L’‘Aquarius’ ja ha arribat: 629 persones no moriran ofegades, i ara què?
A moltes d’aquestes persones se’ls denegarà l’estatut de refugiades i se’ls obrirà un expedient d’expulsió que, si no es pot fer efectiu, les condemnarà a viure indefinidament en situació d'irregularitat
Presidenta de Sos Racisme CatalunyaFinalment l’Aquarius ja és aquí. 629 persones no han perdut la vida intentant arribar a Europa. És una bona notícia: salvar una vida, només una de sola, ja és una bona notícia. Però un cop han trepitjat territori espanyol, saben què els espera? L’Aquarius venia de Líbia i la majoria dels que hi viatjaven procedien de la zona de Darfur, d’Eritrea, de Sierra Leone, d’Algèria... ¿Se’ls reconeixerà el dret d’asil i se’ls oferirà, durant sis mesos -prorrogables-, una acollida digna? La política europea en matèria de refugi només sol concedir el dret d’asil a persones provinents de països en guerra oberta (com ara Síria) i rares vegades s’apliquen els criteris que estableix la Convenció de Ginebra (persecució per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social, opinions polítiques). Així doncs, a moltes d’aquestes persones se’ls denegarà l’estatut de refugiades i se’ls obrirà un expedient d’expulsió (tal com ja ha advertit el govern espanyol). Un cop obert aquest expedient, podran ser ingressades en un CIE, durant un període màxim de 60 dies i, si no es pot arribar a fer efectiva l’expulsió (cosa més que probable en el cas de les persones procedents de Darfur, Eritrea o Sierra Leone), hauran de ser deixades en llibertat i condemnades a viure per temps indefinit en situació d’irregularitat.
A SOS Racisme sabem molt bé què vol dir això: impossibilitat d’accedir a un contracte de treball, denegació de serveis bàsics, perill constant de ser identificat pel carrer i conduït de nou al CIE; en definitiva, exclusió absoluta de la societat. I parlem de persones que somiaven venir a Europa perquè als seus països d’origen no s’hi respecten els drets humans!
Un somni de llibertat
Sembla que a l’ Aquarius hi viatjaven 123 menors. ¿Se’ls acollirà com a tals i se’ls donarà la protecció que la llei exigeix, o, si tenen 15, 16, 17 anys, se’ls considerarà majors d’edat i també se’ls tancarà en un CIE, tal com ja està passant actualment? I, mentrestant, uns 224 milions de persones (dades d’Oxfam Intermón del 2015) continuen vagant pel món perseguint un somni de llibertat i dignitat que ni la UE ni la resta de països rics mai no permetran que es converteixi en realitat.
