"Amb 12 anys ens va amenaçar amb un ganivet perquè no la vam deixar sortir de nit"

Barcelona"Si no ho vius, és difícil d'entendre", avisa el Roger (nom fictici) per explicar el malson que pateixen a casa seva. Ell i la seva dona n'han vist de tots els colors. I també n'han hagut de sentir. "El que necessita aquesta nena és amor", diu que li va aconsellar un mosso d'esquadra quan van anar a comissaria per intentar denunciar la filla. En una altra ocasió, un agent li va retreure que volgués denunciar una nena de només 12 anys quan ell feia gairebé dos metres d'altura. Però el que havia fet la nena aquella vegada no era cap rebequeria. "Ens va amenaçar amb un ganivet perquè no la vam deixar sortir la nit de Halloween", recorda el Roger.

La Natàlia (que també és un nom fictici) va ser adoptada amb quatre anys d'edat. "Al principi va ser com una lluna de mel", recorda el pare. A poc a poc, el que semblava que era un caràcter fort de la nena va anar pujant d'intensitat. "Amb 9 anys ens faltava al respecte i no complia les normes. Ens vam posar en mans de psicòlegs i vam fer teràpies", diu. Però avançava molt poc. A mesura que es feia gran, els problemes que generava la Natàlia també creixien, i quan va entrar a l'institut es van disparar. En poc temps aquesta família ja era coneguda per la Policia Local i rebia de tant en tant la visita dels Mossos. "Arribava a casa drogada, marxava i no sabíem quan tornaria", diu. Van recórrer als recursos públics, a un Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) on li van receptar una medicació. No va funcionar. El servei públic "està saturat", denuncia la família, que van arribar a la conclusió que havien de buscar ajuda al sector privat. Això implica 4.500 euros al mes. El nou recurs tampoc no va millorar el caràcter de la Natàlia. "Ens insultava a les visites i s'escapava constantment fins que la van expulsar", recorda. Els pares, totalment desesperats, havien activat prèviament una pretutela amb la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) de manera que després de l'expulsió va quedar en mans de la Generalitat. "Al gener d’aquest any es va fugar i des d’aleshores no en sabem res. Al juliol farà 18 anys i la DGAIA ja ens ha dit que ells ja no la busquen", diu.

El trastorn de la Natàlia no està clar. En un dels centres els van dir que patia un trastorn límit de la personalitat, però en un altre els van assegurar que no tenia cap problema psiquiàtric. "No pot ser constant, no pot acceptar les normes", diu el pare, que lamenta que "no hi hagi res ni al sistema públic ni privat" que els hagi pogut ajudar.

A Catalunya hi ha 52 CSMIJ i els seus equips s'estan reforçant aquest any, davant l'evidència que cada cop hi ha més demanda. Hi ha també centres de dia i un altre servei que visita a domicili per fer un "abordatge intensiu", segons explica Aina Plaza, directora general de Planificació en Salut. L'objectiu d'aquests recursos és sempre intentar "empoderar" el pacient i la seva família. Finalment, hi ha des de l'any passat deu equips guia formats per un psiquiatre, un psicòleg clínic, un treballador social i un educador social. Bona part d'aquests recursos són relativament nous i, de moment, insuficients, segons denuncia la presidenta de l'Associació de Familiars Afectats per Trastorn de Conducta (Afatrac), Charo Díez. Aquesta entitat posa el focus en els problemes que pateix l'entorn més immediat dels nois que tenen aquests trastorns. Molts trastorns de conducta a aquestes edats es poden solucionar amb certa facilitat, però alguns, com el cas de la Natàlia, són severs i poden tenir conseqüències greus.

"Sovint ens preguntem si encara ens queda esperança", diu el Roger. "Tenim molt clar que si d'aquí a un temps aconseguim tenir-hi relació, la mantindrem, però hi ha una línia vermella i és que a casa hi ha d'haver normes i respecte".

Començar per deixar la droga

"Molts dels trastorns de conducta van acompanyats del consum de tòxics" explica Òscar Pino, coordinador del Centre de Salut Mental d'Adults de Benito Menni a l'Hospitalet del Llobregat. Per començar a tractar aquests casos cal primer la voluntat de deixar els tòxics [les drogues]", diu. A mesura que el pacient creix i madura, és més fàcil. "Un adolescent no té les mateixes repercussions pel consum de droga que una persona adulta, que perd la feina, l'abandona la parella... La repercussió [del consum] de tòxics en adolescents, com el fracàs escolar, al seu entendre no és tan greu i no s'adonen que potser tenen un problema". Un altre pas fonamental és detectar quin és l'origen d'aquesta agressivitat, que pot ser multifactorial", segons explica María Martín, psiquiatra i coordinadora de l'àrea d’adolescents del mateix centre.