L'estiu més calorós mai registrat (amb permís del 2003)

BarcelonaS'ha acabat l'agost i això vol dir que es pot donar per tancat l'estiu meteorològic, que inclou els mesos sencers de juny, juliol i agost. Les dades revelen que en general a Catalunya ha sigut l'estiu més calorós que s'hagi pogut mesurar mai, tot i que alguns observatoris de la costa central no han arribat a superar les dades del 2003.

Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 84 estacions del Meteocat, la mitjana de temperatura dels últims tres mesos a Catalunya s'ha situat en 23 graus, un valor que no admet comparacions amb qualsevol dels últims tretze estius. Estius molt calorosos com els del 2017 i el 2019 amb prou feines van arribar a una mitjana de 21,5 graus. Van ser estius amb episodis de calor fins i tot més importants que els més durs d'enguany, però la calor no va ser en absolut tan persistent com ara. Cal recordar, a més, que ja veníem del maig més càlid mai registrat a Catalunya.

Les dades obertes del Meteocat no arriben més enllà del 2009 i, per tant, no ens permeten fer aquest mateix càlcul amb els valors de l'històric estiu del 2003, però a partir d'algunes sèries individuals sí que es pot valorar la diferència entre l'un i l'altre. Al voltant de Barcelona les dades d'observatoris com el de l'aeroport del Prat i l'Observatori Fabra revelen que el 2003 aquí va ser encara més dur que enguany. La mitjana de temperatura de llavors va ser una mica més alta i també hi va haver més dies de molta calor. Al Prat, per exemple, els 30 graus enguany s'han superat 58 vegades i el 2003 van ser 71 dies de calor intensa. A la resta d'observatoris consultats, la mitjana de temperatura de l'estiu d'enguany supera la d'aquell brutal 2003, tot i que en general són diferències que no superen el mig grau.

El Meteocat considera en un informe publicat aquest divendres que aquest estiu ha sigut el més càlid mai registrat a Catalunya. Segons l'SMC en àmplies àrees del Pirineu, Prepirineu, Depressió Central, així com als dos extrems del litoral i prelitoral s’ha superat o s’ha igualat la temperatura mitjana de l’excepcional estiu de 2003, cosa que no ha passat a la costa i en sectors del prelitoral central. A més de la meitat de les 107 estacions que disposen de més de 20 anys de dades l’estació ha estat la més càlida, mentre que a la resta ha resultat el segon més càlid. Al Montseny hi ha hagut una anomalia de temperatura de més de cinc graus, una dada que és com dir que cada dia durant els tres mesos d'estiu hi ha hagut cinc graus més dels que tocaria.

Un altre indicador que ajuda a veure fins a quin punt l'estiu d'enguany ha sigut molt llarg i extraordinàriament calorós és el de les superacions totals de 35 graus, és a dir, la quantitat d'estacions i dies en què s'han arribat a superar els 35 graus. A partir de dades de 84 estacions del Meteocat, ja s'ha produït més de 1.200 vegades aquest any, una dada que supera per molt les d'estius molt calorosos recents. És bastant probable que aquesta dada sigui superior a la del 2003, perquè enguany el mes de maig ja hi va haver situacions de calor realment forta. En canvi, si fem aquest mateix càlcul fixant el llindar en els 40 graus, les dades revelen que el 2019 els pics de calor extrema van arribar a ser més durs que els d'enguany. També és molt interessant fixar-se en el fet que entre el 2009 i el 2015 es van superar 31 vegades els 40 graus i, en canvi, entre el 2015 i el 2022 s'han superat 152 vegades.

Pel que fa a precipitacions, després d'un juliol molt crític i sense gairebé tempestes de tarda al Pirineu, les últimes setmanes han estat marcades per més activitat i per alguns dies de xàfecs fins i tot més extensos. Si es calcula la suma diària de les precipitacions de 84 estacions del Meteocat, el gràfic que en resulta mostra clarament que després d'un començament d'estiu molt sec, les últimes setmanes han estat marcades no per grans tongades de pluja, però sí per un degoteig de ruixats més constant.

D'entre les precipitacions acumulades durant el mes d'agost cal destacar els 288 l/m² acumulats a les Lloses, al Ripollès, els 271 de Planoles i els 245 de Castellar de n'Hug. Les pluges no han aconseguit fer augmentar les reserves d'aigua als embassaments, però sí que han aconseguit frenar-ne la baixada. Ara mateix els embassaments de les conques interiors de Catalunya estan al 39% de la capacitat.