Els 4.500 milions europeus per a educació seran per impulsar la FP i crear places d'escola bressol

Els 4.500 milions d'euros dels fons europeus que Espanya destinarà al sistema educatiu tindran tres grans partides: 1.900 milions serviran per modernitzar i impulsar la formació professional (FP), 1.496 milions aniran a un pla de digitalització i 1.118 milions a prevenir l'abandonament escolar prematur, un dels principals problemes del sistema educatiu a Espanya, que ja és el país amb més fracàs escolar de la UE. Així ho ha anunciat aquest dimecres la ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá, als consellers d'educació de les comunitats, alguns dels quals han lamentat que no se'ls hagi consultat abans sobre el repartiment d'aquests fons.

Els milions que cauran al sistema de FP, una opció sovint injustament estigmatitzada, serviran per accelerar el pla que va anunciar el govern espanyol a l'estiu: 724 milions per acreditar i reconèixer les competències bàsiques que tenen tres milions de persones amb experiència laboral però sense cap titulació, 518 milions per convertir el 10% dels cicles formatius en bilingües o 254 milions per crear 135.000 noves places de FP.

La segona pota, amb gairebé 1.500 milions en tres anys, es dedicarà a impulsar la competència digital, instal·lant més de 236.000 aules digitals interactives (827 milions), formant 725.000 docents (291 milions) o adquirint 250.000 dispositius per als estudiants més vulnerables (150 milions), que s'afegiran al mig milió que ja es van comprar i que es repartiran al març.

Objectiu: un 90% d'estudiants a la postobligatòria

Precisament per a l'alumnat més vulnerable, el ministeri d'Educació reservarà 1.118 milions per modernitzar el sistema educatiu en clau d'equitat: es crearan 65.000 places de 0-3 anys (671 milions d'euros), es destinaran 320 milions d'euros a centres de complexitat i es crearan prop de 1.500 unitats d'acompanyament i orientació als alumnes desfavorits. "Millorar l'equitat del nostre sistema educatiu suposa prevenir i reduir l'abandonament escolar prematur i promoure l'èxit educatiu de tot l'alumnat i, en concret, del que té més dificultats", ha afirmat Celaá, que ha dit que és un "objectiu de país" aconseguir que almenys el 90% dels joves acabin l'ESO i es mantinguin al sistema postobligatori. Ara mateix, la xifra no arriba al 80%.

Per aconseguir aquesta fita, Celaá ha dit que una de les mesures més importants és que aprovaran un nou currículum "menys enciclopèdic i més competencial", que revisi els mètodes pedagògics i els models d'organització escolar i que, "evidentment", ha dit, afectarà el batxillerat. Precisament, fa uns dies el departament d’Educació va explicar que treballa des de fa uns mesos en un nou decret que ha d’introduir canvis substancials al batxillerat “perquè no s’orienti exclusivament a les PAU, sigui competencial, més flexible i amb itineraris més personalitzats”, en la línia, de fet, del que ja recollia la nova llei d'educació espanyola, la Lomloe.

Entre els canvis que es preveuen, i que tant el ministeri com el departament situen per al curs 2022-23, hi ha la creació d'un nou batxillerat general que barregi les matèries de les modalitats actuals (científic, social-humanístic i artístic) per trencar amb la tradicional separació entre lletres i ciències i atraure els estudiants a la postobligatòria, malgrat que no sàpiguen encara quina trajectòria seguiran després. Celaá ha dit que per posar-hi ordre es faran reunions en el marc de la conferència sectorial perquè totes les comunitats puguin aportar idees.