Ja són 24 els policies nacionals investigats per les càrregues policials de l'1-O a Barcelona

BarcelonaLa investigació per les càrregues policials a la ciutat de Barcelona durant l'1 d'octubre s'està convertint en la més voluminosa pel que fa al nombre d'agents investigats. A pocs dies del primer aniversari de la votació del referèndum, s'ha fet públic que el jutge Francisco Miralles ha ampliat la investigació a un inspector i un agent més per les càrregues a l'Escola Dolors Monserdà, del districte de Sarrià-Sant Gervasi, on van resultar ferides 15 persones. D'aquesta manera, ja són 24 els agents investigats pel dispositiu a la capital catalana que va acabar amb 297 ferits, 275 dels quals van presentar denúncia.

L'alcaldessa de barcelona, Ada Colau ha exigit a l'anterior govern espanyol del PP i a l'actual de Pedro Sánchez que demani perdó "per la infàmia" de les càrregues. Colau ha considerat "una anomalia" que l'executiu espanyol no s'hagi posat en contacte amb les víctimes i un "escàndol" que encara no hi hagi hagut cap representant polític espanyol que s'hagi disculpat per l'actuació de les forces i cossos de seguretat de l'Estat.

A les portes del primer aniversari dels fets, l'Ajuntament de Barcelona, que exerceix d'acusació popular, ha fet balanç de l'estat de la causa. De les 27 causes obertes pel jutge per les lesions en escoles de Barcelona, disset s'han arxivat, cinc de les quals de manera definitiva. Això vol dir que de les 275 denúncies inicials, el magistrat n'ha arxivat 129. "És un balanç agredolç", ha reconegut el tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, que també ha admès que "pot haver-hi casos que es tanquin en fals i quedin impunes, malgrat que tothom ha vist que són agressions que no poden ser tolerables en una democràcia".

Demanen la declaració del coronel Diego Pérez de los Cobos

"La ciutadania mereix saber tota la veritat, qui va prendre les decisions, qui les va executar i per què, perquè això no es torni a repetir", ha assegurat l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. El consistori, com a acusació popular, ha demanat al jutge que citi a declarar com a testimoni el tinent coronel Diego Pérez de los Cobos, que era el màxim responsable de l'operatiu desplegat pels cossos de seguretat espanyols a tot Catalunya l'1-O. També considera que s'hauria d'aclarir perquè els agents van actuar en escoles privades -dels 27 centres on es produeixen càrregues, cinc ho son- tot i que només tenien autorització per impedir la votació en recintes públics.

Asens ha insistit també en la necessitat que el cos de Policia Nacional i el govern espanyol per extensió col·laborin en la identificació dels agents perquè la seva actuació no quedi "impune". De fet, la manca de possibilitats d'identificar els agents responsables de les lesions és el que ha provocat que s'hagin arxivat disset de les causes –cinc de les quals de manera ja definitiva–. "Les causes s'han arxivat per la dificultat d'identificar els agents, no perquè no hi hagi fet delictiu", ha remarcat el tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, que ha recorregut tots els arxivaments.

En el cas dels dos últims agents investigats -un inspector i un policia antiavalot-, el jutge els atribueix diverses lesions "desproporcionades" a l'escola Dolors Monserdà. En el seu escrit, descriu cops de porra al cap i als braços de diversos votants, "zones vitals" específicament prohibides pels protocols policials. El magistrat assegura a més que l'ús de les porres era "totalment innecessari" tenint en compte l'actitud de la ciutadania.