Qui hi ha al darrere dels xiringuitos?

Fa olor de sal i molta calor. Just davant de l’estació de tren de Vilassar de Mar, amagada darrere d’un espigó de roques a tocar del mar, s’insinua una caseta de fusta de color blanc i blauet, el blau de les cases dels antics pescadors. La caseta de fusta és hexagonal i s’acompanya d’un grapat de taules senzilles que es despleguen damunt la platja, sota un tendal fet de branquillons i teles blanques. Un seguit de decoracions estiuenques relacionades amb el mar i la platja adornen el xiringuito. Les vistes són de postal: barques de fusta descansant sobre la platja, un conjunt de petites parcel·les amb la porta pintada de blauet, on els pescadors deixaven les seves pertinences, el mar, i la silueta dels pobles que rodegen la costa fins a arribar a Barcelona.

Fins fa poc encara era conegut com el xiringuito dels pescadors, ja que és dins d’un club de pesca, i antigament havia sigut un local exclusiu per a ells, però ara rep el nom d’El Petit Moll. “La nostra idea ha sigut conservar l’essència del local, per això tots els motius de decoració estan relacionats amb la pesca. Ara els pescadors del club ja no s’hi dediquen professionalment però segueixen pescant per afició, i aquest continua sent el seu lloc de reunió”, explica el Jordi, el propietari d’El Petit Moll des de fa 15 anys, juntament amb la seva parella, l’Ángeles. Abans es dedicaven al sector tèxtil, però ho van deixar per embarcar-se en aquesta nova aventura. “El paisatge i aquest ambient familiar agrada molt a la gent. Però també valoren que oferim un menjar de qualitat. Tot el peix que tenim és fresc. El comprem a un peixater d’aquí el poble i a vegades als mateixos pescadors del club”, diu el Jordi, i comenta que és un xiringuito força conegut i ben considerat. “Ha vingut fins i tot gent famosa, com ara l’Artur Mas, Corbacho o el Carles Puyol”.

Moltes hores en un espai petit

“Treballem tota l’estona sense parar, com a molt tenim deu minuts de descans al dia, i dormim cinc o sis hores. Tanquem quan se’n va la gent i després ho hem de guardar tot i netejar. Acabem plegant a les 2 o a les 3 de la matinada”, explica el Jordi, que considera que treballar en un xiringuito és una feina molt dura tant físicament com psicològicament. “Per als cambrers el més difícil és aguantar els clients, et ve gent de tot tipus. A la cuina el pitjor és la calor, estar al costat de la planxa a 70 graus”. Les trencadisses i els cops són habituals dins el local, ja que treballen en un espai molt reduït. “Acabes acostumant-t’hi i ja saps quan has d’ajupir-te, deixar passar, esquivar l’altre”, diu.

El temps i el clima són un altre factor que poden dificultar la feina. “Si un dia fa núvol, vent o pluja, ja no ve gaire gent. Són factors determinants i que no depenen de la nostra feina. Com que només obrim quatre mesos a l’any, cada dia és important. Si un dia no va bé, ja ho notem”, explica el Jordi, i comenta que fa uns anys es podia viure només del sou del xiringuito però actualment és molt complicat. “Sempre ha sigut arriscat perquè pot ser que una temporada vagi malament, però ara, a més, la gent ja no gasta tant. Ens estem començant a plantejar buscar una feina que puguem fer durant l’hivern també”. La majoria de treballadors del xiringuito fan de cambrers en altres locals durant la resta de l’any, o tenen altres feines.

Darrere unes cortines de roba, s’arriba a la cuina, on treballen tres dones. Una d’elles, l’Ángeles, comenta que el millor de treballar al xiringuito és que després té mig any lliure. “Durant aquests mesos, em dedico a fer fotos, a pintar, i també ho aprofitem amb el Jordi per viatjar. Això sí, tot depèn de com hagi anat la temporada”. La feina a la cuina és molt dura i es treballa sota molta pressió, a més hi fa molta calor i molta olor de peix, però l’ambient ho compensa. “Ens entenem molt bé. Suem molt però també riem molt. Tenim un esprai amb aigua, i a vegades en ruixem la cara les unes a les altres per combatre la calor o ens posem gel fred a les cames”. L’Ángeles també s’encarrega de la decoració del local. “M’agrada que estigui ben decorat, que sigui bonic i m’ho passo bé fent manualitats”. Tot i així, considera que el millor de la jornada és quan s’acaba. “Ens deixem caure a la cadira, prenem alguna cosa i parlem. És quan més ens divertim”. Dins del xiringuito, la música chill out es barreja amb el so de les converses ràpides, els nervis, i el soroll dels plats i les planxes. Més aviat un s’hi estressa i no es relaxa. Però a fora, tot és calma, només se sent la música i es veu el mar.

El primer xiringuito, a Sitges

El 1913, a Sitges, es va fundar el que seria el primer xiringuito de la història. Potser ja hi havia més bars de pescadors a la costa, però el que és segur és que va ser el primer a rebre el nom de xiringuito i que el periodista i escriptor César González Ruano en va ser el responsable. Es veu que aquest periodista anava molt sovint al local per inspirar-se i escriure els seus articles i la seva novel·la Huésped del mar, i sempre demanava un chiringo, que era una paraula que s’utilitzava a Cuba per demanar un cafè curt. Al principi, el local es va començar a dir El Chiringo, i més endavant El Chiringuito. Després el nom es va popularitzar per tot Espanya. Actualment és un dels xiringuitos més emblemàtics del país i segur que encara hi van molts escriptors i artistes a buscar la inspiració.

Les millors propostes de xiringuitos

Metumbo

Hi ha llits amb vistes al mar, sushi i nits de monòlegs. A Mataró.

Goa Beach Club

Aquest xiringuito de la Barceloneta va seduir Woody Allen per gravar una seqüència de la pel·lícula Vicky Cristina Barcelona.

Toc al Mar

Un bon lloc on menjar peix fresc i gaudir de la platja d’Aiguablava.

Sausalito

La seva torrada amb escalivada i anxoves té molta fama, i és un dels llocs preferits de la gent de Sitges.

Restaurant La Palosa

És al mig de la Costa Brava i les seves especialitats són paelles, fideuàs i arròs caldós.

Beach Bar Gambo

Els mojitos i les caipirinhes són el que té més fama d’aquest xiringuito de la platja de Portitxol.