Unitat moral en primer lloc
De Joaquim Ventalló (Terrassa, 1899 - Barcelona, 1996), enviat des de París i publicat a la revista Catalunya, de Buenos Aires (VII-1939). Crida a la unitat en hores de prova.
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsNo hi ha dubte que el primer imperatiu dels catalans en aquestes hores doloroses, després de la terrible catàstrofe esdevinguda a casa nostra, és de cercar de produir la unitat moral que ha d’ésser l’inici de tota actuació positiva encaminada a aconseguir el redreçament de Catalunya. Des d’aquestes pàgines hem dit que, desenganyats del nostre tracte i convivència amb els republicans espanyols, com ho estàvem dels monàrquics, la nostra tasca crèiem que havia d’anar encaminada a aconseguir per a Catalunya una independència absoluta. [...] Avui només hi ha d’haver catalans per a la reconquesta de la personalitat de Catalunya. És en els moments greus que hi ha d’haver unitat. Si quan érem envaïts pels enemics de Catalunya, si quan les nostres institucions autonòmiques eren assaltades per aquests enemics -i incloem igualment els anarquistes, com els comunistes i els negrinistes, encara que aquests darrers materialment no vagin formar part de la Generalitat, però vingueren a assaltar-nos el país, per a ocupar-lo- la resta de partits catalans només s’haguessin sentit catalans, i haguessin fet el bloc, potser tot hauria anat d’altra manera. Aquest d’ara és un moment d’establir unió, a base que tothom deixi a casa seva l’antiga filiació. [...] Enfonsats com estem, hem de veure en cada moment, què és el que millor ens pot treure d’aquest estat de depauperació, i adaptar les nostres directrius al que més ens convingui. No ens faci por que en diguin oportunistes. Siguem pràctics, i procurem tocar de peus a terra. Hi ha tot el poble català a Catalunya, humiliat, vexat, abatut, i la seva alliberació és el que ha de fer pensar que convé més seguir la tàctica polític que s’adapti millor a cada moment, que no pas entestar-nos en una posició intransigent sense resultat pràctic. És prou cert que no envairem pas Catalunya amb un exèrcit català, des de França, per a declarar-la independent. Doncs si no hom podem fer així, hem d’ésser realistes i procurar treballar amb eficiència.