílies vulnerables i d’estudiar reduccions i bonificacions en tributs com l’IBI, la taxa d’escombraries o el conjunt dels preus públics per als veïns amb menys ingressos, el govern de Barcelona també es marca línies de treball com la d’establir un salari mínim de ciutat. En aquest sentit, el que es preveu en la mesura de govern és fer un estudi independent per avaluar quin és el cost de la vida a la ciutat i, a partir d’aquí, fixar quin hauria de ser “el llindar del salari digne” i revisar, també, els barems per accedir als serveis bàsics, com ara les beques menjador o els pisos socials. Per al líder d’ERC, Alfred Bosch, l’horitzó que cal perseguir és que cap barceloní no cobri menys de 1.000 euros. Pel que fa a mesures concretes, el que sí que inclou aquest primer full de ruta antipobresa és una partida de tres milions per fer créixer, ja durant aquest 2015, el parc de lloguer i d’emergència social.

100% de la taxa turística

Sobre el model turístic de la ciutat, el ple de divendres votarà la creació d’un òrgan de debat que inclogui els diferents actors implicats, el Consell de Turisme i Ciutat. El govern es marca objectius com quedar-se el 100% de la recaptació de la taxa turística amb la voluntat de compensar els barris més pressionats.

De fet, la síndica de la ciutat, Maria Assumpció Vilà, després d’estudiar la situació turística de Barcelona, ja va recomanar dilluns al consistori que negociï amb la Generalitat la manera de quedar-se la totalitat d’aquesta recaptació -avui l’Ajuntament en gestiona un 48%- per poder invertir en millores en zones especialment massificades, com la Barceloneta, la Sagrada Família o el Gòtic.