10.000 euros de multa per un fals avís als Bombers: tots els rescats que s'han hagut de pagar

BarcelonaDes del 2010, els Bombers de la Generalitat han practicat gairebé 18.000 actuacions relacionades amb rescats a la muntanya, en zones fluvials, en coves o al mar. En els darrers 10 anys les xifres no han parat de créixer. Si el 2012 hi va haver 515 rescats de muntanya, el 2022 se'n van practicar més del triple: 1.221. El motiu de l'ascens, tal com apunten els Bombers, no és que cada vegada hi hagi més temeraris, sinó que hi ha més persones que s'atreveixen a pujar muntanyes. No hi ha més imprudents que responsables, simplement hi ha més excursionistes. Des del 2009, l'administració té la capacitat de cobrar els rescats, però l'augment de les actuacions no s'ha traduït en una pujada de les multes. En una dècada, 10 persones han estat multades. És a dir, un 0,05% dels excursionistes accidentats han abonat diners perquè els rescatessin.

I no són multes barates. Per cada unitat de Bombers que es mobilitza, 41,80 euros l'hora. Els vehicles es paguen a part, 54,25 euros l'hora. Però si entra un helicòpter en joc, la factura ja puja a les quatre xifres: 3.151 euros per cada mitjà aeri que estigui actiu una hora. El rècord el té un esquiador que va quedar atrapat en una allau a la muntanya de la Tossa (Cerdanya) el febrer de l'any 2011. El problema és que la zona, el sector de Coma Oriola de la Masella, estava tancada i així ho indicaven diversos cartells. Es van mobilitzar tres helicòpters, nou vehicles i 35 bombers. La multa es va enlairar fins als 18.000 euros. Finalment, però, després de l'acceptació parcial d'un recurs, va quedar en 2.397 euros, que l'esquiador va pagar.

En aquest cas, els Bombers no van tenir dubtes. Havia d'acabar en una multa perquè es va saltar una prohibició clarament senyalitzada. Sobre el paper, hi ha tres criteris per determinar quin servei és susceptible de ser pagat i quin no. Primer, que sigui en una zona assenyalada com a perillosa o d'accés prohibit. En segon lloc, que no duguessin l'equipament adequat. I, la tercera, que una persona sol·liciti els serveis sense que estigui justificat. Des del cos, però, admeten que no sempre és fàcil diferenciar-ho. Normalment, segons apunten fonts dels Bombers, es multen els casos "flagrants".

Ho és, per exemple, sempre que es tracta d'un fals avís. S'hi van trobar l'abril del 2018. Un home va trucar al telèfon d'emergències (112) escandalitzat dient que la seva dona havia caigut al riu Segre, a la zona de Torres de Segre, i s'estava ofegant. També va assegurar que dues persones s'havien tirat a l'aigua per rescatar-la, però no havien pogut fer res per ajudar-la. Es van activar tres vehicles, 12 bombers i un helicòpter. Al cap d'una estona, van localitzar la dona. Estava treballant a la feina tan tranquil·la. El que havia fet la trucada era el seu marit i ha de pagar una multa de 9.866 euros que està notificada i ja ha passat a via executiva (no es pot recórrer). També van haver de pagar dos excursionistes que el 2014 es van perdre a Queralbs. Van trucar als Bombers i es van activar tres cotxes i set agents. Els excursionistes, però, van trobar el cotxe i van enfilar cap a casa sense avisar a ningú. Els Bombers els van estar buscant una bona estona més. Fins a 838 euros a pagar entre els dos.

Aquesta és una de les cinc multes per rescats en zones de muntanya que ja s'han abonat. En dos casos, només ha pagat un dels accidentats i encara falta que ho facin altres persones. Els dos impagaments són dos casos recents: el fals avís del Segre i el rescat d'un boletaire a Mura. I només hi ha una multa retirada, i no és precisament per un error administratiu. El 2020 es van barrejar multes i, per exemple, els Bombers van rescatar un ciclista accidentat a Llagostera el 15 de març d'aquell any, en ple confinament domiciliari pel coronavirus. 6.420 euros. Ara bé, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar el primer estat d'alarma del govern espanyol, la multa també es va suspendre.

Canvi de paradigma

Precisament, per als Bombers el 2020 va representar un canvi de paradigma. Després d'estar tancada a casa tres mesos, la gent va buscar oxigen a la muntanya, i els rescats es van multiplicar. Si el 2019 es van practicar 869 rescats, el 2020 fins a 1.009. I l'any següent aquesta xifra encara va anar a més: 1.253, el rècord històric fins ara. El 2022 no s'ha superat aquesta dada, però no es torna als nivells prepandèmics i les dades s'estabilitzen. Enguany, s'han necessitat 1.221 rescats de muntanya. La comarca que n'ha viscut més és la que està més amunt en el mapa: la Vall d'Aran, amb 106 rescats. I això ja és tradició perquè porta liderant el rànquing els darrers anys. Després, sorprenentment, en ve una que és més a prop del mar que del Pirineu, el Vallès Oriental, amb 81 rescats. El motiu? El sempre transitat massís del Montseny.