Un 40% de la superfície de Catalunya, contaminada pels purins

BarcelonaMés de 25.500 explotacions ramaderes i 62,5 milions de caps de bestiar. Amb aquest cens, Catalunya és un dels grans motors del sector ramader a l'Estat, amb un predomini del model intensiu de grans explotacions per sobre de les explotacions extensives (amb menys densitat de bestiar). La contrapartida d'aquesta activitat és que alhora ha situat el país com un dels territoris a l'Estat amb les aigües subterrànies més contaminades pels nitrats associats als purins: un 40% de la superfície ja es troba afectada dins del que s'anomenen zones vulnerables per nitrats. Per revertir la situació, i esquivar un possible expedient de la UE, la Generalitat va dictar fa tres anys una moratòria que limitava el creixement de granges en més de 60 municipis, una mesura que ara ha prorrogat quatre anys més. Però, de moment, els resultats no han servit perquè la contaminació remeti, segons alerta Greenpeace en un informe publicat aquest dijous. Les zones vulnerables per nitrats han crescut en 200.000 hectàrees en l'última dècada i la contaminació s'ha disparat un 45% entre el 2016 i el 2019.

La moratòria per ampliar les granges de porcs en bona part del territori, que la conselleria d'Acció Climàtica ha prorrogat quatre anys més, i la limitació a 600 vaques de les noves explotacions ramaderes, que acaba d'anunciar la consellera Teresa Jordà, són "insuficients" per pal·liar el problema, segons l'ONG mediambiental. El problema no és la ramaderia sinó el model, exposa, i per això proposa estendre la moratòria a tot el país i "començar a reduir dràsticament el nombre d'animals en intensiu".

Catalunya és el pacient zero de l'informe ("l'exemple que no s'ha seguir", diu Greenpeace), però altres comunitats autònomes van pel mateix camí i, a més a més, presenten corbes de creixement d'explotacions molt més accelerades. És el cas de l'Aragó, que en els últims cinc anys ha arribat als 8,5 milions de porcs i ja és la primera comunitat en cabana porcina, per davant dels 8,1 milions amb què Catalunya liderava el rànquing. De fet, l'Aragó i Castella i Lleó són els territoris on més ha crescut la cabana porcina i bovina, respectivament, en els últims deu anys i, en conseqüència, on més s'ha incrementat la superfície afectada pels nitrats. Tot i això, el País Valencià i Castella-la Manxa són, amb Catalunya, els territoris més contaminats ara com ara.

A tot l'Estat, però, la contaminació per nitrats es va disparar un 50% en només quatre anys (entre el 2016 i el 2019) i una quarta part del territori ja està assenyalada com a zona vulnerable. Es dona el cas que Múrcia va ser la que va assolir pics més alts el 2019, en aquest cas fruit d'una altra gran font de contaminació, els fertilitzants de l'agricultura intensiva, a la zona propera a la llacuna del Mar Menor.

L'informe critica que, mentre el problema creix i Brussel·les ja ha advertit del "problema sistèmic" que té Espanya, els governs no aturin les autoritzacions per ampliar explotacions intensives. A Catalunya, el ritme d'autoritzacions s'ha mantingut constant els últims sis anys, una dada que no s'ha pogut comparar amb la d'altres comunitats autònomes perquè ha sigut impossible d'obtenir, reconeix Greenpeace. De fet, a diferència de la majoria de comunitats, la informació de la Generalitat permet saber que el model intensiu és el que impera al 100% de la cria d'aus, al 99% d'explotacions de porcs, al 78% del bestiar boví, al 43% del caprí i al 34% de l'oví, que és on el model extensiu està més present.

Les conseqüències d'un model ramader industrial també agreugen la crisi climàtica. Catalunya emet gairebé el 30% de tots els gasos d'efecte hivernacle atribuïbles a la ramaderia a Espanya, que l'informe xifra globalment en més de 69 milions de tones de CO2, amb dades el 2019. Per això, l'ONG proposa no només una reducció de la cabana ramadera intensiva la pròxima dècada sinó també la creació d'un impost en origen sobre les emissions del sector, seguint el principi de "qui contamina, paga".