Catalunya suma mig miler de llits d'UCI en cinc equipaments hospitalaris nous

BarcelonaEl Govern destinarà 85 milions d'euros del fons covid extraordinari per disposar de mig miler de llits nous d'unitats de cures intensives (UCI) i fer front a un eventual increment de la demanda assistencial, segons han anunciat aquest divendres el president substitut de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés. Els cinc edificis polivalents que s'estan construint al costat de cinc hospitals catalans, entre els quals el Germans Trias i Pujol de Badalona i el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, permetran guanyar un total de 490 llits de crítics per oxigenar el sistema sanitari. Si a l'inici de la pandèmia Catalunya en tenia 600, actualment en disposa de 875 i la previsió és que al gener se'n sumin 490 més, arribant a un total de prop de 1.400 llits d'UCI.

A part, els plans de contingència desplegats al mes de març –que les direccions dels centres hospitalaris han anat perfeccionant els últims mesos– ja preveuen la possibilitat de fer créixer els espais per a malalts greus en quiròfans i altres àrees dels hospitals per assolir, de nou, els 2.000 llits. Tota precaució és poca, diuen les autoritats sanitàries, davant la imprevisibilitat de l'epidèmia. De fet, en aquests moments només hi ha 200 llits lliures per encarar la tardor i l'hivern, una època complicada, ja que arriba la temporada de la grip. Dels 875 llits de crítics que hi ha a tot el país, 663 (el 77%) estan ocupats i 157 es destinen a malalts de covid-19.

El cost total dels edificis és de 85 milions d'euros i les constructores preveuen acabar les obres entre el desembre d'aquest any i el gener del 2021. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat que amb aquests nous espais s'incrementarà la capacitat assistencial de malalts crítics fins a arribar als 1.400 llits estables, gairebé el doble del que hi ha ara. El sistema constructiu dels edificis serà preindustrialitzat i es preveu que la seva vida útil sigui d'uns 30 anys.

Adaptables a la situació epidemiològica

Els espais modulars oferiran entre 72 i 108 places distribuïdes en tres plantes d'entre 24 i 36 llits cadascuna. En situació de pandèmia permetran aïllar els malalts de covid-19 en condicions òptimes i alliberar àrees assistencials de l'hospital en què es pot mantenir l'activitat ordinària. En canvi, en situació de postpandèmia, seran un suport assistencial a les necessitats dels centres gestors. Per exemple, per dur a terme l'activitat ordinària, com a consulta, com a centre d'hospitalització de dia, per fer rehabilitació o atendre urgències. En cas que hi hagi un rebrot, es pot tornar a muntar i aïllar la zona en menys de 48 hores per convertir-la en un espai covid.

"Aquests edificis estan ideats per atendre també les necessitats de futur del nostre sistema, més enllà del coronavirus. I cada espai podrà ser utilitzat per l’hospital de referència que el gestioni en els diferents àmbits que més necessiti: urgències, visites externes, vacunacions”, ha dit la titular de Salut. Vergés ha afirmat que cal estar preparats pel que pugui passar, però sense deixar de fer l'activitat ordinària dels centres i atendre els pacients que fa més de sis mesos van veure les seves consultes o intervencions ajornades. "Durant la primera onada el sistema de salut va respondre bé, estem reforçant l’atenció primària per a una gestió llarga de la crisi i ara reforcem l'estructura hospitalària, cosa que enforteix el sistema de salut", ha sentenciat Vergés.

Malgrat la millora dels indicadors vinculats a la pandèmia en els últims dies, Aragonès ha advertit que cal seguir extremant al màxim les precaucions: "L'experiència ens diu que a la mínima que ens relaxem el covid-19 guanya terreny". El president interí ha afirmat que el país tenia "el repte" de superar el mes de setembre i que "ho ha fet amb nota". "Ara l'objectiu és superar la tardor. No ens podem relaxar", ha avisat.

Regions amb més demanda

El departament erigirà els cinc espais al voltant de cinc grans hospitals. L'Hospital de Bellvitge serà el que comptarà amb més llits (112), seguit de l'Hospital Germans Trias i Pujol (108), l'Arnau de Vilanova (90) i el del Parc Sanitari Pere Virgili (90). Finalment, el Moisès Broggi en tindrà 84. Cadascun dels nous edificis vorejarà els 5.000 metres quadrats.

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, ha recordat que a l'inici de la pandèmia es va posar de manifest la necessitat de créixer en llits de crítics. "Els hospitals van fer un esforç extraordinari colonitzant espais habitualment no destinats a llits de crítics", ha remarcat. Aquest esforç, que es va traduir per exemple en l'ocupació de quiròfans, va permetre una capacitat de resposta elevada però que "no es feia en condicions òptimes ni per als usuaris ni per als professionals". "La idea és compatibilitzar al màxim covid i altres patologies per no haver de viure un tancament total de l'activitat hospitalària", ha assegurat Comella.

Segons ha dit el director del CatSalut, les ubicacions per als nous edificis s'han escollit amb criteris assistencials –perquè permeten donar cobertura a les regions amb més necessitat– però també fixant-se en hospitals amb espai disponible per construir un edifici annex.