Els votants de Podem: fills i néts de socialistes?

Politòleg de la UBLes enquestes apunten que Podem seria ara una de les primeres forces polítiques espanyoles i acabaria amb el bipartidisme PSOE-PP. Quin impacte tindrà en el mapa polític català? En la mesura que el sistema de partits català té molts punts de contacte amb l’espanyol, és lògic esperar que els efectes del terratrèmol Podem també se sentin amb una certa força a Catalunya. Les enquestes han donat estimacions variables, però totes coincideixen que la nova formació pot tenir un pes important al nou Parlament i, sobretot, podria obtenir un gran resultat en les pròximes eleccions generals a Catalunya.

L’aparició d’un nou actor sempre posa nerviosos els que ja hi eren. En el cas de Podem sembla que qui té més raons per preocupar-se són ICV-EUiA, el PSC i Ciutadans: els prendria entre un 12% i un 14% dels votants. La seva penetració en els electorats d’ERC, CiU o la CUP és residual. Les formacions sobiranistes no tenen gaires pèrdues directes de vot cap al partit que lidera Pablo Iglesias, si més no en les eleccions al Parlament, com tampoc en té (per altres motius) el PP català.

Suport de sobiranistes? Potser a les generals

Ara bé, en unes generals Podem sí que podria atreure votant sobiranista, sobretot procedent d’Esquerra i la CUP. Les dades apunten, doncs, a la possible emergència d’un nou fenomen de vot dual, com apuntava el politòleg Lluís Orriols fa pocs dies: si tradicionalment hi havia votants que alternaven el suport a CiU a Catalunya i al PSOE (o el PP) a les generals, ara es podria produir un vot dual ERC/CUP-Podem: tota una novetat.

Però potser la dada més rellevant és que bona part dels que votarien Podem (un 40%) provenen de l’abstenció o del vot en blanc. Ara bé, aquesta dada fa que hàgim de ser prudents en les estimacions: el 2012 la participació ja va ser molt alta i, per tant, és difícil (però no impossible) que es mobilitzi una part significativa de la bossa d’abstencionistes d’aleshores. D’això dependrà que Podem compleixi els pronòstics.

Ideologia i catalanisme: molt semblants al PSC

Tradicionalment pensem en l’espai polític català com un mapa en dues dimensions, esquerra-dreta i catalanisme-espanyolisme, en què més o menys podem ubicar tots els partits i els seus electorats. Quin lloc hi ocuparia Podem? Encara no coneixem els detalls del seu programa, però si ens fixem en el seu electorat, els trobem força a prop de la mitjana catalana, lleugerament a l’esquerra i escorats cap a posicions menys catalanistes. Es col·loquen sorprenentment a prop dels votants del PSC. Des del punt de vista ideològic i nacional, l’electorat de Podem i el del PSC són molt semblants.

És remarcable que un partit fundat per sectors que provenen de l’esquerra alternativa estigui atraient un vot relativament centrat, ubicat de mitjana clarament a la dreta d’ICV-EUiA o la CUP, per exemple. D’alguna manera, sembla que el seu nucli impulsor ha reeixit en la seva voluntat de no quedar-se confinat en l’espai polític d’on provenen, que és el de l’esquerra alternativa. És un electorat que majoritàriament se sent tant català com espanyol, en bona mesura castellanoparlant i amb preferències sobretot federalistes. Només un de cada cinc és independentista, però demana més autogovern per a Catalunya.

Joves, però no tant, i de classes populars

Un dels tòpics al voltant de la formació de Pablo Iglesias és que el votant de Podem és molt jove. Però les dades no ho confirmen: de fet, on té més penetració és en el segment d’entre 35 i 49 anys. On sí que té dificultats és en el segment dels més grans de 65 anys, en què té una penetració molt feble. És un patró habitual en formacions emergents: la gent gran canvia menys el seu vot. Per això en aquest sector generacional el PSC encara es manté molt més fort.

Pel que fa a la classe social, veiem que entre els votants de Podem hi ha més electors que es declaren de classe mitjana-baixa i baixa que en el conjunt de la població. L’autodeclaració no és el millor criteri per mesurar la classe social a la qual es pertany, però és molt indicatiu que els votants de Podem es percebin en nivells inferiors de l’escala social que la mitjana de població. De fet, coincideix bastant amb la distribució geogràfica del seu vot a les eleccions europees: si ens fixem en Barcelona, es veu clarament que va obtenir els seus millors resultats en barris de renda baixa i mitjana-baixa.

En definitiva, ens trobem davant d’un fenomen nou, que recull un electorat relativament d’esquerres, amb identitats duals catalana i espanyola, que vol més autogovern però no la independència, de classe social subjectiva més baixa que la mitjana de la societat i que prové majoritàriament de l’abstenció, d’ICV-EUiA i del PSC. Hi ha qui té la teoria, i potser és certa, que Podem podria ser el punt de retrobament d’exvotants socialistes que s’havien passat a l’abstenció, a Ciutadans o a ICV-EUiA amb alguns dels seus fills que, fins ara, es mantenien al marge del procés polític.