La Sagrada Família pagarà 36 milions i regularitzarà les obres

BarcelonaCanvi històric a Barcelona: la Sagrada Família, que fa 136 anys que fa obres sense tenir llicència municipal ni aportar un euro a les arques de l'Ajuntament, regularitzarà la seva situació. D'entrada, tal com han pactat l'equip d’Ada Colau i la Junta Constructora del temple, farà una inversió de 36 milions durant la pròxima dècada per ajudar a pal·liar l'efecte que el volum de turistes que atreu té sobre el funcionament del barri i del conjunt de la ciutat. I, després, s'abordarà el planejament urbanístic perquè el temple tingui llicència. El document, signat aquest dijous després que les dues parts hagin mantingut reunions quinzenals els últims dos anys, estableix que la Junta destinarà 22 milions -2,2 milions anuals- a intervencions en el transport públic, com ara en la millora de la freqüència de busos; set més a millorar els accessos al metro per tenir, per exemple, una entrada directa des del subsòl al temple; quatre, a noves urbanitzacions de l'entorn -als carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca-; i tres, a manteniment de l'espai públic -neteja, vigilància i agents cívics-. És, en certa manera, la compensació a la ciutat pels anys que ha fet obres sense llicència municipal i pel gran impacte turístic que representa.

No obstant això, la construcció de la gran escalinata davant de la façana de la Glòria, que amenaça la continuïtat de diversos blocs pisos de dues illes de cases i que és el tema espinós vinculat a la culminació de la Sagrada Família, queda fora de l'entesa. Consistori i Junta s'emplacen a estudiar la finalització del projecte en una comissió de treball, que també abordarà el futur de les columnes que han d'ocupar la vorera. Els responsables arquitectònics del projecte no renuncien a aquesta intervenció perquè consideren que és el llegat que va deixar Antoni Gaudí i que cal executar-lo de forma escrupulosa, i confien a tancar un acord, més endavant, amb el govern municipal. El que es fa ara, a banda del conveni que recull l’aportació econòmica que farà el temple -que, només aquest 2018, ja ha avançat que destinarà 50 milions provinents de la venda d’entrades a les obres-, és formular la proposta de modificació del Pla General Metropolità a través d’un pla urbanístic que haurà de validar el ple. Un cop aprovat, la Sagrada Família obtindrà els permisos constructius i d'activitat, i abonarà l'import que li pertoqui -encara no s’ha concretat quin serà-, cosa que no feia fins ara. Per això, ahir, tant l'alcaldessa, Ada Colau, com el president delegat de la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, van assegurar que la data és “històrica”. Segons Camps, l'entesa és “fruit del diàleg i de les ganes de solucionar el problema” i representa “obertura” del temple a ciutat.

Fins ara ningú no havia reclamat mai a la Sagrada Família cap llicència, i les obres tiraven endavant amb un permís de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals -quan aquest municipi encara no formava part de Barcelona- a nom d'Antoni Gaudí. L'arquebisbat, però, no pagava impostos a l'Ajuntament. L'estiu del 2016 l’equip de Colau ja va anunciar que volia abordar amb el temple la necessitat de corregir "l’anomalia històrica" que suposa que un dels edificis més emblemàtics de la ciutat es construeixi sense llicència. I ahir avançava que treballen amb l'horitzó del primer trimestre de l'any que ve per tenir-ho tot regularitzat.

Les expropiacions, en l’aire

L’acord presentat, que es va acabar de negociar aquest mateix dimecres, estableix, també, que la Sagrada Família no ampliarà la seva ràtio de visitants -rep més de 4,5 milions de visites cada l’any- fins que s’acabin les obres, el 2026, i que tindrà com a usos permesos, a més del religiós i el cultural, el comercial, però restringit a la categoria de petit establiment de venda al detall de productes relacionats amb el temple. A aquesta botiga s’hi podrà accedir només des de l’interior de la basílica.

Amb tot, les negociacions entre l’Ajuntament i la Sagrada Família hauran de continuar per concretar com afecta la culminació de la façana de la Glòria els veïns que viuen al carrer Mallorca. Segons el consistori, el pla especial urbanístic que ara s’ha de presentar es pot tirar endavant sense haver de decidir encara si hi haurà o no escalinata i si caldrà, per tant, fer les expropiacions que es preveien. I aquesta és la principal crítica que ahir feien a l’acord tant veïns de la zona, que fa anys que demanen que es desafectin els habitatges i no es permeti el creixement del temple, com partits polítics com el PSC, el PP o el PDECat.

"L'acord anunciat ajorna innecessàriament la solució als veïns afectats. Ho considerem una oportunitat perduda”, lamentava el socialista Daniel Mòdol. El popular Alberto Fernández Díaz acusava el govern de ser "opac" amb aquesta qüestió, i el regidor del PDECat Jordi Martí creia que “l’acord es queda curt perquè no afronta l’escalinata del carrer Mallorca”. També Joan Itxaso, de l’associació de veïns de la Sagrada Família, criticava que no s’hagués sigut més concret a l’hora de limitar el creixement del temple, tant pel que fa a la possibilitat que es construeixi l'escalinata com a la no retirada de les columnes que ja ocupen part de la vorera. Va lamentar, en aquest sentit, que un acord que ha trigat tant a cuinar-se acabi eludint el tema polèmic, i va criticar, també, que els 36 milions que ara la Junta Constructora haurà d’aportar són poca cosa al costat dels ingressos milionaris del temple.

La tinent d'alcalde de l'àrea d'Urbanisme, Janet Sanz, no va tancar ahir la porta de manera rotunda a la possibilitat d'acabar de completar la façana de la Glòria, com demana la Junta Constructora. Però va defensar que, abans de parlar d'això, cal solucionar el problema de la manca de llicència. "Negociant la gent s'entén", va afirmar Esteve Camps, que va deixar clar que no volen renunciar ni a l'escalinata ni a les columnes del carrer Mallorca.

Millores al transport públic

El capítol en què el temple invertirà més per compensar el seu impacte en la ciutat és el del transport públic. En concret, hi aportarà 22 milions en deu anys. A banda d'aquesta injecció total de fins a 36 milions en deu anys, una de les mesures estrella de l'entesa és la construcció d'un accés directe des de l'estació de metro de la L2 i la L5 fins al temple, que s'ha calculat que costarà set milions d'euros.

Per decidir com es concreta exactament aquesta obra, l'Ajuntament i el patronat crearan una comissió de treball que se centrarà en buscar la manera de reduir el nombre de turistes que actualment fan servir els accessos del metro. El temple també assumirà una inversió de quatre milions d'euros per millorar els carrers que l'envolten. En aquest cas, l'actuació es farà després d'iniciar un procés participatiu amb els veïns