¿De veritat ha baixat nou punts l’independentisme?

PolitòlegEn el disseny, execució i anàlisi de les enquestes d’opinió hi intervenen molts factors tècnics que en poden condicionar el resultat. El problema és que, sovint, en el trànsit entre una enquesta i els titulars es tendeix a obviar aquests factors, i per això el que transcendeix no sempre és fidel a la realitat.

És el cas de l’enquesta que va presentar ahir el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que indica que partidaris i contraris a la independència estarien empatats o, fins i tot, amb un lleuger avantatge dels contraris. O que el suport a un estat independent hauria passat del 45% al 36% en dos mesos. Però no sembla que sigui el cas: en els últims dos mesos no hi ha senyals que l’independentisme s’hagi enfonsat. Què ha canviat? Fonamentalment, la manera de fer l’enquesta. Hi ha moltes diferències entre el baròmetre de l’octubre i l’enquesta d’ahir que ens ajuden a entendre el perquè del sotrac. La mala notícia per a l’independentisme és que possiblement aquesta enquesta s’acosta més a la realitat que l’anterior.

Les diferències són múltiples. L’enquesta de l’octubre era presencial, la mostra era de 2.000 persones distribuïdes de manera desproporcional entre les quatre circumscripcions, tot i que després es corregien les desviacions. Ara ens trobem amb una enquesta feta per telèfon a 1.100 persones distribuïdes de manera proporcional al territori. L’empresa encarregada del treball de camp també és diferent. A més, la pregunta directa sobre la independència es formula d’una altra manera: ara no s’ha utilitzat la doble pregunta del 9-N sinó una formulació directa sobre l’acord amb la independència que no fa referència al vot en un referèndum.

Tot plegat fa que les dues mostres no siguin directament comparables. De fet, només cal que mirem la distribució de perfils lingüístics en aquesta enquesta i en el baròmetre anterior per adonar-nos que han canviat profundament: mentre que a l’octubre hi havia un 51% de gent que declarava el català com a llengua pròpia, ara n’hi ha un 45%. Com que no és creïble que els catalanoparlants hagin baixat 6 punts en un mes, necessàriament hem de pensar que hi ha un efecte de l’enquesta. De fet, les dades de l’estadística oficial de l’Idescat ens diuen que, entre la població amb dret a vot, hi ha un 41,1% de gent que té el català com a llengua pròpia i, per tant, aquesta enquesta d’ara és més propera a la realitat que l’anterior. Tot i això, hi ha altres àmbits en què aquesta enquesta es desvia de la realitat. En aquest cas hi ha una certa sobrerepresentació dels més grans de 65 anys (uns 4 punts més que al cens) i dels nascuts fora de Catalunya (+3%), mentre que el segment d'entre 25 i 34 anys (-5%) i els nascuts a Catalunya (-6%) estan infrarepresentats.

De fet, una anàlisi del baròmetre de l’octubre, si corregim la distribució lingüística dels enquestats, ens dóna uns resultats força semblants als d’aquesta enquesta, i fins i tot uns nivells de suport a la independència una mica inferiors als que mostren les dades presentades ahir (34% de suport a l’estat propi en la pregunta amb quatre opcions, davant del 36% d’ahir).

Les dades mostren una situació força ajustada en què el sí a la independència no ho tindria fàcil per guanyar amb comoditat una votació. Ningú no hauria de donar la votació per guanyada, ni en un sentit ni en l’altre, perquè les distàncies són estretes i se situen dins del marge d’error de les enquestes.