Varufakis, un home contra la ‘troica’

AtenesL’iconoclasta ministre de Finances grec, Iannis Varufakis, va dimitir ahir per ajudar el seu govern. “Portaré amb orgull l’aversió dels creditors”, va escriure en una entrada al seu blog per anunciar la decisió. Ni marxar podia fer-ho com ho fan els altres. Encara que vulgui aparentar-ho, ell no és com la gent normal. Se’n va perquè ministres de l’Eurogrup i altres socis han donat a entendre que cal que ho faci. La seva presència a les negociacions podria encallar-les, i ara, després d’un referèndum que ha reforçat l’executiu de Tsipras, el que menys convé a Grècia és una pedra a la sabata. “A l’esquerra sabem com actuar de manera col·lectiva sense que importin els privilegis del càrrec”.

Varufakis és un ministre pop, com un personatge de pel·lícula irreverent i elegant a la vegada. Ben plantat, motorista i sempre somrient, ha deixat imatges tan transgressores com esperpèntiques a les retines dels grecs. En una de les últimes, escoltant un discurs del primer ministre assegut a terra en una de les sales del Parlament. És justament aquesta projecció mediàtica el que el va portar a ser el candidat més votat a les eleccions del gener, i aclamat per la gent allà on va.

Per Pasqua, una de les festes més celebrades a Grècia, Varufakis va viatjar a Canea, a Creta. La multitud l’aplaudia i li donava suport i la situació de les negociacions ja era molt difícil. “Ara ens doneu suport, ¿però seguireu fent-ho després de la ruptura?”, va deixar anar. Acèrrim defensor de la reestructuració del deute, però també de pagar fins a l’últim euro, sempre s’ha mostrat contrari a posar en dubte la unió monetària. El missatge es va encaixar amb desconcert. De quina ruptura parlava? Al referèndum, però, Canea va registrar el no més important del país, votat amb un 73,77%. Tenint en compte la campanya del sí dels líders europeus, que han insistit que la consulta era sobre l’euro, potser és que les paraules de Varufakis van tenir el seu efecte.

Va ser el responsable de carregar-se, davant del mateix president de l’Eurogrup, el concepte de troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), va acusar l’FMI de “criminal” i, en l’última entrevista a El Mundo abans de dimitir, va arribar a dir que el que pateix Grècia és “terrorisme”. Tot plegat, una política de comunicació que no li ha estalviat bufetades. Amb aquest grau de fricció amb la resta del món, no només des de fora s’ha demanat el seu cap en safata, sinó també des de dins del seu propi partit, Syriza. La dimissió estava cantada i s’esperava d’un moment a l’altre.

Ell sol s’havia minat la credibilitat organitzant trobades amb periodistes i difonent informació que menys de dues hores després era desmentida pel seu ministeri. “Se us expliquen pensaments i ho publiqueu com decisions”, es defensava no fa tant en una roda de premsa. Fins i tot el prestigiós New York Times va posar-lo entre les cordes. “Contes de fades”, va dir, acusant de mentir a la periodista que havia publicat un text sobre ell al rotatiu nord-americà. A l’article s’hi explicava que Varufakis havia gravat les converses de l’Eurogrup a Riga. L’endemà el ministre escrivia al seu blog que era cert, que ho havia fet, però només per a ús personal i per comunicar més fidelment al seu equip el transcurs i el resultat de les negociacions.

El que és evident és que si alguna cosa no li falta, a Syriza, són cervells economistes. A part d’ell i l’encarregat de substituir-lo, Euclid Tsakalotos, també Lapavitsas i Miliós són dues ments privilegiades disposades a treballar pel partit. Varufakis ha anat a la seva, i n’hi ha que no l’hi han perdonat. Miliós li retreia estar més preocupat per la forma que pel fons.

Un economista expatriat

Estudiant de matemàtiques i estadística, Varufakis es va doctorar en economia a la Universitat d’Essex l’any 1987. Professor després en diferents llocs del món, és un dels molts grecs que han passat anys i anys formant-se a l’exterior. Després de tornar l’any 2000 a Grècia i exercir d’assessor econòmic entre el 2004 i el 2006 per al govern del socialdemòcrata Iorgos Papandreu, la crisi de l’euro, sorgida el 2008, es va convertir en el tema que el va fer un supervendes. El Minotauro global (Capitán Swing, 2012) n’era la criatura.

Casat per segona vegada amb Danae Stratou, una artista de bona família, Varufakis té una part d’ell mateix a Austràlia, una de les seves dues nacionalitats. Es tracta de la seva filla, Xènia, i la seva exdona. Pinzellades de vida que, sense pudor, ell mateix ha deixat escrites al seu blog. Milers de biògrafs ja deuen fregar-se les mans.