Barcelona té 159 lladres multireincidents que utilitzen la violència

BarcelonaUna dona de 74 anys va patir una estrebada per una cadena d'or. A un noi de 16 anys el van agafar pel coll per robar-li l'iPhone, i una noia de 23 anys va rebre un cop de puny per un mòbil. Un home de 66 anys també es va endur un cop de puny quan li van robar el seu rellotge de 30.000 euros i un altre de 84 anys va patir un tall a la cella per l'estrebada per una cadena d'or. I a un noi de 14 anys li van ensenyar un matxet per agafar-li el mòbil. Són alguns exemples dels robatoris violents que es cometen a Barcelona i que els Mossos d'Esquadra atribueixen a 159 lladres multireincidents, que acostumen a actuar en grup i al carrer. Segons la policia, són delinqüents que utilitzen la violència "per aconseguir l'objectiu que es volen emportar".

Abans de la pandèmia del covid-19, buscaven que les seves víctimes fossin turistes. Però, davant la caiguda del turisme a Barcelona, "ara van cap a les persones nacionals", explica el cap de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos a Barcelona, l'intendent Joan Carles Granja. El perfil dels lladres multireincidents són homes –143 dels 159– de 26 anys de mitjana. La policia els vincula amb l'11% dels robatoris violents a la ciutat. "És important que entrin a presó per eliminar la seva potencialitat", assegura Granja. Entre el juny i el juliol, 34 han ingressat a presó de forma preventiva, però els Mossos admeten que la xifra dels actius canvia constantment perquè un jutge els pot tornar a deixar lliures o detecten noves persones. En tot cas, saben que existeix un centenar llarg de multireincidents violents.

La resta dels robatoris violents a Barcelona, el 89%, els fan altres persones, tot i que els Mossos diuen que són casos en què un furt al final es converteix en un robatori amb violència per complicació en l'execució. En canvi, la policia té clar que els multireincidents decideixen utilitzar la violència a l'hora d'actuar, sobretot en grup, si cal amb objectes contundents i armes perilloses, i busquen persones vulnerables, menors o joves i gent gran, com demostra "la seva carrera delictiva". Per això, des de l'1 de juny els Mossos han activat el pla Tremall, que fa un seguiment dels lladres multireincidents. En la llista hi entren els que tenen almenys tres antecedents policials dels últims sis mesos per robatoris violents, furts o robatoris a vehicles. Si durant sis mesos no consta cap activitat, sigui perquè la persona ha marxat del país o ja no actua, surt de la llista.

Amb aquest pla s'ha posat en marxa un sistema informàtic per tenir identificats els delinqüents i que vol servir per millorar els atestats policials per facilitar que entrin a presó. El cap dels Mossos a Barcelona, el comissari Carles Anfruns, fa autocrítica sobre els atestats: "Volem que siguin de qualitat". Per aconseguir-ho, Anfruns explica que entre les diferents unitats d'investigació de la ciutat han repartit el seguiment dels diversos multireincidents i que cadascuna s'encarrega de fer els atestats dels que controla si els identifiquen, els denuncien o els detenen, a qualsevol districte de Barcelona i també a la resta de Catalunya. Els atestats, que ara s'elaboren seguint una fitxa, després es porten a la Fiscalia, amb qui la policia diu que treballa de manera conjunta, i al jutjat per demanar que els delinqüents ingressin a presó.

Detinguts fins a 25 cops

Els cinc primers multireincidents de la llista ja els han detingut entre 25 i 12 vegades. Els Mossos els ubiquen en 48 finques o solars de set districtes de Barcelona, però tenen molta mobilitat i també els han localitzat a l'àrea metropolitana, a l'Hospitalet, Badalona i Cornellà de Llobregat, al Maresme, a Mataró, a Tarragona i a altres punts de Catalunya. Anfruns explica que "generen incivisme", cosa que la població "confon amb inseguretat". La policia els vincula amb altres delictes, com drogues. Sobre la seva nacionalitat, el comissari diu que "no n'hi ha cap al darrere que sigui significativa i que no aporta res a la investigació". Al marge de les unitats d'investigació, a Barcelona els Mossos han reforçat la unitat de motoristes, els Guilles, per seguir els lladres i han fet una unitat regional amb agents de paisà per controlar-los.

El conseller d'Interior, Miquel Buch, diu que entre el juny i el juliol s'han denunciat 1.280 robatoris violents a Barcelona, 1.031 dels quals al carrer per mòbils, cadenes d'or i rellotges d'alta gamma. Buch afegeix que el centenar de multireincidents acumulen 1.362 detencions i 2.265 denúncies en els últims tres anys. "Són persones que viuen de la delinqüència i podríem dir que en fan el seu ofici", valora Buch, que considera que amb els robatoris violents "es pot actuar", però que amb els furts "el Codi Penal no acaba d'acompanyar".

"Hem anat al límit de la nostra capacitat", assegura Anfruns, que afegeix que la incorporació de més de 300 agents de la promoció de l'any passat dels Mossos a la ciutat permet que ara la policia tingui unes 110 patrulles al carrer –la mitjana habitual, fora de les vacances, és d'unes 140–. L'estiu de l'any passat es cometien uns 40 robatoris violents al dia a Barcelona i en el primer semestre d'aquest any han sigut uns 28 –perquè durant l'estat d'alarma van caure a uns 14–. Els furts encara es mantenen baixos, però els multireincidents violents s'han reactivat les últimes setmanes. La policia detecta que la gent surt menys al carrer i vincula el descens dels furts, sobretot al metro i a les zones concorregudes, als grups que han marxat al seu país d'origen quan han vist que la distància social del covid-19 els dificultava actuar.