22 edificis de l'Eixample s'alien en una cooperativa energètica fotovoltaica

BarcelonaPosar d'acord una comunitat de veïns per arreglar la façana o instal·lar un ascensor pot tornar-se de vegades una missió impossible. El projecte Illa Eficient de l'Eixample de Barcelona, una idea pionera que combina rehabilitació i estalvi energètic, ha aconseguit anar molt més enllà: coordinar 22 blocs per renovar-los i promoure alhora l'autoconsum a través de la instal·lació de plaques fotovoltaiques. La iniciativa comença a caminar després de sis anys des del primer anunci i de superar un procés farragós que ha obert un camí fins ara inexplorat a Espanya: els propietaris de les finques o els pisos s'han constituït en cooperativa i seran la primera comunitat energètica formada per comunitats de veïns.

Joan Anton Cano és un dels propietaris del bloc 469 de la Gran Via, a la cantonada amb Calàbria, la primera que ja llueix la lona que indica que ha començat la rehabilitació. Explica que es farà la façana nova, que té protecció patrimonial, es canviaran totes les finestres, es renovarà el terrat i s'hi instal·laran les plaques d'autoconsum. La idea és que totes les millores suposin un estalvi energètic per als veïns del 30% de mitjana, segons els càlculs de Celia Galera, que és la consellera delegada d'Habitat Futura, l'empresa impulsora de la idea, que ha sigut l'enllaç entre comunitats i que gestionarà tot el desplegament del projecte.

Com aquest, hi haurà set blocs més que es reformaran en una primera fase, tots a la mateixa illa –la que formen els carrers Gran Via, Viladomat, Diputació i Calàbria–, tot i que l'objectiu és sumar 22 finques on viuen més de 700 persones. Galera sosté que les despeses de consum elèctric de la comunitat de veïns quedaran cobertes al 100% amb l'energia que surti dels terrats –a través de plaques i bateries– i que l'excedent que es generi podrà abaratir (ja es veurà en quina mesura perquè dependrà de cada cas) les factures particulars dels veïns. A més, ha insistit, l'aposta per les renovables va en la línia de reduir les emissions de CO₂.

Les administracions públiques –Generalitat, govern espanyol i Ajuntament de Barcelona– s'han sumat al projecte, i el context, amb l'arribada ja pròxima dels fons europeus Next Generation que volen impulsar l'eficiència energètica als habitatges i els nous models participatius de gestió, ha sigut l'empenta definitiva, segons reconeix Galera. Les subvencions especials lligades a la instal·lació de plaques fotovoltaiques (requisit indispensable) que rebrà l'Illa Eficient de l'Eixample cobriran el 50% del cost de les obres de rehabilitació.

El Joan Anton explica que en el seu cas, en què l'edifici de 12 pisos és tot propietat de la seva família, la subvenció vol dir passar d'un milió d'euros al mig milió que han pagat els propietaris. "Ha estat un procés llarg, però és una bona idea per a la conservació necessària de la ciutat", explica. Tota la primera fase del projecte té un cost de 3,4 milions d'euros, que sortiran a parts iguals dels propietaris i de les administracions.

La responsable d'Habitat Futura admet que coordinar els propietaris ha sigut difícil, especialment als blocs on, a diferència del del Joan Anton, hi ha molts propietaris diferents, però que al final es tracta d'edificis que necessitaven obres urgents i que fer-ho amb criteris d'eficiència suposava beneficis: "El missatge és que com més eficient siguis més subvenció tindràs". A més, la solució de crear una cooperativa també té avantatges fiscals, com que la subvenció tributa via impost de societats i no a través de l'IRPF de cada propietari.

Un model reproduïble

Tot i el nom del projecte, que fa referència a una illa, l'objectiu de les administracions és que això no es quedi en un experiment solitari. "Cal estimular els veïns i aquest model pot ser un exemple a reproduir", ha confiat el secretari d'Habitatge de la Generalitat, Carles Sala, que ha recordat que a les convocatòries d'ajudes públiques orientades a l'eficiència energètica fins ara no s'arribava a cobrir ni el 5% de la línia d'ajuts. En canvi, ha insistit, el parc d'habitatges a Catalunya està "força envellit" i es remunta a èpoques en què la construcció sovint no incorporava la variable de l'eficiència ni en les tècniques ni en els materials.

Els fons europeus, segons Sala, forçaran un "canvi de paradigma" que s'ha d'estendre arreu dels municipis. "En els futurs plans de barri, els que emanen de la llei de barris, l'habitatge passa a ser el protagonista, i no tant l'espai públic com havia estat fins ara", ha apuntat, i ha recordat dirigint-se als ajuntaments que reduir la demanda i el consum energètic serà un requisit essencial per rebre la subvenció.

Les comunitats energètiques locals, com la que impulsa l'Illa Eficient de l'Eixample, són part del model energètic del futur que vol impulsar la Unió Europea, ha recordat el director de d'estalvi i eficiència l'Institut de Diversificació i Estalvi d'Energia (IDAE), Pedro Prieto, que també ha puntualitzat que el ministeri de Transició Ecològica s'ha compromès en el seu Pla Clima a rehabilitar 1,2 milions d'habitatges a Espanya amb aquests criteris d'eficiència abans del 2030.