Cinc blocs de pisos s'alien per forçar la negociació dels lloguers amb un fons d'inversió

BarcelonaMés de 230 famílies de cinc blocs de pisos a Catalunya s'han unit aquest dilluns per plantar cara conjuntament al fons d'inversió Lazora, propietari dels edificis. Després de cinc mesos organitzant-se, els veïns han llançat una campanya per intentar forçar una negociació que els permeti obtenir "renovacions de contractes justes". Fins ara la propietat els havia advertit que en els nous contractes els preus de lloguer podrien ser entre un 60% i un 80% més alts del que pagaven fins ara, unes quantitats inassumibles per a la majoria de les famílies dels blocs.

Els edificis són a Terrassa, l'Hospitalet, Badalona i dos a Barcelona. Un dels dos que hi ha situats a la capital catalana és el bloc del carrer Ripollès, al barri del Camp de l'Arpa, que l'estiu passat ja va denunciar a l'ARA que la propietat gairebé els doblava els lloguers. "Els veïns d'aquests cinc edificis que són propietat de Lazora hem preparat un escrit que signarem tots i portarem al Parlament per veure què passa amb els nostres lloguers", defensa la Bea, una de les veïnes del bloc de Camp de l'Arpa. Les finques, que s'han organitzat a través del Sindicat de Llogaters, exigeixen al fons que renovi els contractes "a preus assequibles i sense clàusules abusives".

"A mi se m'acaba el contracte al febrer i al desembre em van dir que el lloguer passaria dels 670 euros que pago ara a 1.195", explica Bea Fernández, una de les veïnes del bloc del carrer Ripollès. Ella i la seva família ja han buscat una alternativa, però no poden entrar a viure-hi fins al juny: "Vaig demanar una pròrroga, una reunió, un poder-ne parlar per arribar a un punt intermedi, però res, em van respondre per correu que si actualitzava el contracte aquest era el preu", explica. Com molts altres, la Bea ha decidit consignar el seu lloguer actual i continuar-lo pagant a Lazora, sense canvis: "Vull demostrar que tinc voluntat de pagar, però no el preu abusiu que ells em diguin".

Els efectes d'aquestes pujades es comencen a notar entre els veïns que se'n van i també als barris: "Els que decideixen buscar una alternativa han de marxar fora del barri perquè després de veure els preus que posa Lazora, la resta de propietaris també els estan apujant, deuen pensar que si aquests poden, ells també", assegura Sara Lahoz, portaveu del bloc de Badalona en la mateixa situació. "Per això el que avui volem deixar clar és que estem coordinats i que ja no és només un veí o un bloc, sinó que som molts els que volem seure a negociar", afegeix aquesta veïna, que també avança que hi haurà més mobilitzacions.

Contractes abusius i amb frau de llei

Els casos són semblants en tots els blocs. Als veïns del bloc de Terrassa, Lazora els demana que passin de pagar 600 a pagar 1.000 euros. A Badalona els demanen lloguers de fins a 2.000 euros. Alguns dels veïns també denuncien frau de llei en els contractes nous perquè, segons apunten, els documents tenen irregularitats com ara pujades interanuals: segons corrobora el sindicat, alguns dels contractes preveuen augments en què els primers dos anys l'inquilí ha de pagar 1.000 euros i la resta passa a pagar-ne 1.200. El sindicat recorda que el govern espanyol va aprovar el març passat un decret llei que "prohibeix que hi hagi pujades interanuals als contractes, més enllà de les de l’IPC".

En altres casos, els veïns denuncien que els nous inquilins s'han vist obligats a llogar també places de pàrquing, malgrat tractar-se de contractes en pisos de protecció oficial, com és el cas de la finca situada al carrer Alfonso Comín de Barcelona. El sindicat, a més, denuncia que els preus del lloguer en aquesta finca són molt per sobre del que marca el preu d'habitatge de protecció oficial.

Aquest diari ha intentat posar-se en contacte amb el fons d'inversió per correu i per telèfon diverses vegades però fins ara no hi ha hagut resposta. "A nosaltres totes les comunicacions que hem tingut ens les han fet per correu i de vegades ni tan sols contesten", assegura la Bea, del bloc de Ripollès. La Sara, de Badalona, afegeix que en les comunicacions amb l'ajuntament l'empresa també es va mostar inflexible: "Van dir que no pensaven fer una negociació col·lectiva, que això era el mercat lliure i que ells havien fet un estudi de mercat que els indicava que els preus eren els que proposaven".

Els cinc blocs catalans no són els únics que estan en peu de guerra contra Lazora. A Madrid també hi ha unes quantes finques de veïns que s'han organitzat per reclamar de manera conjunta els seus drets com a inquilins contra aquest fons d'inversió. En la majoria de casos, els blocs van acabar en mans d'un fons d'inversió perquè l'anterior propietari era un banc.