De 30 anys per una violació a no entrar a la presó: així funcionen els pactes judicials

BarcelonaDos policies van aturar un cotxe a Estepona, a Màlaga. La noia que el conduïa tenia 18 anys i havia begut. Els dos agents van abusar sexualment d’ella: la van violar. El 2018 van ser detinguts i van entrar en presó provisional, tot i que van sortir-ne al cap de poc temps pagant una fiança. La Fiscalia va demanar 30 anys de presó; l’acusació particular, 33. L’abril del 2022, abans de celebrar-se el judici, les parts van arribar a un acord de conformitat: dos anys de presó per a cadascun, una pena que quedava suspesa si participaven en un curs d’educació sexual, i 80.000 euros d’indemnització. El president de la secció vuitena de l’Audiència Provincial de Màlaga va emetre un vot particular: hi havia risc de reincidència i, tot i que totes les parts estiguessin d’acord, incloent-hi la víctima, en la rebaixa de la pena, el que va passar no se cenyia només a un àmbit privat, sinó que hi havia un clar "interès públic": "D’alguna manera, aquests delictes ens afecten a tota la societat".

El 23 de gener d’enguany l’Audiència Provincial de Barcelona notificava un acord de conformitat gràcies al qual un monitor d’Artés rebaixava de 24 a 2 anys i 11 mesos la seva pena de presó. Admetia els delictes, feia un curs d’educació sexual, pagava 2.700 euros de multa i 7.400 a les víctimes, i s’evitava una llarga estada a la presó. A Baleira, un petit municipi de 1.200 habitants de la província de Lugo, una nena de 13 anys va donar a llum una criatura l’any 2016. L’hospital va sospitar i una investigació policial va demostrar que havia sigut abusada des dels 7 anys. La inductora era la germana gran, i els abusos els havien comès el seu marit i el germà d’ell, que va ser qui la va deixar embarassada. La Fiscalia va demanar 11 anys de presó i 68.000 euros, però les demores en el procediment i l’acord de les parts va rebaixar la pena a 3 anys i 50.000 euros.

Les conformitats són acords en què l’acusat ha d’acceptar el delicte i totes les parts han d’estar-hi d’acord, tant la Fiscalia com l'acusació particular i la víctima. Si es tracta de múltiples agressors, com en els casos de les manades, el judici seguiria per a aquells que no acceptin la conformitat. Aquests acords són vinculants per als jutges, i en el cas dels judicis ràpids la pena es rebaixa automàticament un terç, mentre que en el cas dels delictes sexuals es tracta d’una negociació entre les parts. Com es pot arribar a una rebaixa substancial? Retirant parts de l’acusació. "Si hi ha un agreujant perquè hi ha hagut dues penetracions, se’n posa una. Sempre de conformitat amb la víctima", diu com a exemple l’advocada especialista en violència sexual i masclista Esther Garcia. També es podria renunciar a algun delicte dels imputats inicialment o aplicar atenuants. De fet, aquestes renúncies han de fer que la pena més alta demanada no superi els 6 anys de presó: si l’excedeix no hi pot haver acord. Així s’entén que es pugui passar de demanar 30 anys de presó als policies d’Estepona a penes que no impliquen ni l’ingrés penitenciari.

En el cas dels delictes sexuals hi ha poques conformitats, explica l’advocada Miona Roig, del despatx Carla Vall: "Només quan l’acusat es veu acorralat". "En 22 anys he pactat molt poques vegades. Són útils en dos supòsits: quan la víctima diu «No puc més» o bé quan passen en l’àmbit familiar i la família es posiciona en dos bàndols i això implica més pressions, com que un familiar vagi a declarar en contra teva", afegeix Garcia. En la mateixa línia apunta la fiscal Maria Carmen de Frutos, que considera que hi ha un percentatge "no molt alt" de conformitats en aquests casos. Malgrat tot, quan es donen aquests pactes en un delicte de violència sexual poden generar incomprensió, especialment en els casos en què la Fiscalia –que és qui ha de vetllar per l'interès públic– demanava una condemna de dècades i l'acaba rebaixant a una dècima part, com en el cas d'Estepona. L'investigador del Grup d'Estudis Avançats en Violència de la UB, Ismael Loinaz, assegura que és un "sentiment comprensible", però explica que en alguns casos el fet que l'agressor acabi complint una pena mínima fora de la presó, si va acompanyat del tractament adequat, pot ser fins i tot més eficaç per la seva reinserció i per evitar la reincidència. "No per estar a la presó s'aconsegueix una rehabilitació millor i es redueix el risc", diu.

La clau, per a Loinaz, és que a l'hora de tancar aquests pactes tant les acusacions com la defensa "facin una valoració del risc", és a dir, que es tingui en compte aspectes del perfil del condemnat com ara el seu arrelament o l'existència d'antecedents "per ajustar la intervenció al risc". Ara bé, el també professor de criminologia posa en dubte que "realment s'apliqui aquest criteri" en totes les conformitats o es facin senzillament seguint l'aritmètica.

Els més rics tenen més opcions

Tant Garcia, Roig com el catedràtic de dret penal Josep Maria Tamarit coincideixen en el fet que les persones amb més recursos econòmics poden beneficiar-se de les conformitats perquè poden oferir més diners a la víctima a canvi de reduir les penes. Tot i això, Roig remarca que normalment les persones que han patit violència sexual busquen sobretot reconeixement: "És més reparador i important el fet de reconèixer el delicte que una sentència condemnatòria, en què l’acusat pot dir que ell no ho va fer". Així, en els escrits d’acusació que comportaran la conformitat es fixa les penes i la indemnització, i, algunes vegades, hi ha acords extrajudicials per pagar "sota mà, en negre" una quantitat més elevada. La fiscal De Frutos assenyala un altre aspecte important en aquest sentit: sovint s'ha acudit a "processos de mediació per a prioritzar la reparació moral de la víctima i establir mecanismes que condueixin a una reparació efectiva".

Tamarit, però, assenyala una problemàtica en sentit contrari: que persones innocents es declarin culpables perquè la recerca demostra que els acords de conformitat impliquen penes menys greus de les que s’imposen en un judici. A Espanya hi ha poca recerca sobre aquesta matèria, però als Estats Units s’han fet investigacions que constaten que "hi ha certes minories discriminades, que participen menys dels acords de conformitat i van més a judici, i tenen penes més greus", com la comunitat afroamericana, que molts cops té "pitjor assessorament legal" i els fiscals els ofereixen "pitjors acords".

Els acords de conformitat ajuden a descongestionar els jutjats i la càrrega de treball de la Fiscalia, i per a Tamarit són una eina que "dona un gran poder al Fiscal", que pot acceptar "un atenuant" per anar "al mínim de pena que permet la llei". En aquest sentit, Garcia puntualitza que en els casos que la víctima no té acusació particular i només actua el ministeri públic, la supervivent "no té ni vot ni veu" en l’acord. De Frutos, però, assegura que "la protecció dels interessos i drets de la víctima" tenen una "especial importància" i, per tant, sempre es té en compte "la postura" de la supervivent per arribar a un possible acord de conformitat.