Clàudia Ruscalleda: “Les cases no es poden entendre com un pou d’on treure diners”

Entrevista a la portaveu del 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya

Clàudia Ruscalleda: “Les cases no es poden entendre com un pou d’on treure diners”
Natlàlia Vila
17/11/2019
3 min

BarcelonaJa fa un any que Clàudia Ruscalleda (Olot, 1992) s’ha bolcat “ full time ” a tirar endavant el 1r Congrés d’Habitatge de Catalunya, que se celebra aquest cap de setmana a Barcelona. Defineix la lluita per l’habitatge com a cabdal: “Les persones hem de ser allà on creiem que poden canviar les coses”, diu. Més de 500 participants s’han inscrit a la trobada, molts més dels que preveien inicialment els organitzadors. Tant és així que el congrés ha hagut de canviar de lloc: s’havia de celebrar a la Nau Bostik de la Sagrera, però finalment s’ha fet a la Fabra i Coats de Sant Andreu.

Emmiralleu aquest congrés en el de Sants del 1918, que va reagrupar la classe obrera i va enfortir l’anarcosindicalisme. Per què?

Perquè aquesta vegada tampoc hi ha precedents: és històric. Creiem que també significarà un abans i un després en la lluita per l’habitatge i en com la societat viurà i entendrà, a partir d’ara, aquesta qüestió.

¿L’objectiu és posar el dret a l’habitatge al centre del debat polític?

És un dels objectius, sí. El creixement i la transformació de la problemàtica de l’habitatge fa que ara afecti molta més gent. Si no fem alguna cosa ja, s’agreujarà encara més. Per tant, un dels objectius és posar-ho sobre la taula perquè sigui un problema de tothom. Però d’objectius n’hi ha més.

Quins?

Doncs, per exemple, definir contra qui és aquesta lluita i de quina manera ens hi volem enfrontar. Està previst que del congrés en surti una anàlisi de la situació actual a Catalunya, que es debati sobre les estratègies comunes i també que s’aprovi un programa per exposar les nostres demandes als polítics i les administracions. Per acabar, també discutirem sobre de quines eines comunes ens podem dotar i quines podem compartir com a moviment social. Per exemple, crear una base de dades conjunta o una borsa d’advocats.

¿I creus que tota aquesta feina s’ha de fer des de la ciutadania? ¿No és el que hauria de fer l’administració?

Cert, però ja fa anys que la força popular s’ha organitzat i s’ha convertit en un contrapoder. I, al final, s’arriba allà on l’administració no arriba. També cal dir que [més enllà de pressionar l’administració] aquest moviment social està arrelat als barris i té una altra dimensió, amb espais comunitaris que serveixen per treballar molts altres aspectes de la vida.

A la pràctica, per a què servirà aquest Congrés?

Sumarem i podrem fer més pressió a l’administració, més acció sindical, més negociacions... Reunirem tot el coneixement acumulat aquests anys i això ens donarà molta força.

¿Força per aconseguir una llei que reguli els lloguers?

Per exemple, sí. Pressionarem perquè es regulin els lloguers, però també perquè es compleixin les lleis que ja existeixen, com la 24/2015 o la que regula que els desnonaments han de tenir data i hora fixats, perquè tot i així ens trobem amb molts amb data oberta. Volem ser un agent social, tal com va aconseguir la PAH en el seu moment amb la dació en pagament.

Què els diries als propietaris o als ciutadans que pensen que el problema de l’habitatge no els interpel·la?

Que hi ha dues maneres de concebre el món: els que posen les persones al centre o els que posen el benefici econòmic per sobre de tot. Nosaltres estem amb les persones. Als grans propietaris els diem: “No ens passareu per sobre”. I als petits, que nosaltres no critiquem la propietat privada, però sí que els demanem que no pugin al carro d’entendre les cases com un pou d’on treure diners. Les cases són perquè hi pugui viure gent.

stats