Alerta per la 'pesta negra' de l'olivera

BarcelonaLa Xylella fastidiosa és el bacteri més perillós que avui amenaça espècies vegetals a Europa. La plaga fa anar de corcoll les autoritats mediambientals comunitàries després que ja hagi matat milers d’oliveres a Itàlia -sobretot a la zona de la Pulla- i hagi arribat amb contundència a les Balears. Diferents subespècies del bacteri s’han trobat també a Còrsega i a la Costa Blava, i a Alemanya. Catalunya i el conjunt de la península Ibèrica estan, de moment, netes d’aquesta malaltia, però el risc que la Xylella tant per a les autoritats com per als experts que s’encarreguen de vigilar-la des de fa mesos.

En el cas de Catalunya, la Generalitat ha posat en marxa un protocol de seguiment per fer controls continuats en conreus i vivers. De moment, totes les mostres han donat negatiu al laboratori. “Som un territori totalment lliure de la plaga, però fem una vigilància activa per combatre el risc, perquè no es pot descartar que acabi arribant”, sosté la subdirectora general d’Agricultura de la Generalitat, Neus Ferrete. Tot i que el Govern Balear va situar el seu primer cas en uns cirerers procedents de Tarragona, Ferrete sosté que es va tractar d’una “focalització errònia” perquè els arbres feia quatre anys que eren a les Illes “i no es pot lligar la infecció a la procedència”.

Els productors catalans reivindiquen que no s’escatimin recursos per fer controls, sobretot ara que la primavera s’acosta. “No ho vivim amb alarma però sí amb alerta, perquè els insectes vectors que transmeten la Xylella s’activaran”, explica a l’ARA Ferran Sabater, que és responsable del sector de la planta viva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC).

La primavera pot elevar-ne el risc

“La primavera és l’època en què es poden detectar símptomes perquè és quan la transmissió natural és més probable”, corrobora el doctor Jordi Sabaté, enginyer agrònom del programa de protecció vegetal sostenible de l’IRTA. L’insecte més comú que pot propagar la malaltia a Europa, el Philaenus spumarius, Philaenus spumariusés un animal difícil de combatre a l’hora de prevenir o aturar la malaltia perquè habita fora dels camps de conreu, en vegetació silvestre que sovint es troba als marges i en zones de camps o boscoses. “Fumigar no és una opció perquè hauries de fer-ho indiscriminadament a tot arreu, i això està prohibit”, afegeix Sabaté.

L’insecte s’infecta d’una planta malalta quan s’alimenta de la seva saba vegetal, i escampa el bacteri quan després vola i s’alimenta en una altra espècie sana. La infecció de diverses plantes amb un sol insecte és ràpida perquè el període de latència és de només vuit hores, segons Sabaté.

Davant la dificultat de fer actuacions preventives de la Xylella i la certesa que, actualment, no és possible curar-la, Sabaté defensa mantenir l’alerta i ser exhaustius en els controls. El ministeri d’Agricultura, seguint el protocol europeu, ja ha prohibit que surti cap planta de les Balears per evitar la propagació. Això, però, no exclou que arribi per propagació natural -que la porti un insecte infectat-. “La distància és relativament curta i a les Balears s’hi ha detectat, per exemple, la subespècie que també afecta Còrsega”, recorda Sabaté.

Erradicar o contenir: el dilema balear

200 espècies amenaçades

La Xylella fastidiosa s’ha demostrat letal amb les oliveres, fins ara, però pot fer mal a més de 200 espècies vegetals diferents, encara que no les acabi matant. Pot atacar qualsevol planta llenyosa, i això inclou també la vinya, els cítrics, els roures, els ametllers, els cirerers o la planta de viver, avisen des de la FCAC.

“Per la capacitat destructiva i la varietat d’espècies que afecta, és la plaga més greu des de la fil·loxera”, sosté Sabaté. Per això, afegeix, la Xylella fastidiosa s’ha convertit en el principal organisme en què treballa la UE i hi ha múltiples treballs de recerca, així com un òrgan permanent (en què Catalunya participa representant les comunitats autònomes espanyoles), per fer un seguiment constant de l’evolució en tots els països.

A Catalunya hi ha 115.730 hectàrees de superfície d’olivera, segons les dades del departament d’Agricultura del 2015. Si s’hi afegeixen cítrics, ametllers i la resta d’espècies llenyoses -tant les productives com les que no ho són- la xifra frega les 290.000 hectàrees.

Tres subespècies diferents

Però no tota la Xylella fastidiosa que campa avui pel continent europeu és igual de mortífera ni ataca els mateixos objectius. S’han identificat tres subespècies del bacteri. A les Balears, explica Sabaté, es dona la circumstància que se n’ha detectat de tots tres tipus.

La Xylella fastidiosa pauca és la que s’ha estès per Itàlia i la més perillosa per a l’olivera. A les Illes, només se n’ha confirmat la presència a Eivissa. En canvi, la subespècie multiplex, la que s’ha trobat a Còrsega i a la Costa Blava, no consta que ataqui aquest arbre sinó altres espècies forestals i plantes ornamentals. La tercera variant, la Xylella fastidiosa fastidiosa, és la majoritària a Mallorca en oliveres i ametllers.

El bacteri és un maldecap nou a Europa, però no en llocs com els Estats Units, on el combaten a les vinyes de Califòrnia des de fa més de 100 anys. Com ho fan? “S’han plantat varietat més tolerants a la malaltia i controlen molt l’insecte per mirar de combatre la plaga i conviure-hi”, explica l’enginyer expert de l’IRTA. També hi ha Xylella en cítrics al Brasil o en plantes de cafè i baladre a l’Amèrica del Sud en general.

L’escenari de la convivència amb el bacteri és possible a Europa a llarg termini, tot i que les plagues sempre tenen un primer impacte “més mortífer”, segons Sabaté. Després, la situació millora. El repte en el cas de la Xylella es troba en el seu ampli rang d’hostes -plantes que pot infectar-, i és per això que la UE ha posat en marxa la maquinària d’actuació i la vigilància, sobretot a la riba del Mediterrani, que és on són més abundants les espècies amenaçades i on el risc de pèrdua de valor agrícola és més elevat.