La farmacèutica d'Olot: 25 anys de la fi del segrest més llarg a l'Estat no vinculat amb terrorisme

GironaAquest dimecres es compleixen 25 anys de l'alliberament de Maria Àngels Feliu Bassols, la farmacèutica d'Olot, després de 492 dies de segrest. L'única cosa que demanava llavors i ara, segons el seu advocat, Carles Monguilod, és desenvolupar la seva vida amb "normalitat".

Feliu, que aquest any fa 61 anys, era filla de l'adinerat empresari Tomàs Feliu i Cendra –que va participar en la fundació del Banc Industrial dels Pirineus, del qual va ser conseller fins que va fer fallida el 1982–, i va ser segrestada el 20 de novembre del 1992.

L'alliberament es va produir un any i quatre mesos després, convertint-se en el segrest més llarg d'Espanya per motius aliens al terrorisme.

Monguilod, que manté contacte puntual amb Feliu, sosté que la intenció de la farmacèutica, com ha sigut sempre, és poder viure amb "absoluta normalitat, la normalitat que mai havia d'haver perdut", i per això es manté allunyada dels mitjans de comunicació.

El lletrat assegura que li han proposat entrevistes i reportatges, i fins i tot una gran productora li va plantejar rodar una pel·lícula del calvari viscut per Feliu, que va estar durant tot el seu captiveri en un amagatall sota la casa d'un dels seus segrestadors a Sant Pere de Torelló (Osona).

"Ni tan sols li he fet arribar tot això perquè sé com pensa", comenta el mediàtic advocat, que també va exercir la defensa anys més tard de l'assassí del geriàtric d'Olot.

Un amagatall en condicions inhumanes i sense llum

El 20 de novembre del 1992, poc després de les 21.00 hores, Toni Guirado, un policia local d'Olot, juntament amb un altre agent, Pep Zambrano –que es va suïcidar el 1997– i un amic seu de Camprodon, Josep Lluís Paz 'Pato', van esperar que Feliu sortís de la farmàcia i de prendre una copa per abordar-la encaputxats al garatge de casa seva i introduir-la en un vehicle.

Després d'unes quatre hores fent tombs, finalment la van portar a un amagatall en condicions inhumanes, sense llum, amb parets de terra amb insectes i on ni tan sols es podia estar dreta ni estirada del tot.

Aquell lloc era en realitat el soterrani de la casa de Sant Pere de Torelló d'un altre dels segrestadors, Ramon Ullastre, un vigilant municipal.

La farmacèutica d'Olot va explicar en el judici que es va estar quatre mesos a les fosques, que va fer les seves necessitats en una galleda, que dormia sobre un matalàs mullat, que la martiritzaven dia i nit amb el so ininterromput d'una ràdio i que el seu "carceller" era l'Iñaki, l'àlies de Sebastià Comas, a qui va qualificar del "menys dolent dels dolents".

Després de 492 dies captiva, el 27 de març del 1994 l'Iñaki va mirar un partit de futbol, va consumir alcohol, estava content i va pensar que ja n'estava tip de passar-se els dies sota terra i encara més sense haver cobrat el rescat. Així que, segons va declarar, va decidir "pel seu compte" alliberar la víctima, a qui va donar dues monedes de cent pessetes i una de vint-i-cinc.

Aquell Diumenge de Rams, cap a les tres de la matinada, Feliu, malgirbada i amb aspecte de pidolaire, va aparèixer a la gasolinera Els Xops, prop de la llavors carretera N-152 (l'actual C-17) a Lliçà de Vall (Vallès Oriental), on es va identificar i va demanar ajuda a l'empleat de l'establiment.

La Guàrdia Civil la va portar a urgències de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona i els metges van considerar que estava bé físicament i mentalment, però que necessitava repòs.

Aquell mateix dia el jutge del cas, Santiago Pinsach, li va prendre declaració i li van posar un casset amb les veus de dues persones, Joan Casals i Xavier Bassa, que eren a la presó com a acusats del seu segrest i assassinat.

Ella no els va reconèixer, van sortir de la presó i, el desembre del 2002, van ser jutjats al costat dels que acabarien sent els delinqüents reals. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va trobar aquests últims el 1999, cinc anys després de l'alliberament, tornant així a una pista que s'havia descartat inicialment.

El 8 de març d'aquell any, la UCO va fer arribar un informe al jutjat número 1 d'Olot en què concretava les seves sospites sobre dos policies locals i, dos dies més tard, el 10 de març, l'agent Antoni Guirado, suposat autor intel·lectual del segrest, es va lliurar, va confessar i va donar els noms dels seus còmplices.

Aquell dia i els següents van passar pel jutjat d'Olot els sospitosos: Ramon Ullastre i la seva dona, Montserrat Teixidor, José Luís Paz 'Pato', Sebastià Comas 'Iñaki' i Juan Manuel Pérez Funes, en aquell moment entrenador de futbol del primer equip de la Unió Esportiva Vic.

El judici va arribar a l'Audiència de Girona el desembre del 2003 i el 10 d'abril del 2004 la sentència va condemnar Guirado i Ullastre a 22 anys de presó; Teixidó a 18; Iñaki a 17, i Pato a 14.

Pérez Funes va ser absolt i també Casals i Bassa, que es van passar sis mesos a la presó i als quals només van inculpar uns indicis que es van esvair.

Els cinc condemnats van demanar al Tribunal Suprem que anul·lés les penes imposades per diverses irregularitats, però el juliol del 2004 es van confirmar i, actualment, tots estan en llibertat. Casals va morir el 2016.