El mosso jutjat per colpejar David Fernández el 27-M a la plaça Catalunya diu que abans el va avisar

BarcelonaEl sotsinspector dels Mossos d'Esquadra Jordi Arasa, sotscap de l'Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) de Barcelona, ha admès aquest dilluns que va colpejar amb la porra David Fernández, actual diputat de la CUP al Parlament, durant el desallotjament del moviment del 15-M de la plaça Catalunya el 27 de maig del 2011. Tot i així, Arasa ha justificat els cops perquè va rebre la instrucció d'usar la força per obrir un pas per la sortida dels camions de la neteja, i els manifestants no van fer cas de les seves ordres. El judici ha despertat molta expectació mediàtica, i a la sortida diversos membres del 15-M han increpat Arasa, que ha hagut de sortir per un passadís intern.

L'acusació particular, exercida per Fernández, ha demanat que el mosso sigui condemnat a una multa total de 300 euros per una falta de lesions i una altra de vexacions injustes, i una indemnització total de 1.010 euros que donaria a una entitat social. Per la seva banda, la Generalitat demana l'absolució per falta de proves, igual que la fiscalia, que ni tant sols ha fet cap pregunta a l'acusat. Això ha generat certa sorpresa i indignació a l'advocat de l'acusació, Jaume Asens, que ha opinat que Arasa comptava amb dos advocats defensors i que l'actitud de la fiscalia empara la "impunitat" dels antiavalots i és molt poc equànime amb els casos de manifestants jutjats per aldarulls.

El diputat de la CUP ha explicat que aquell matí va rebre en total 23 cops de porra, 11 prop de rambla de Catalunya, a més d'una puntada de peu, i 13 més a la ronda de Sant Pere, més tard. La seva querella és l'única que ha arribat a judici de les 57 presentades col·lectivament pels lesionats que hi va haver aquell dia al centre de Barcelona, gràcies al fet que ell va identificar clarament Arasa com el seu agressor, ja que el coneixia d'altres intervencions dels antiavalots, malgrat que cap agent anava identificat amb el número de placa visible.

Segons ell, va arribar a la plaça a quarts de nou del matí i poc després es va asseure rodejant els Mossos a la confluència entre la rambla de Catalunya i la ronda de Sant Pere. En un moment determinat, diversos mossos els van arribar per l'esquena i els van colpejar amb la porra. Fernández ha dit que cap agent li va ordenar que s'aixequessin i deixessin pas als camions de la neteja que eren a l'interior de la plaça, i tampoc el va avisar que serien colpejats si no ho feien. En canvi, Arasa ha dit que abans de colpejar amb la porra sí que va avisar els concentrats a la zona.

Entre els cops que va rebre, segons ell, destaquen una puntada de peu a la zona de la tíbia i un cop de porra al braç dret que, segons Fernández, va ser per evitar un cop al cap.

Durant el judici s'ha mostrat tant a Fernández com a Arasa un muntatge videogràfic amb imatges d'aquell matí on es pot veure el mosso colpejant l'ara diputat. Tots dos s'hi han reconegut, però en les imatges no es pot veure ni la puntada de peu ni si Arasa va avisar els manifestants abans de colpejar-los. De fet, Fernández ha dit que ell no es va negar a aixecar-se, perquè cap mosso l'hi va demanar, i ha recordat que no té cap denúncia per resistència a l'autoritat. Tot i demanar que paressin la càrrega, ha dit que ell mateix va rebre onze cops en uns 50 segons.

Fernández ha dit que es va sentir "agredit com a persona, maltractat com a administrat i profundament humiliat com a ciutadà" per la "violència institucional" que es va viure aquell dia. A més, ha assegurat que ell i els del seu voltant no van impedir la sortida de camions, perquè els vehicles eren a certa distància.

Per la seva banda, Arasa ha admès que aquell matí va fer diverses càrregues, sempre per una ordre superior del cap del dispositiu, però sempre va intentar aixecar els manifestants, malgrat la "resistència activa i escopinades", abans de colpejar-los. "Sempre donem opcions i avisem, no colpegem sense parar", ha explicat. En tot moment ha negat haver donat cap puntada de peu a Fernández.

L'acusació particular ha aportat dos testimonis d'última hora que eren amb Fernández en el moment dels fets i han corroborat la seva versió. Però la fiscalia i la defensa els han intentat desacreditar destacant-ne algunes inconcrecions.

Una metgessa forense ha dit que va visitar Fernández fa pocs dies per corroborar les seqüeles físiques que encara té, bàsicament una petita cicatriu a la cama, i que prèviament va analitzar els informes d'assistència mèdica fets pel SEM i l'hospital Clínic. Segons la forense, la cicatriu de la cama és compatible amb una puntada de peu, però no ho ha pogut assegurar, i els hematomes que tenia Fernández els primers dies són plenament compatibles amb cops de porra. Tot i així, ha admès que les fotos aportades per Fernández no es poden verificar al 100%, perquè no surt la seva cara, no consta la data i no es pot comprovar la mida dels hematomes.

Després de practicar totes les proves, la fiscalia i la defensa han demanat l'absolució del mosso i han posat en dubte tant la credibilitat dels testimonis com la fiabilitat del vídeo, extret de YouTube, malgrat que el mateix Arasa s'ha reconegut en les imatges.

En canvi, l'acusació particular ha remarcat que és poc habitual que un manifestant pugui identificar el mosso que l'ha picat i s'ha queixat de l'actitud "contemplativa" de la fiscalia, a qui ha recordat que a part del principi d'obediència orgànica també ha de defensar el principi de legalitat. L'advocat Jaume Asens ha recordat que la fiscalia en casos similars, però a la inversa, no posa en dubte els vídeos de YouTube. A més, ha considerat que l'interrogatori de la fiscal a Fernández ha estat amb "to inquisitiu", com si no fos una víctima.

Segons Asens, alguns dels cops de porra donats van ser antireglamentaris, tot i que "no es tracta de castigar Arasa, sinó només buscar una sentència exemplar i preventiva".

En sortir, Fernández ha estat aplaudit per membres del col·lectiu 15-M, i en canvi, Arasa ha estat increpat i ha hagut de ser protegit per vigilants de seguretat i ha hagut de sortir per un passadís interior.

La querella col·lectiva dels 'indignats' segueix el seu curs, tot i que s'havien arxivat, i els advocats han advertit que pensen arribar fins al Tribunal Europeu de Drets Humans.