Un 45% dels joves no es declaren ni masclistes ni feministes

BarcelonaQuè és ser home en la segona dècada del segle XXI i en la cresta de la quarta onada del feminisme? La gran majoria dels joves menors de 29 anys viuen allunyats del clixé de la masculinitat tradicional, però aquesta és encara l'espai on transita còmodament un 14% del col·lectiu, dos punts més per als de la franja de 15 a 19 anys. A l'extrem oposat, un 41% ha trencat amb els valors dels homes forts i rudes i s'ubiquen en plena sintonia amb la igualtat i la diversitat. La resta, un 45%, es troben en un punt intermedi, en què, si bé són conscients del trencament de les costures del patriarcat, alhora tenen dificultats per relacionar-se amb aquests preceptes igualitaris. Les dades apareixen a les conclusions de l'estudi La caja de la masculinidad elaborat pel Centre Reina Sofia i la Fundació FAD Joventut, que pren el concepte de caixa per referir-se als valors i creences que transmeten família, escola, cançons o cinema, i que encaixen en l'imaginari heteropatriarcal d'home protector i fort i dona submisa i maternal.

La necessitat d'aprofundir en com s'està movent la masculinitat sorgeix després que en els últims baròmetres de la joventut es detectessin homes que estan "reduint el sentit del feminisme o minimitzen la violència de gènere". Per fer-ho, es va adoptar el concepte de caixa, encunyat pel centre nord-americà d'estudi de les masculinitats. La caixa és, doncs, l'epicentre de les actituds masclistes recalcitrants i tòxiques, a partir de la qual es van posicionant els joves. Els de dins són els nois, i també les noies (un 5,8% en les edats estudiades) que s'identifiquen en aspectes com el rebuig a acceptar que un home mostri sentiments, plori, passi de la cura de la casa i la família, tingui sempre l'última paraula o sigui infidel si no té prou sexe amb la parella. És allò d'un home de debò i una dona de debò, expressions amb què fins a dos terços del jovent afirma haver sentit al seu voltant. La minoria s'hi aferra i s'encaixen en el model d'exaltació de l'homenia i la virilitat.

Si bé quatre de cada deu se n'han desmarcat (gairebé el doble en el cas de les dones), els investigadors llegeixen amb certa "preocupació" els resultats perquè han identificat un grup majoritari que "no se sap si entren o surten" del masclisme que representa la caixa, explica Stribor Kuric, sociòleg i un dels autors de l'informe.

Maquillar el masclisme

Aquest grup presenta actituds de l'anomenat "postmasclisme", que no és una altra cosa que "l'estratègia per camuflar" el masclisme tradicional. Els joves en aquest grup rebutgen la lògica patriarcal i accepten "en l'àmbit formal" el discurs de la igualtat d'homes i dones, relata Kuric. És a dir, la percepció que aquests nois tenen d'ells mateixos els situaria gairebé com a aliats de la causa feminista, però hi ha un però. La base del seu posicionament és que actualment ja s'ha assolit una plena igualtat. No s'hi està en contra, però arribats a aquest punt mantenen que la lluita feminista o les polítiques de discriminació positiva cap a les dones ja no tenen cap sentit. És més, en el seu discurs acaba aflorant el sentiment que, com a homes, són "víctimes" i, com a tal, s'acosten a certs postulats masclistes. Resumint i pel broc gros podrien ser dels que diuen allò de "ni feminisme ni masclisme".

L'Òscar és un jove enginyer que veu com, de vegades, el "feminisme es converteix en tòxic" quan "censura les crítiques", tot i que està convençut que cal trencar amb dinàmiques de fer equips laborals hegemònics, i que en aquest camp dones i minories racials tinguin "les mateixes oportunitats reals". Segons l'enquesta, entre el 30% i 40% dels nois creuen que el feminisme es fa servir més com una eina política que no pas per resoldre problemes.

Desprotegits i desubicats

Per la seva banda, l'Àlex, un estudiant de 17 anys, a propòsit de la violència masclista parla de les "denúncies falses de moltes dones", sense aportar cap altra dada fiable que no sigui "Instagram". Diu que sap que les dones són les grans víctimes d'aquesta xacra, però li és "incomprensible" que no hi hagi lleis "per defensar els homes". En aquest aspecte, Kuric indica que el grup que està al caire de la caixa se senten "desprotegits" davant "la sobreprotecció de les dones".

Per a Jordi Baroja, director del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats, els resultats de l'enquesta del Reina Sofia constaten els canvis que ha portat el feminisme i que "ha deixat els homes fora de joc". No obstant això, insisteix que exigir de les generacions més joves un comportament diferent és jutjar-los amb "una doble moral", perquè els adults que els envolten "alimenten constantment l'imaginari masclista, inconscientment de vegades". 

Per als investigadors de l'estudi no està clar com seran aquests joves al caire de la caixa d'adults i assenyalen que cal fer un exercici amb polítiques públiques per "contrarestar els aspectes més nocius". Baroja apunta que "dependrà" de si aquests postulats "es penalitzen o fan treure rèdit" als homes.

Pau Chamizo, de 24 anys, lluita amb ell mateix per treure's de sobre algun comportament que no li agrada, com ara el de buscar "l'idealisme de les dones", cosa que no fa entre els seus amics i, sobretot, explica, fer el pas per dir als seus companys o adults del seu voltant que s'estan passant amb un comentari o un gest cap a una dona. "Em costa corregir altres homes, si no hi tinc confiança, per por de generar conflicte, però si entre nosaltres no ens aturem serà molt complicat fer-ho". En canvi, Enric Ferrer, de 21 anys, sí que s'ha atrevit a qüestionar més d'un comportament masclista a desconeguts i també a la família, explica, i assegura que el masclisme no té lloc entre el seu cercle. A Pol Carrasco li costa desfer-se de valors transmesos, i afirma que si abans normalitzava certs aspectes del masclisme, el fet de parlar amb amigues i "estar més informat" el fa prendre consciència.

Sigui com sigui, l'informe adverteix que ser masclista no és innocu per a la salut mental perquè la "pressió social" fa que aquests homes masclistes o postmasclistes se sentin a contracorrent, i això els passa factura en el seu benestar emocional. Un 64% dels que estan alineats amb la masculinitat més tradicional diuen haver tingut algun problema mental l'últim any, davant del 46% dels que estan als antípodes. Pel que fa a la ideació suïcida, el primer grup triplica el segon.