A la unitat per la cultura

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsQuan un català afecte a la causa del Catalanisme anomena pel seu nom el país natiu i diu Catalunya, no es limita a representar-se mentalment les terres que integren unes províncies administratives. En dir Catalunya, en sil·labejar el nom de la nostra contrada, el català regenerat per la fe en els seus destins projecta damunt un mapa inèdit la silueta d’una comunitat realitzada on tots els qui parlen català i els qui sense parlar-lo han ingressat, sota el signe de la unitat per la cultura, a tan noble assemblea, es reconeixen conciutadans amb igualtat de drets i de deures. Tota cultura tendeix a unir; tota pàtria tendeix a realitzar-se. [...] Sota el signe negatiu, les cultures i les pàtries es dissolen en lluites internes, en pugnes entre vilatges, en duels entre els capitosts de les faccions, en l’assalt del poder pels incapaços, en la plebeïtzació de les valors intel·lectuals, en el menyspreu de les capacitats físiques i de les realitats morals. Sota el signe positiu, en canvi, les pàtries i les cultures ordenen llurs forces físiques i espirituals, bandegen els instigadors de guerra civil, eleven la moral dels ciutadans i s’assenyalen un destí. La Pàtria i la Cultura exerceixen una funció irradiadora integradora, o moren damunt arenys ombrívols tot rosegant les pròpies entranyes. [...] El Catalanisme que, doctrinalment, és de rel mediterrània, en les seves diverses manifestacions culturals o polítiques ha tendit sempre a ordenar per a construir, a projectar-se, a eixamplar-se, a integrar. Quan algú intenta de desviar-lo dels seus destins, la contrada esdevé un província agònica en una terra morta i els ciutadans s’espellussen els uns contra els altres per disputar-se els sous escassos embossats durant la servitud. El Missatge als Mallorquins [a la secció “Abans d’ara” del 17-VIII-2014] és una represa de consciència. La desídia i la incúria esdevenen en els cors lleials i en les voluntats disciplinades passió d’unitat. Convoquem els catalans insulars per tal com sense ells la Pàtria és orba. [...]