Per què l'aiguat d'Alcanar no es va poder preveure?

BarcelonaEl conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, i els alcaldes de la zona insisteixen que no estaven alertats de la magnitud de l'aiguat que s'acostava. I és cert. En les informacions del temps de dimecres no hi havia cap previsió que avisés d'aiguats de més de 100 l/m², i encara menys de més de 200. Cal dir, però, que ahir a primera hora sí que hi havia vigent un avís del Meteocat per intensitat de pluja a les Terres de l'Ebre: un avís de grau 1 sobre 6 que alertava de possibles ruixats de més de 20 l/m² en 30 minuts. Perill moderat. Aquesta és una piulada de dimarts al vespre:

Va ser després, en ple aiguat, que l'SMC va anar enfilant el perill fins al nivell més alt. Per tant, es pot dir que el context de risc de pluja intensa sí que estava identificat, però no es va preveure un aiguat de la magnitud del que es va produir ahir entre Alcanar i Sant Carles de la Ràpita.

Segurament el motiu més important de per què no es va entreveure un perill més alt té a veure amb el fet que la precipitació es va quedar estancada en un espai molt petit durant tres hores. Hi havia un perill moderat segons el Meteocat que ploguessin més de 20 l/m² en mitja hora, i en molts dels pobles del Montsià aquest llindar de perill no es va superar. A Amposta, on van acabar caient 78 l/m² al final del dia, la màxima acumulació en mitja hora van ser 12 l/m². A Ulldecona el màxim en mitja hora van ser 15 l/m². És als Alfacs i sobretot a Alcanar on aquest llindar queda desbordat amb escreix: 35 l/m² en mitja hora als Alfacs i més de 70 a Alcanar.

Tot aquest dibuix indica clarament que es tractava d'un aiguat molt localitzat, d'escala molt detallada: en un poble van caure 77 l/m² en mitja hora i al poble del costat 15. La tempesta es va quedar encallada durant més d'una hora en un lloc concret i, en aquesta escala tan fina, els models de previsió tenen més dificultats per identificar el perill.

Aquesta dificultat per determinar correctament el perill a escala local és més problemàtica que mai en aquesta època de l'any i en aquest context de canvi climàtic, perquè el mar està més calent i la possibilitat de descarregar grans quantitats d'aigua en poca estona és molt més important.

La dificultat de fer previsions

L'atmosfera és el que s'anomena un sistema dinàmic no lineal, cosa que vol dir que és un sistema molt sensible a petits canvis en les condicions inicials. Una manera fàcil d'entendre-ho és mitjançant un pèndol doble, com demostra aquest vídeo gravat per un professor de física de la Universitat de Washington:

Quan el pèndol és simple és fàcil preveure quin serà el seu moviment, però què passa si s'afluixa un dels caragols del mig? Ara el moviment del pèndol és molt més complicat de preveure, és caòtic ja des de molt aviat. Això mateix passa amb els models de predicció del temps: per més estacions de mesura que hi hagi, les condicions inicials que s'introdueixen al model mai són prou precises.

Sabent això, un sistema de predicció consisteix en fer córrer el model de previsió falsejant una mica les condicions inicials que es tenen, per veure si petits canvis poden influir molt en el pronòstic. D'aquesta manera, a partir de fer córrer el model 30, 40 o 50 vegades, s'obté una probabilitat que passi un fet concret. Aquests són els mapes d'ahir dels dos grans models de previsió: l'americà i l'europeu amb la probabilitat que ahir ploguessin més de 20 l/m² en tot el dia. El context de perill més alt se situava clarament a l'Aragó i a Castella, i amb prou feines s'entreveien símptomes de possibles aiguats forts a les Terres de l'Ebre.

Per acabar, cal tenir en compte un aspecte que té a veure amb com avaluem el perill en general. Si la previsió del temps d'un dia qualsevol diu que hi ha un 10% de possibilitats que plogui, és un percentatge molt baix i es tendeix a donar per fet que no plourà. Però el fet és que, si el càlcul de probabilitat està ben fet, un cop de cada deu que hi hagi aquest pronòstic acabarà plovent.