La mobilitat postpandèmia: un 8% més de bicis, patinets i gent caminant

BarcelonaTot i que per a alguns el teletreball associat al covid sí que va arribar per quedar-se –encara que sigui només alguns dies de la setmana–, la mobilitat ja comença a recuperar les xifres prepandèmia. Però amb algun canvi: hi ha més persones que fan els desplaçaments a peu o utilitzant mitjans de mobilitat activa com el patinet i la bici, i això va en detriment tant de l'ús del vehicle privat com del transport públic, que es va recuperant sense arribar encara als nivells del 2019. Ho recull l'última edició de l'Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) que promou l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) amb dades del 2022 (a partir de 10.100 entrevistes). El nombre de desplaçaments (19.212.260) dins el sistema integrat de mobilitat metropolitana ja se situava, l'any passat, quasi al nivell de l'últim any abans del covid. I més de la meitat d'aquests viatges (el 50,7%) es van fer amb mitjans actius, que guanyen un 8,3% de desplaçaments respecte al 2019.

Els trajectes que es fan a peu són els majoritaris (48,3%) i han augmentat un 7,7% respecte al 2019. La bici també continua anant endavant: ara s'utilitza en l'1,7% dels viatges al conjunt de la regió metropolitana, un 9,6% més el 2022 que el 2019. I el patinet es dispara un 80,2% i representa el 0,7% del total de desplaçaments dins tota l'àrea. El transport públic, en canvi, tot i els descomptes en els títols i el creixement de l'últim any (l'ús va augmentar un 22,4% i aquest any ha arrencat més fort), encara era, l'any passat, un 12,3% per sota del 2019 i representa el 15,1% del total.

La moto també creix

Els desplaçaments amb vehicle privat, que van notar menys l'embat de la pandèmia, també estan per sota de la marca del 2019: un 5,5% menys. Cau sobretot l'ús del cotxe (-8,1%) i, en canvi, la moto creix un 1,8%, com també de manera notòria les furgonetes i els camions (un 34,7% més que el 2019). Prop del 70% dels enquestats, de fet, asseguren que compren per internet i la majoria (77,6%) esperen els paquets a casa. Aquesta mena de mobilitat és un dels últims reptes que ha calgut ordenar amb mesures com la pionera taxa Amazon de Barcelona. L'estudi, elaborat per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) també apunta a l'augment del preu dels combustibles com a desincentiu de la mobilitat privada: el 69,5% dels enquestats diuen que han canviat els hàbits de mobilitat per l'encariment i que ara fan servir menys el vehicle privat.

La pandèmia sí que ha canviat alguns hàbits. Si abans hi havia un 2,2% de la població que declarava haver treballat des de casa el dia anterior a l'entrevista, ara el percentatge ja no és tan alt com el 2020 o el 2021, però es manté molt per sobre del del 2019: un 11% a la ciutat de Barcelona i un 9% al conjunt de l'àrea. I hi ha un 27,1% de persones que asseguren que mantenen alguna mena de teletreball (els dies més habituals són el dilluns i el divendres). Això comporta que la mobilitat per motius de feina creixés entre el 2021 i el 2022 fins a arribar al 17,5%, però sense recuperar els percentatges d'abans del covid (19,3%).

La convivència bicis-patinets

La presentació d'aquestes dades ha coincidit amb la del cinquè baròmetre de la mobilitat ciclista que fa el RACC, que també radiografia el bon moment de la bicicleta i, especialment, dels vehicles de mobilitat personal com els patinets, que ja representen el 31% dels que circulen pels carrils bici barcelonins. I alerta que, tot i la creixent infraestructura que Barcelona destina a aquests vehicles (els quilòmetres de carril bici han augmentat un 22% l'últim any, fins a arribar als 332), s'hi detecten dèficits, com la manca de connectivitat o que alguns carrils ja vagin prou plens en hora punta perquè s'hi faci algun tap. "Toques, fregues, tens piques, conflictes i no és una situació òptima", segons la descripció que ha fet Cristian Bardají, responsable de Mobilitat de l'entitat, que ha apuntat que el nombre de bicis i patinets que circulen pels carrils de la ciutat ha crescut un 15% l'últim any (creixen en major proporció els patinets). I que alguns carrils quasi han triplicat l'aforament des del 2018.

El més transitat és el del costat muntanya de la Diagonal, per on ja hi circulen 473 vehicles cada hora (313 dels quals són bicicletes), mentre que pel de Ganduxer hi passen, segons el RACC, 97 vehicles cada hora (58 bicicletes). El mapa de congestió assenyala com a més conflictius per la densitat de circulació els carrils de la Diagonal, la Gran Via i el Paral·lel (puntuats amb una D de "molts conflictes"). I això porta el president de l'entitat, Josep Mateu, a demanar que "es jerarquitzin" aquests carrils: que es doni més capacitat a les bicis en els més transitats i que "es reavaluïn" i fins i tot es treguin els que tenen menys ús. "La bicicleta creix molt, però representa el 3% dels desplaçaments que es fan a la ciutat", recela Mateu. Sobre el polèmic carril de la Via Augusta, diu que comparteixen el criteri del nou alcalde, Jaume Collboni: que és millor acabar-lo i després analitzar l'ús que se'n fa, D'entrada, consideren que ha estat una decisió molt "agosarada" i que està comportant "més congestió i contaminació".

Semàfors en vermell

Segons l'estudi del RACC, fet a partir d'observacions i 800 enquestes, només el 9% dels ciclistes poden fer els recorreguts habituals sencers per la xarxa ciclable i el 27% admeten que fan trams circulant per voreres de menys de cinc metres, on l'ordenança no permet les bicis. I que el 67% no veuen segur compartir carril amb l'autobús com s'ha fet en alguna de les últimes reformes, com la de la Via Laietana. Segons les entrevistes del RACC, els usuaris dels carrils bici els posen un aprovat just en seguretat. Suspèn el tram de la Gran Via que encara passa per la vorera.

El baròmetre també recull que creix el nombre de ciclistes que admet passar semàfors en vermell quan no hi ha vehicles a prop (un 71%) i els que admeten que van més de pressa del que està permès (63%). En termes generals, segons l'enquesta del RACC, es posen un 6,2 de nota mitjana a la seva pròpia conducció cívica i el 61% diu haver tingut algun accident amb tercers (sobretot, amb patinets). El 57% porta casc tot i no ser obligatori, un 10% més que l'any passat. I tres de cada deu no tenen cap carnet de conduir, cosa que porta el RACC a incidir en la petició de fer obligatòria alguna mena de formació.