El 40% dels futurs mossos i bombers seran dones

BarcelonaEl percentatge de dones agents dels Mossos d'Esquadra no arriba al 22%, i és la representació femenina més alta dins dels tres cossos d'emergència i seguretat de la Generalitat. Als Agents Rurals les dones són un 13% de la plantilla, mentre que als Bombers només arriben al 2%. Tot i l'augment de la presència de dones en els últims anys, el departament d'Interior calcula que sense adoptar cap mesura caldria esperar 45 anys per aconseguir la paritat als Mossos, mentre que a les plantilles d'Agents Rurals i Bombers no arribaria fins a l'any 2101 i 2144, respectivament. Per això la conselleria ha decidit modificar les pròximes convocatòries de places i reservar-ne un 40% per a dones.

La mesura ja afecta la convocatòria de noves places per accedir als Mossos d'Esquadra que s'ha obert justament aquest dimecres (845 places, de les quals 336 es reservaran per a dones) i s'aplicarà també en les pròximes ofertes públiques per al cos d'Agents Rurals, a l'abril (100 places), i per al de Bombers, al setembre (240 places). A més, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha explicat que es modificaran les proves físiques i s'eliminarà el topall d'edat per facilitar l'entrada d'aspirants que fins ara havien quedat fora en les últimes convocatòries. "És imprescindible garantir la paritat en els cossos de seguretat, per justícia i per eficàcia, perquè només assemblant-nos a la realitat de la societat la podrem servir millor", ha assegurat Elena. Segons la consellera de Feminismes, Tània Verge, la reserva del 40% no vol dir que s'estigui "regalant" les places a les dones, sinó que "simplement s'estan revisant uns criteris que, sota una suposada aparença de neutralitat de gènere, s'han basat en paràmetres exclusivament masculins", cosa que ha suposat una "discriminació indirecta" cap a les dones, ha dit.

Per a Verge, la infrarepresentació femenina als cossos de seguretat ha enviat un "missatge" fals a la societat, com si aquests càrrecs "no pertoquessin" a les dones perquè no estan "prou preparades" per assumir-los. "Si les noies i les adolescents no veuen referents bomberes en les quals poder-se emmirallar, no trenquem els estereotips i no fem que vegin la professió de bombera com a apta i adient per a elles, no tindrem aquestes vocacions i no es presentaran a les convocatòries", ha avisat. La presència de bomberes, mosses i agents rurals ha crescut en l'última dècada, però als anys 80 era excepcional o fins i tot inexistent, com s'han encarregat de repassar tres de les dones més veteranes dels cossos, les subinspectores dels Bombers i dels Agents Rurals Etel Arilla i Anna Servent, i la inspectora dels Mossos Rosa Gubian. Per exemple, entre el 1980 i el 1998 només hi havia cinc bomberes, i al cos d'Agents Rurals la primera hi va accedir l'any 1992 i va ser l'única fins a l'any 2000. Als Mossos la representació sempre ha estat superior però no passa del 22%, i és molt més baixa si es mira la línia de comandament, amb només un 15% de caporales i un 11% de subinspectores. Tots tres cossos han impulsat darrerament plans d'igualtat. El dels Mossos té 158 mesures.

Elena nega una "purga" als Mossos

El conseller d'Interior ha emmarcat precisament dins de l'objectiu de la recerca d'igualtat els últims canvis als Mossos d'Esquadra, com la substitució del major Josep Lluís Trapero com a comissari en cap o el relleu al capdavant de la Comissaria d'Informació, després que l'intendent Toni Rodríguez hagi estat traslladat a Rubí. Elena ha negat una "purga" al cos, com ha denunciat l'oposició.

El conseller d'Interior ha recordat que cada vegada que hi ha hagut un canvi al capdavant del departament s'ha traduït en relleus als Mossos d'Esquadra. Segons el conseller, aquesta vegada les substitucions i la creació d'una prefectura amb quatre comissaris –amb el nou comissari en cap, Josep Maria Estela, al capdavant– responen a una "voluntat de treball coral" i a l'objectiu de feminitzar la cúpula del cos, on s'ha passat d'un 12% a un 25% de dones. "Canviar no és purgar, quan es canvia el responsable de la Comissaria d’Informació no es purga ningú, són canvis que s’han produït sempre. Quan amb anterioritat es va canviar el responsable de la Comissaria d’Informació tres vegades en un any no era una purga a ningú, perquè milers de persones continuen treballant-hi al darrere. Sempre s’han fet canvis", ha subratllat Elena.