Barcelona recorda les víctimes de l'atemptat a la Rambla

BarcelonaL'endemà de l'atemptat, ara fa dos anys, la Rambla es va tornar a omplir de gent. El carrer encara sagnava. Estava ple de ferides i la incertesa i el dolor pesaven com una llosa. Era impossible caminar per la Rambla i no plorar. Però la reacció immediata dels barcelonins –perquè aquell dia a la Rambla hi havia barcelonins– va ser tornar al carrer i demostrar als terroristes que no, que no tenim por, que estem tots junts, que la Rambla és nostra i que no cedirem un pam de terra.

Però ja han passat dos anys. La vida ha continuat. Per la Rambla hi han passat milions de persones, i les investigacions han trobat respostes a algunes preguntes però també han obert nous interrogants. Els retrets entre cossos policials o el descobriment que el cervell dels atemptats, Abdelbaki es-Satty, imam de Ripoll, era un confident del serveis d’intel·ligència espanyols (CNI) han enrarit l’ambient. Ja no estem tots junts. Aquest dissabte, pel segon aniversari dels atemptats, hi havia un sol acte oficial, amb la presència de 70 víctimes i les autoritats. “Les víctimes no estem dividides. Som aquí”, deia amb raó Robert Manrique, president de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Però aquest dissabte també hi havia dos actes més, sense víctimes, això sí: un disfressat d’acte apolític però embolicat amb banderes espanyoles i lloances als “principis constitucionals” i un altre organitzat pels CDR, que exigeixen que se sàpiga tota la veritat.

Senzill i sobri

"L’acte m’ha semblat molt correcte. Deixar els clavells, escoltar ‘El cant dels ocells’..., ha estat bé”, diu la Virginia Salas, de 43 anys, veïna de Barcelona i víctima directa dels atemptats. L’acte ha començat a les 10 en punt però les poc més de 200 persones que hi han participat, entre víctimes i autoritats, ja estaven des de feia estona concentrades al bell mig de la Rambla, al mosaic del Pla de l’Os, el lloc on es va aturar la maleïda furgoneta de Younes Abouyaaqoub després de recórrer 800 metres i atropellar mortalment 14 persones. Entre ells hi havia una dona en cadira de rodes, d'altres amb crosses i molts altres –si no tots– amb un nus a la gola i l’ànima destrossada. A l’hora convinguda ha començat un minut de silenci i després les víctimes han deixat els clavells dins de quatre grans testos de color negre. A continuació ho han fet les autoritats, començant per l’alcaldessa Ada Colau, que no ha retingut les llàgrimes. També hi havia el president de la Generalitat, Quim Torra; el president del Parlament, Roger Torrent; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; el president del Senat, Manuel Cruz; el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès; la consellera i portaveu del Govern, Meritxell Budó, i representants dels partits polítics.

Després de l’ofrena floral, un violoncel·lista ha interpretat 'El cant dels ocells' i, a l'acabar, autoritats i víctimes han marxat cap a la plaça Sant Jaume on tant la Generalitat com l’Ajuntament han organitzat una recepció i un acte de recolliment, respectivament, per als familiars, tancats al públic i a la premsa. Inevitablement, la jornada ha fet reviure la tragèdia, però la majoria de les víctimes semblaven alleugerides després de l’acte. "Hem de seguir celebrant aquests homenatges. El que va passar va ser monstruós, no ho podem oblidar”, ha advertit Salas. També ha reclamat que “se sàpiga tota la veritat”. Segons ha dit, “és possible que es cometessin errors i, si es van cometre, és important saber-ho i reparar-ho perquè, lamentablement, podem tornar a patir un altre atemptat”. Alguns dels assistents portaven samarretes i pancartes que exigien “saber la veritat”. En aquest sentit, Colau ja havia demanat unes hores abans, en declaracions a RAC1, que es creï al Congrés una comissió d’investigació sobre els atemptats. Fins ara, però, els vots del PSOE, el PP i Cs ho han impedit.

Un altre acte a part

Una estona després, a dalt de tot de la Rambla, s’ha celebrat un altre acte, aquest més polititzat, organitzat per l’Associació de Víctimes d’Organitzacions Terroristes. Entre les 60 persones concentrades hi havia dues víctimes –segons asseguren– i representants del PP, Ciutadans i Vox, així com dels diferents cossos de seguretat de l’Estat, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana. El manifest que han llegit acabava amb aquesta pregunta: “Quin tipus de país volem per als nostres fills, ¿un on es garanteixin els valors i principis constitucionals com són la llibertat, la justícia, la igualtat i la seguretat jurídica, o un on els nostres drets i llibertats quedin en paper mullat?” El president de l’entitat, José Vargas, ha assegurat que “els únics culpables són els terroristes”. Entre el públic hi havia gent amb banderes espanyoles, i una dona fins i tot ha obligat un noi de 21 anys a treure’s el llaç groc cridant-li “nazi”. “Me l’he tret, perquè avui és un dia de respecte”, ha explicat Ivan López a l’ARA. “Però també li he recordat que la persona que més va fer aquell dia, que es diu Quim Forn, és ara a la presó”.

A les 12 del migdia s’ha celebrat un tercer acte, aquest a les portes de la Sagrada Família (que era l’objectiu inicial dels terroristes), per reclamar que “se sàpiga la veritat” sobre els atemptats. Aquest acte estava convocat pels CDR, que consideren que cal una investigació per aclarir quina era la relació entre el cervell dels atemptats, l’imam Abdelbaki es-Satty, i els serveis d’intel·ligència espanyols (CNI). L’imam havia sigut confident del CNI. El diari 'Público' va informar recentment que els serveis secrets havien estat en contacte amb ell poc abans de l’atemptat i aportaven documents. Altres mitjans de comunicació –que inicialment no s’havien fet ressò de la notícia de 'Público'– van informar després que aquell document “no era oficial” i que només transmetia una “hipòtesi”. És a dir, que la informació que aportava 'Público' era (només) una possibilitat que plantejaven els investigadors. Ho demana l’Ajuntament de Barcelona i també el president de la Generalitat, Quim Torra, però, sobretot, ho demanen les víctimes: cal aclarir quina era la relació entre el CNI i l’imam. No es tracta d’avalar cap teoria de la conspiració. Es tracta de saber si els serveis secrets van fer bé la seva feina o si van badar.