Baixada clara del termòmetre i tempestes més puntuals

BarcelonaTarda de ruixats molts més aïllats que els d'ahir. A primera hora de la tarda les precipitacions s'han centrat a la Garrotxa, i tot que amb pas de les hores han anat movent-se cap a altres comarques de Girona i punts de la Serralada Transversal, en general els aiguats són molt més localitzats que els d'ahir. Fins a les 17 h destaquen els 12 l/m² de la Vall d'en Bas o els 7 d'Olot. Fins a primera hora de la nit continuarà oberta la possibilitat de ruixats curts, però intensos en aquest sector de comarques del nord-est, com més avanci al vespre el risc de xàfecs es desplaçarà més cap a la costa i cap al sud. De cara al vespre el Meteocat considera alt el perill d'aiguats a la Selva i al Maresme. De matinada no és descartable fins i tot algun ruixat aïllat però intens al voltant de Barcelona.

Les pluges d'ahir i d'aquesta nit han deixat registres abundants sobretot en comarques interiors. D'entre els totals acumulats des d'ahir destaquen els 142 l/m² de Sant Salvador de Guardiola, els 75 de Manresa, els 70 de Vacarisses, els 63 del Pont de Suert, d'Os de Balaguer i de Rellinars, els 49 de Mollerussa o els 42 de Vic. A prop de mar i en comarques del sud la pluja ha sigut molt més minsa o inexistent: a Tarragona ha caigut 1 l/m², a Barcelona 2, a Ascó i Horta de Sant Joan ni això.

El cap de setmana el temps serà molt més estable. Dissabte com a molt caurà algun ruixat de tarda al voltant del Pirineu Oriental, el Prepirineu o el nord de la Catalunya Central, precipitacions esporàdiques. Diumenge seran més probables les tempestes de tarda al Pirineu i sobretot al voltant dels Ports, però en general el cap de setmana serà molt assolellat.

La setmana que ve començarà amb més inestabilitat. Entre dilluns i dimecres és molt possible que les tempestes de tarda tornin a ser més extenses i deixin quantitats destacables al Pirineu i Prepirineu, i més esporàdicament els xàfecs segurament acabaran afectant també altres comarques de Girona i sectors de la Catalunya Central. El més probable de cara a la segona part de la setmana és que la possibilitat de xàfecs vagi de baixa i que el temps sigui més estable.

Els embassaments han tornat a iniciar una nova tendència a l'alça després de començar a baixar aquests últims dies. Les reserves de les conques internes no han arribat a baixar del 30% i els últims dos dies han tornat a pujar tímidament. El juny s'ha acabat amb un superàvit de precipitació destacable a Catalunya: de mitjana ha plogut un 52% més del que sol fer-ho. A Mollerussa s'han acumulat 101 l/m², cosa que no passava des de l'octubre del 2019, a Vic 196, l'acumulació més important des de l'agost del 2018.

Dia a dia la temperatura ha anat reculant: el migdia d'ahir va ser el més fresc per a l'època a Catalunya des del 25 de maig. Des de llavors no hi havia una anomalia negativa tan marcada de la temperatura. Ahir de mitjana les màximes van ser tres graus més baixes del que tocaria per a l'època, temperatures de mitjans de juny en el context dels últims 13 anys.

El cap de setmana començarà gairebé sense mínimes de més de 20 graus. Dissabte i diumenge es mantindrà la fresca, però a mesura que avanci la setmana que ve el més probable és que progressivament la calor intensa vagi tornant. Segurament fins dijous les temperatures continuaran sent molt contingudes, gairebé sense màximes de més de 35 graus i amb poques mínimes de més de 20.

A llarg termini és probable un nou pic de calor forta al voltant del 10 de juliol, cap al final del cap de setmana o ja en l'inici de la pròxima setmana. Els models de previsió apunten amb força confiança en aquesta direcció, i a llarg termini no sembla que hi hagi indicis de noves refrescades. Les previsions d'anomalies per setmanes del Centre Europeu de Predicció fan pensar en un tram central juliol marcadament calorós, sense que hi hagi tampoc indicis de temperatures exageradament altes.

El mar ja està molt calent

Les altes temperatures dels últims dies estan fent pujar ràpidament la temperatura del mar. A Barcelona l'aigua ja està a 25 °C, segons les observacions de Diego Lázaro. Aquesta dada és 2,1 graus més alta del que tocaria per a l'època i suposa un rècord per a la data amb dades des del 2006. La calma dels últims dies pot haver afavorit que, tot i que l'estiu passat va començar amb molta més calor, ara la superfície del mar estigui més calenta que llavors.