70 acadèmics sol·liciten al govern espanyol una moratòria per als sistemes de reconeixement facial
Consideren que el seu ús pot provocar efectes nocius “sobre el benestar” de les persones i alerten que no tenen evidència científica demostrable
BarcelonaUn grup de 70 catedràtics, investigadors i professors de diferents disciplines han signat una petició, en forma de carta oberta, per sol·licitar al govern espanyol una moratòria en l’ús i comercialització de sistemes de reconeixement i anàlisi facial per part d’empreses privades, almenys fins que les institucions legislatives espanyoles i europees debatin si ha de permetre's, i de quina manera, la utilització d'aquests sistemes.
Els acadèmics alerten que el seu ús, que està en creixement, pot provocar efectes nocius sobre el “benestar, interessos i drets fonamentals” de la població. La carta il·lustra a tall d'exemple el cas de Renfe, que va publicar (i després va retirar) una licitació per desenvolupar un sistema de reconeixement que havia de permetre identificar el gènere, l'ètnia o fins i tot l'estat emocional d'usuàries i usuaris.
Raons per demanar la moratòria
Els acadèmics han elaborat una sèrie de raons per sustentar la seva petició al govern espanyol. D’entrada, exposen que associar una persona a una determinada característica a partir d'estadístiques poblacionals és “altament problemàtic”. A més, afirmen que no hi ha models científics acceptats que indiquin que “un tipus de nas, un rictus particular o una manera de caminar” siguin predictors adequats de comportaments individuals futurs. Posen l’exemple de la probabilitat de delinquir o de ser eficient en el treball.
D’altra banda, els acadèmics consideren “opacs” els sistemes de reconeixement i d’anàlisi facial. “No se sap com prenen les decisions ni quins criteris es tenen en compte”, argumenten. És més, subratllen que són sistemes dependents de “qüestions contextuals” i donen lloc a “falsos positius i negatius”.
Al final de la carta reiteren que els “possibles beneficis d’aquests sistemes no compensen els seus potencials efectes negatius”, sobretot per als grups que solen patir més “tractes discriminatoris”: dones, migrants, persones LGTBI, persones en situació de pobresa i risc d'exclusió social, entre d’altres.