Antoni Calvo: "Som molt més forts del que imaginem"

“Les persones tenim molta més capacitat de la que imaginem per fer front a situacions complexes, hem de confiar en aquesta capacitat, som més forts del que imaginem però venim d’una societat que ens ha fet molt i molt vulnerables, perquè és excepcionalment còmode”, assegura el psicòleg i director de la Fundació Galatea, Antoni Calvo. En aquests moments la Fundació Galatea té un programa de teleassistència psicològica que dona suport als professionals sanitaris. En formen part 32 persones però s’està treballant, amb el Col·legi de Psicòlegs, per reforçar aquest equip. Atenen des de metges i infermeres fins a farmacèutics, passant per educadors i treballadors socials, veterinaris, tècnics d’ambulància...

Angoixa per poder donar l'atenció adequada

Calvo destaca que les trucades van en augment i que els professionals de la sanitat pateixen sobretot per donar l’atenció adequada enmig d’una situació totalment nova i complexa: “Entre els professionals sanitaris hi ha sobretot neguit per poder oferir una atenció adequada als seus pacients en una situació excepcional, els professionals sanitaris treballen sobretot per ajudar a l’altre, i quan veuen que no tenen les condicions per fer-ho pateixen molt”, assegura Calvo. Una altra angoixa que manifesten sovint els professionals de la sanitat és la por al contagi, no per a ells mateixos, sinó perquè si es posen malalts deixen a l’estacada els companys o per si contagien la família.

Cuidar-se per poder cuidar

Com ajudar des de l’altra banda del telèfon? Calvo destaca que les intervencions són breus, molt concentrades i que intenten treballar la por, la incertesa, l’autocontrol i l’autoprotecció. Aquest últim punt, l’autoprotecció, és summament important: “És important que els professionals es cuidin per poder cuidar, és un concepte que hem sentit moltes vegades però l’hem de repetir”, diu el psicòleg. Cuidar la ment, destaca Calvo, repercuteix directament en el sistema immunològic: “S’han de buscar petits moments, sortir per tornar a entrar, trobar un petit espai d’introspecció, respirar bé, dimensionar bé els sentiments que puc tenir i poder-los mesurar bé”. Respirar és una cosa que fem tot el dia, de manera automàtica, però Calvo recomana fer-ho a consciència, una o millor dues vegades al dia, durant vint minuts: “Ens hem de concentrar en la respiració abdominal, col·locar-nos en forma de quatre, sense creuar ni dits ni mans ni peus, i veure com la panxa s’infla i es desinfla, evadir-se d’aquesta manera incrementa les pròpies defenses –assegura Calvo–. Sempre s’ha recomanat molt l’activitat física, quan ens cansem físicament descansem físicament, els deu minuts de respiració abdominal permeten descansar mentalment”.

Gestionar la por

La por, assegura Calvo, és un sentiment legítim i lògic: “El que em preocuparia és que en una situació com aquesta no hi hagués por perquè voldria dir que estem absolutament desconnectats de la realitat”.

La clau, assegura el psicòleg, és com gestionar aquesta por: “És important compartir amb altres persones, compartir descomprimeix interiorment, hem d’aprendre estratègies que fins ara no havíem utilitzat, perquè l’entorn ens havia solucionat moltes coses. Ara el repte és aprendre a mirar als ulls allò que ens fa por, desempoderar aquesta por i empoderar-nos nosaltres”. L’allau de missatges que ens arriben pot ser molt aclaparador però el psicòleg afirma que hem de vigilar com diem les coses: “Els mitjans també hi han d’ajudar, no fa falta dir les coses cridant o som si estigués caient l’edifici del darrere, el com també és molt important”.