Ada Colau: “Valls busca fer alarmisme amb la seguretat, com fa l’extrema dreta”

BarcelonaL’alcaldessa i candidata a la reelecció a Barcelona, Ada Colau (Barcelona, 1974), visita l’ARA just abans d’anar a veure els presos polítics a Lledoners. Quan surt al carrer, uns desconeguts demanen fer-se una foto amb ella.

Portava el subtítol de la persona del canvi a Barcelona. I en aquest moment, a les pròximes eleccions, serà l’única candidata que sortirà de l’Ajuntament. Senyora Colau, han canviat molt, les coses, oi?

En termes històrics hem viscut una excepcionalitat molt gran, i al final he conegut tres presidents de la Generalitat, dos presidents de l’Estat i anem a unes eleccions municipals on hi haurà moltíssims canvis.

Un dels candidats previsiblement serà Quim Forn, que és a la presó i que durant els mesos de la campanya estarà defensant-se al judici.

Faré tot el que estigui a les meves mans i reivindicaré que pugui fer campanya amb els mateixos drets que la resta. Defensaré el seu dret a ser un candidat legítim. Crec que la presó preventiva és una barbaritat. Ho hem dit sempre: creiem que el judici que començarà aviat està basat en acusacions infundades. De fet, aquests dies estic visitant tots els presoners polítics, tant a Lledoners com la Carme i la Dolors.

¿Pensa fer alguna cosa a l’Ajuntament respecte al judici?

Estem parlant amb els grups municipals, especialment amb el PDECat i amb Esquerra, per fer una declaració institucional de denúncia del procés judicial com un abús de poder i una arbitrarietat. Serà Europa o serà d’una altra manera, però tots sabem que la causa acabarà caient, perquè afortunadament no hi ha hagut violència. Crec que aquest és un bon moment, just abans del judici, perquè fem una declaració institucional, perquè la traduïm a tots els idiomes i perquè Barcelona sigui altaveu a Europa de la denúncia d’un procediment que no té garanties i que, malauradament, té més a veure amb una venjança política que no pas amb fer justícia.

Catalunya en Comú debatrà el 19 de gener un document on es proposa una Constitució catalana dins d’una República Federal Espanyola. ¿Això és un canvi?

Sempre hem dit que s’havia de poder fer un referèndum, però també, malgrat que ens deien ingenus, que perquè Catalunya pugui avançar sempre es podrà fer més i millor en el marc d’una Espanya republicana. Els esdeveniments de l’últim any han mostrat que en una Espanya governada per les dretes, i ara amb l’extrema dreta, a Catalunya li va a pitjor. Fa poc ho deia Dolors Bassa -i estic totalment d’acord amb ella- que no és el mateix una Espanya governada per les dretes que una de governada per la majoria que va fer la moció de censura contra el PP.

Vist com Vox es consolida a Andalusia, alguns els continuaran dient ingenus i altres que piquen ferro fred.

Jo crec que la tesi del com més malament, millor s’ha demostrat un error. Quines són les alternatives reals? La via unilateral, sense reconeixement internacional, sense majoria social suficient, ha portat a un carreró sense sortida. I ara ens estem plantejant que hi hagi una relació bilateral entre Catalunya i l’Estat, que comenci un diàleg que abans era impensable, que es pugui parlar d’uns pressupostos més socials que mai, que Catalunya pugui recuperar una mínima capacitat d’inversió per atendre les necessitats bàsiques que no poden esperar més. O sigui, crec que és un altre escenari.

¿Aquest escenari també podria traslladar-se a la ciutat de Barcelona?

En quin sentit?

Aquesta entesa entre forces del canvi, per dir-ho d’alguna manera, ¿vostè la traslladaria a Barcelona?

Jo crec que sí. Estan en joc coses tan greus com que l’extrema dreta aparegui a les nostres institucions. I hem d’abordar les polítiques de sanitat, educació, si falten pediatres als CAP, si falten mestres, les escoles bressol, la dependència... Estem parlant de coses molt bàsiques que afecten la vida quotidiana i que si no les abordem també són un caldo de cultiu per a les extremes dretes.

Amb l’escenari polític actual, quin tipus de campanya espera?

Hem de poder parlar de Barcelona, que és molt important. I que no hi hagi joc brut ni fake news.

Tem alguna cosa, en aquest sentit?

No ho sé. Diuen que Vox es presentarà a Barcelona. Haurem de veure si ho fa i amb quines tècniques. I Cs sempre ha estat una mica en aquesta línia vermella. El senyor Valls ja es veu que vol fer alarmisme amb el tema de la seguretat, que és una tècnica bàsicament de l’extrema dreta. Crec que es juga amb foc i que és molt perillosa, i que a més perjudica la imatge de la ciutat.

De tota manera, la seguretat és obvi que és un tema que preocupa els ciutadans. La seva gestió, per exemple sobre els manters, ¿la considera un èxit?

Hem de parlar, amb rigor, d’un fenomen complex, que no és d’ara. La Guàrdia Urbana, en col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, fa dispositius setmanals, decomís de mercaderia il·legal, etcètera. Però aquesta qüestió no es resol només policialment. Hem impulsat més de cent plans d’ocupació i més de cent persones que estaven venent al carrer avui tenen professions i han regularitzat la seva situació.

Els manters són desallotjats un dia i l’endemà tornen a ser-hi. Això és el que veuen els ciutadans.

Aquí ens hem de preguntar què hi ha darrere d’això. Nosaltres demanem a l’Estat, com ho fan moltes altres ciutats a Europa, que permeti algun tipus de permís de treball. A més aquí al darrere hi ha un gran negoci il·legal que mou tones i tones de mercaderia. Aquesta mercaderia il·legal no es genera a la ciutat de Barcelona.

Per on arriba?

Arriba per diferents llocs: pel port, per carreteres, es guarda en grans magatzems -que se sap quins són- de l’àrea metropolitana... Hi ha una qüestió social i una qüestió de tràfic il·legal de mercaderies que no es poden resoldre només des de l’àmbit municipal.

L’últim baròmetre municipal recollia les pitjors dades del mandat per al seu govern. Creix el nombre de gent que creu que la ciutat ha empitjorat: ja és el 60 per cent. ¿A què ho atribueix exactament?

Barcelona ha millorat en els indicadors econòmics, en tots. En els moments més difícils, en el 155, les imatges de repressió, etcètera, no només no hem perdut congressos sinó que n’hem atret de nous, com el de l’audiovisual. Dit això, nosaltres som els primers que hem estat dient des de fa mesos que hi havia qüestions concretes de seguretat que requerien molta més atenció i una acció molt més determinada. Jo vaig ser la primera. Ara hem tret 300 noves places de Guàrdia Urbana perquè s’incorporin l’any vinent. Fa anys que no sumem ni un sol mosso d’esquadra a la ciutat de Barcelona. Això, evidentment, s’està notant, s’està notant moltíssim, i especialment a Ciutat Vella.

Quin tipus de delinqüència pateix?

Parlem de delinqüents professionals, no de furts per supervivència. Teníem el problema que arribaven al jutjat i hi havia una cua tan llarga que els delictes prescrivien. Ara, finalment, parlant amb Justícia i amb la jutgessa degana, ja s’han firmat els acords necessaris perquè al febrer comenci un segon jutjat.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, deia fa uns mesos en una entrevista a l’ARA que al principi van necessitar temps, perquè no tenien experiència política. Què ha après vostè, l’alcaldessa?

Jo he après moltíssimes coses. El primer any ens va costar arrencar precisament perquè hi havia aquest desconeixement de l’administració. Una cosa és prendre una decisió i una altra és saber quins mecanismes concrets has d’activar perquè aquella decisió es materialitzi.

¿La Colau portaveu de la PAH estaria contenta amb la gestió de l’alcaldessa Colau?

Doncs jo soc la mateixa persona. Tinc exactament els mateixos objectius i motivacions per estar en política. De fet, crec que en aquest mandat hem pogut fer moltes coses que no s’havien fet mai. El fet que el 30 per cent de les noves promocions s’hagi de destinar a habitatge públic, per exemple. Hem congelat l’IBI. Hem creat l’operador municipal de l’Estat més gran amb energia verda. O la proposta del dentista municipal. És una agenda de canvi.

¿Els límits els ha trobat especialment en les qüestions d’habitatge?

Tens límits pressupostaris, de competències, però en el tema de l’habitatge, per exemple, hem vist que podíem fer molt més del que es feia.

I molt menys del que preveien.

No. Hem començat, tal com prevèiem, la construcció de més de 4.600 habitatges. O sigui, el mandat que ve es doblarà el parc de lloguer social.

En un termini molt més llarg del que vostès esperaven.

És un salt qualitatiu, però és veritat que la construcció triga més anys del que voldria. A més, hem sumat 1.000 habitatges amb el tanteig i retracte. I sobretot estem lliurant una batalla per regular els lloguers, que és el tema clau que amenaça molts veïns i veïnes amb expulsar-los per l’especulació, que jo crec que és la gran enemiga de la ciutat. El nostre principal objectiu és que la gent que viu a Barcelona es quedi i no es vegi expulsada pels preus de l’habitatge o de la vida en general.

Ara que Gerardo Pisarello ha confirmat que no continuarà el mandat que ve, ja sap qui serà el seu segon? Jordi Martí?

La meva valoració de Jordi Martí és molt positiva, i compto amb ell segur per a un segon mandat. Amb quina figura en concret ho acabarem de parlar, tant amb Barcelona en Comú com amb ell mateix. Fa falta gent que conegui la màquina i que ajudi a moure-la.

Hem parlat abans d’acords amb altres forces. ¿Estaria disposada, per exemple, a ser tinent d’alcalde amb Ernest Maragall?

La veritat és que no m’ho he plantejat, jo em plantejo guanyar les eleccions per ser alcaldessa de la ciutat de Barcelona. I si pot ser, amb més suport del que vam tenir. No em plantejo una altra cosa.

Però sí que es planteja que hi hauria d’haver acords amb la resta de forces municipals.

La meva voluntat, com va ser a l’inici d’aquest mandat, seria arribar a acords com més estables millor amb forces progressistes. I si Esquerra s’allunya de la posició que ha tingut els últims anys, de subsumir-se, de subordinar-se a l’antiga CiU, al PDECat, i aposta per les seves polítiques d’esquerres, ens trobarem sempre.

¿Encara confia en aprovar el tema del tramvia?

I tant. L’any passat es va fer tota la feina tècnica i ara està a punt per connectar se. Ha de ser una infraestructura de ciutat que permeti treure milers de cotxes del centre, reduir els nivells de contaminació i millorar i facilitar la mobilitat al centre de la ciutat. Si és que ho té tot! Tot són beneficis.

¿Deia que l’alcaldessa és la mateixa persona que l’activista? ¿Viu al mateix lloc? ¿Continua anant en metro? ¿Ha canviat la seva vida?

Doncs en alguna cosa sí que ha canviat, però visc al mateix pis de lloguer. L’únic és que m’han apujat un 30 per cent el lloguer. Per tant soc molt conscient de la problemàtica.

Suposo que el preu de la T-10 se’l sap.

10,20, sí. Que, per cert, l’hem congelat fent un esforç, perquè pensàvem que s’havia de congelar.